Què cobraré quan em jubili i quant he d’estalviar per mantenir el meu nivell de vida un cop m’hagi retirat de la vida professional són dues de les preguntes que més inquieten a milions d’espanyols quan pensen en el seu futur. Aquí hi donarem resposta.
Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d'estalvi ideal per al teu futur
El primer que cal saber és que, en la immensa majoria dels casos, la pensió pública de jubilació serà inferior al salari que s’ha cobrat estant en actiu. Aquesta pèrdua d’ingressos se la coneix com el dèficit anual de les pensions, que pren com a referència l’últim salari en actiu que s’hagi percebut.
Segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), el valor de les prestacions de jubilació a Espanya en comparació amb els ingressos percebuts mentre es treballa és del 81,2%. És a dir, s’estima que la pensió pública equivaldrà als ingressos en actiu menys un 18,8%. Dit en altres termes, si cobressis 1.000 euros al mes de salari en actiu, la pensió de jubilació quedaria, segons aquestes estimacions, en 812 euros. Malgrat que la mitjana en aquest capítol als països de l’OCDE és del 57,3%, també és cert, apunta l’organisme, “que el nivell de retribució salarial a Espanya és en general inferior al de la mitjana de l’OCDE”.
Cal tenir en compte que el dèficit anual de la pensió pública de jubilació es produeix durant tots els anys que vivim com a jubilats. Els principals indicadors demogràfics dels organismes oficials, com els de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), indiquen que la societat espanyola, en consonància amb la resta de països industrialitzats, envelleix de manera progressiva i, paral·lelament, augmenta l’esperança de vida, és a dir, vivim més.
Segons les dades provisionals de l’INE del juliol del 2020, l’Espanya actual té, per exemple, 2,2 milions de ciutadans en la franja d’edat de 70 a 74 anys. El 2064 haurà augmentat fins als 2,3 milions. Aquesta tendència es repeteix en la franja de 75 a 79 anys, on augmenta en 747.000 habitants. En aquesta línia, els més grans de 90 a 94 anys passen de 441.829 a 1.934.964; les persones de 95 a 99 anys passaran de 114.723 a 1.130.629, i, finalment, els espanyols amb més de 100 anys seran 372.775, davant els 12.725 actuals.
D’altra banda, l’esperança de vida ha experimentat un augment notable. Actualment està xifrada a Espanya en prop de 83,58 anys de mitjana (86,22 per a les dones i 80,86 per als homes) i la previsió és que cada dècada augmenti quatre anys més.
A més, com vam veure a L’important missatge que revela l’evolució de la taxa de dependència a Espanya en els darrers anys, aquest indicador, que mostra el nombre de persones més grans de 65 anys respecte a aquelles en edat de treballar, cada vegada és més gran. El 1980 un total de 5,3 treballadors pagaven la pensió d’un jubilat. Aquesta xifra es redueix a 2 actualment i la previsió, segons es pot apreciar en el següent gràfic, és que el 2060 sigui d’1,3.
Totes aquestes dades conviden a reflexionar sobre com es pot afrontar el futur amb una certa estabilitat econòmica per poder mantenir el nostre nivell de vida. L’estalvi juga en aquest punt un paper fonamental si volem continuar vivint com ho hem fet durant els anys en què hem treballat.
Si bé és cert que moltes despeses desapareixen el dia que ens jubilem, com per exemple aquelles relacionades amb el transport, no és menys cert que hi ha altres aspectes que a partir de la jubilació mereixen la nostra màxima atenció, com són els temes vinculats a la salut, tal com vam veure a l’entrada Les principals despeses en la jubilació.
En el blog de VidaCaixa hem tractat àmpliament com estalviar de cara al futur, com per exemple a Les 10 idees en què gastar una mica vol dir estalviar més a la llarga o a Cinc petits canvis en el teu dia a dia per estalviar (almenys) 600 euros al mes. Són idees que ens poden ajudar en el nostre esforç estalviador de cara a la jubilació per mantenir el nostre nivell de vida.
L’estalvi privat en aquest cas esdevé imprescindible. Productes com el pla de pensions, el PIES o l’AIELT són algunes de les eines que tenim a mà perquè l’estalvi que anem duent a terme amb els anys tingui la seva recompensa en els anys de la jubilació. Vegem-los un per un:
- Pla de pensions: És un instrument financer d’estalvi a llarg termini que ens serveix per maximitzar els diners aportats i obtenir una rendibilitat més gran. Els diners que s’aporten són deduïbles en la declaració de la renda, si bé aquesta deducció està limitada per llei als 2.000 euros anuals, sense que aquesta quantitat superi el 30% dels rendiments nets del treball i de les activitats econòmiques.
- PIES: O pla individual d’estalvi sistemàtic. No s’hi poden aportar anualment més de 2.000 euros i l’aportació està limitada a un total de 240.000 euros, amb un interès garantit a llarg termini. Està pensat per tenir una renda vitalícia.
Llegeix també: Quan i per què contractar una assegurança de vida?
- AIELT: L’exempció de tributació –si es manté la inversió en el producte durant un mínim de 5 anys i no se superen els 5.000 euros anuals per persona i any– és un dels principals atractius d’aquest producte. Hi ha una exempció fiscal dels interessos generats pel producte.
