Si ets funcionari docent i vols saber com acollir-te a la jubilació voluntària i quant cobraràs de pensió, aquí tens les respostes.
El primer que cal saber és que la pensió, en el Règim Especial de Classes Passives, que és en el que es troba catalogat aquest col·lectiu, es determina amb la llei de Pressupostos Generals de l’Estat, que any rere any fixa el que es cobrarà, en funció del grup al qual es pertany i els anys treballats. Si es disposa d’almenys 30 anys treballats, hi ha l’oportunitat d’acollir-se a la jubilació voluntària a partir dels 60 anys.
Què passa si no s’han complert els 30 anys de servei a l’Estat que exigeix la llei? En aquest cas es poden sumar altres règims pels quals s’ha cotitzat a la Seguretat Social, sempre que en els últims cinc anys l’empleat públic estigui dins del règim de classes passives, que serà el que determinarà la pensió. La informació detallada sobre aquesta casuística queda recollida fil per randa en el Reial Decret 691/1991, de 12 d’abril.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
A més, cal tenir en compte que hi ha excepcions a la norma anterior. Quines són? Per exemple, els funcionaris en servei actiu de l’Administració de l’Estat, els que pertanyin als serveis especials, aquells que estiguin en excedència per cura de familiars i, finalment, els que disposin d’una excedència per raó de violència de gènere i canviïn de règim a la Seguretat Social, segons s’indica a la pàgina web d’Hisenda.
D’altra banda, és interessant conèixer com es calcula la pensió d’aquests empleats públics. Per fer-ho s’han d’aplicar uns percentatges que es determinen en funció dels anys pels quals s’ha treballat per a l’Estat i que s’anomenen Havers Reguladors, un índex que determinen, com hem apuntat, els Pressupostos Generals de l’Estat i que es calcula en funció del grup al qual pertany l’empleat públic.
Els Havers Reguladors augmenten un 0,25% aquest 2016 respecte al 2015. També s’incrementen en un 0,25% els descomptes en nòmina per classes passives i MUFACE al personal en actiu.
Aquests són els Havers Reguladors previstos per a aquest any. (Font: CCOO)
En aquesta altra taula s’especifiquen els percentatges per cada Haver Regulador. (Font: CCOO)
D’aquesta manera, la pensió màxima puja aquest 2016 entre els 4,5 i els 5 euros mensuals, igual que el 2015. Dit d’una altra manera, si la pensió pública màxima el 2016 és de 2.567,28 euros mensuals, un cop aplicada la retenció de l’IRPF (per a aquells que no tinguin càrregues familiars o altres supòsits que desgravin fiscalment) quedarà en 2.060 euros mensuals nets per a una persona que hagi treballat, per exemple, 32 anys per a l’Estat i pertanyi al grup A1. Per als del grup A2, on hi ha mestres i Professors Tècnics de FP, la pensió queda en 1.830 euros mensuals nets.
En aquest sentit, actualment hi ha una nova eina útil per tenir una estimació bastant precisa del que necessitarem en matèria financera de cara als anys de jubilació. Es tracta del simulador de jubilació, que desenvolupa, mitjançant el càlcul dels paràmetres que ofereix l’interessat, la diferència entre el que un espera cobrar un cop jubilat i el que presumiblement cobrarà, que en el cas dels funcionaris docents queda establert per llei. El simulador de jubilació es converteix en un bon sistema per saber si necessitem pensar en una estratègia per preparar el nostre futur, com utilitzar alguna de les eines disponibles d’estalvi privat per complementar la pensió pública de jubilació, una mesura que té avantatges fiscals aplicables tant en el pla de pensions, el pla individual d’estalvi sistemàtic (PIES) i l’assegurança d’estalvi individual a llarg termini (AIELT).
Poder deduir la totalitat del que s’ha aportat fins a 2.000 euros en la declaració de la renda anual és un dels principals atractius del pla de pensions. La quantitat deduïble no pot superar el 30% dels rendiments nets del treball.
Així mateix, no es paguen impostos si es rescata un PIES per obtenir una renda vitalícia. Disposa, entre altres aspectes fiscals, d’una limitació anual de 2.000 euros i l’aportació màxima total és de 240.000 euros.
Finalment, amb una AIELT es queda exempt de tributació sota dues condicions: mantenir la inversió durant un mínim de 5 anys i no superar els 5.000 euros per persona i any.
D’altra banda, centrant-nos de nou en les normes que regeixen per als funcionaris docents, és important recordar també que des de l’1 de gener de 2011 aquest col·lectiu està catalogat en una d’aquestes tres situacions, la qual cosa determina quant i com cobrarà la pensió:
- La primera, en el Règim de Classes Passives de l’Estat i a MUFACE, on de moment continuaran la majoria dels actuals treballadors docents.
- La segona, en el Règim General de la Seguretat Social, com ja hi són els docents procedents de les antigues Universitats Laborals i dels centres de l’Administració Institucional de Serveis Socioprofessionals (AISS) i els funcionaris docents ingressats al País Basc després del 1994.
- I la tercera, en el Règim General de la Seguretat Social per a les pensions i a MUFACE per a les prestacions sanitàries, farmacèutiques i socials, on es troben els nous empleats públics docents ingressats des de l’1 de gener de 2011, excepte els del País Basc, que estaran en la situació anterior.
Així mateix cal tenir en compte que, si es requereix completar els 30 anys de servei que demana la llei, la regla estableix que s’hi poden afegir “períodes d’assegurança, residència o assimilats coberts fora d’Espanya, derivats de l’aplicació de convenis bilaterals o de reglaments comunitaris de coordinació dels sistemes de seguretat social”, excepte si els períodes abans esmentats es refereixen a activitats que s’han desenvolupat a Espanya, cosa que obliga el funcionari a estar inclòs de manera obligatòria en el Règim de Classes Passives.
Un altre dels supòsits que els funcionaris docents han de tenir en compte assenyala que els treballadors públics dels Cossos Docents Universitaris i els Magistrats, Jutges, Fiscals i Secretaris Judicials, que s’han de jubilar forçosament als 70 anys, tenen l’oportunitat d’accedir a la jubilació a partir dels 65 anys, sempre que puguin acreditar que han treballat 15 anys per a l’Estat. En el cas dels Magistrats, Jutges, Fiscals i Secretaris Judicials, caldrà que sol·licitin aquest tipus de jubilació voluntària amb sis mesos d’antelació a la data de jubilació.
Llegeix també: Quant queda ara a la guardiola de les pensions i quan s’acabarà?
Per la seva banda, segons s’indica a la web del ministeri, “el personal de les Corts Generals es podrà jubilar voluntàriament quan compleixi 60 anys d’edat o tingui reconeguts 35 anys de serveis efectius a l’Estat. El funcionari interessat iniciarà el procediment mitjançant escrit, en el qual haurà d’indicar necessàriament la data en què es vol jubilar, i haurà de presentar-lo davant l’òrgan de jubilació almenys tres mesos abans de la data de jubilació sol·licitada”.
