Els treballadors per compte d’altri cobren de mitjana una pensió fins a un 50% més elevada que els autònoms. Aquesta diferència té una explicació. Vegem-ho.
Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d'estalvi ideal per al teu futur
Segons les dades més recents de l’UPTA, la pensió mitjana que cobra un treballador per compte d’altri és de 1.129 euros, mentre que la pensió que percep un treballador autònom és de 709 euros. En altres paraules, un treballador assalariat rep 420 euros més que un treballador per compte propi.
Les causes d’aquest decalatge cal buscar-les en les bases de cotització de cada treballador, ja que la manera en què l’Estat calcula la pensió per als diferents règims és la mateixa. Els autònoms, el sistema de cotització dels quals a Espanya és voluntari, tenen unes bases per cotitzar molt més baixes. A més, segons les dades de l’esmentat estudi, més del 85% dels autònoms cotitzen per la base mínima.
L’informe també posa de manifest que un 65% dels treballadors per compte propi que cotitzen per la base mínima no es poden permetre augmentar la base de cotització, i un 25% d’ells ho justifiquen perquè no confien en el sistema públic de pensions.
D’altra banda, segons el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, el percentatge d’autònoms que cotitzen pel mínim augmenta fins al 92% quan l’edat és inferior als 50 anys. A partir d’aleshores és quan al voltant d’un 30% comença a cotitzar per sobre de la base mínima a causa de la proximitat de la jubilació.
Arribats a aquest punt, molts autònoms es pregunten si el que més els convé és augmentar la seva base de cotització tant com puguin o, d’altra banda, canviar la seva estratègia de cara al futur i començar a elaborar un pla d’estalvi per a la jubilació.
Per aportar elements d’informació que ajudin a solucionar aquest problema és important conèixer com evoluciona un indicador bàsic per al sistema públic de pensions a Espanya: la taxa de dependència. O dit en altres termes, el nombre de persones més grans de 65 anys respecte a aquelles en edat de treballar.
Cal recordar en aquest punt que les pensions de jubilació funcionen pel sistema de repartiment, és a dir, que els treballadors actuals són els qui aporten a la Seguretat Social per pagar als pensionistes avui.
“Actualment, per cada persona més gran de 65 anys hi ha 2,5 persones en edat activa laboral, però d’aquí a 30 anys aquesta proporció serà d’una persona més gran de 65 anys per cada 1,42 persones en edat activa”, explica José Antonio Iglesias, sotsdirector general comercial de Clients i Oferta de VidaCaixa, a Cinc preguntes i respostes que els autònoms han de conèixer sobre les pensions.
“Això suposa que cada vegada hi haurà més pensionistes i menys persones contribuint al sistema. Si tenim en compte aquestes dades és més adequat optar per la capitalització individual de l’estalvi, com pot ser un pla de Jubilació o un Pla de Pensions, que incrementar la base de cotització.”
Convé recordar en aquest punt que el càlcul de la pensió es realitza, després de l’última reforma de les pensions, tenint en compte progressivament els últims 25 anys treballats, quan abans n’eren 15. Els autònoms, segons hem vist, aprofiten els últims anys per augmentar la seva base de cotització per tal de poder cobrar una pensió més alta. “Aquest aspecte afecta especialment els autònoms que aprofitaven els darrers anys en actiu per augmentar la seva base de cotització, per la qual cosa aquesta mesura fa disminuir la base resultant que es tindrà en compte per al càlcul de la pensió”, sosté Iglesias.
Llegeix també: Saps com serà la teva jubilació si ets un treballador autònom?
Per als autònoms és interessant pensar en un pla d’estalvi privat per complementar la pensió pública de jubilació. Hi ha diferents eines que ens poden ajudar a estalviar per poder viure com volem un cop ens hàgim retirat de la vida professional.
D’una banda tenim els plans de pensions. El pla de pensions gaudeix d’importants avantatges fiscals i permet dur a terme una aportació de fins a 2.000 euros anuals, uns diners que són totalment deduïbles en la declaració de l’IRPF. Si s’opta per aquesta eina és convenient començar a estalviar com més aviat millor, ja que així en el futur l’estalvi serà més alt i l’esforç menor que si es deixa tot per al final.
Existeixen dues possibilitats més d’estalvi privat per a la jubilació. D’una banda, hi ha el PIES o pla individual d’estalvi sistemàtic. Tal com passa amb el pla de pensions, no es pot aportar a aquest producte més de 2.000 euros anuals. Així mateix, tampoc no és possible superar els 240.000 euros en el total de vida del producte. La idea d’aquest producte és rescatar els diners a través d’una renda vitalícia. Si es fa així, no es paguen impostos per aquesta.
Pel que fa a l’AIELT, únicament cal assenyalar que no es tributa pels seus rendiments, sempre que es mantingui la inversió almenys cinc anys i no se sobrepassin els 5.000 euros per persona i any.
