Si has contractat una assegurança de vida, tant en la modalitat de vida estalvi com de vida risc, o si tens pensat fer el pas i contractar-ne una, és important que coneguis diversos aspectes pel que fa a la fiscalitat i tributació d’aquests productes.
Tributació de les assegurances de vida: què cal tenir en compte?
La tributació de les assegurances de vida varia en funció de com figura en el contracte el contribuent. En aquest document es pot aparèixer com el prenedor de l’assegurança (qui abona la prima), l’assegurat (sobre el qual recau el risc) o el beneficiari (qui rep la prestació). Des del punt de vista fiscal és rellevant saber a quin perfil correspon el del contribuent quan hagi de retre comptes amb Hisenda. Per què? Perquè en funció de cadascun d’aquests perfils, l’assegurança de vida tributarà en l’Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF) o en l’Impost de Successions i Donacions.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d'estalvi ideal per al teu futur
Diferents casuístiques en la fiscalitat de les assegurances de vida
Quan es contracta una assegurança de vida cal tenir en compte el tractament fiscal que reben. El cas més comú per a totes les assegurances de vida és el de tributar per l’IRPF. Per exemple, si el prenedor de l’assegurança n’és també el beneficiari es tributarà per l’IRPF, o si una persona decideix contractar una assegurança de vida per estalviar per a la seva jubilació. En tots dos casos es tributarà entre el 19% i el 23% en funció del capital aportat.
IRPF en les assegurances de vida estalvi
En funció del tipus d’assegurança de vida que es contracti, la tributació serà diferent.
En el cas del vida estalvi, assegurança que té com a objectiu més comú complementar la pensió de jubilació, la manera més còmoda de contractar-lo és a través d’un Pla Individual d’Estalvi Sistemàtic (PIES), amb el qual es pot obtenir una renda vitalícia. Les aportacions, que no poden ser superiors a 1500 euros l’any i 240.000 euros en tota la vida del producte, generen uns rendiments amb poc risc.
La manera com es rescaten els diners del vida estalvi és determinant a l’hora de saber si es pagarà més o menys a Hisenda per aquests diners. Amb una renda vitalícia, el rendiment net serà el resultat d’aplicar a la quantitat que es rebi cada mes un percentatge que es calcula en funció de l’edat que tingui el beneficiari quan comenci a rebre la renda.
En aquest punt és important destacar l’eina del simulador de jubilació, que aporta llum a les incerteses que moltes persones tenen quan pensen en el seu futur, dubtes com què cobraré quan em jubili.
Hi ha altres modalitats d’estalvi, a més del PIES, que també ens poden semblar interessants. D’una banda, tenim el pla de pensions. Un dels aspectes més destacables d’aquest producte rau en la seva fiscalitat, atès que l’estalvi que es realitza mitjançant les aportacions periòdiques, limitat a un màxim de 1500 euros anuals o un 30% de les rendes netes del treball, és totalment deduïble en la declaració de la renda.
Una altra de les eines d’estalvi que ens pot semblar atractiva és l’assegurança individual d’estalvi a llarg termini (AIELT). Cal destacar d’aquest producte que no es tributa pels rendiments que s’obtenen, sempre que la inversió es mantingui almenys cinc anys i no se superin els 5.000 euros per any i per persona.
IRPF en les assegurances de vida risc
L’assegurança de vida risc consisteix en pòlisses que el beneficiari rep quan el prenedor de l’assegurança es mor. La prima varia en funció dels diners que es vol que el beneficiari rebi, quantitat que és impossible de rescatar però que sí que és possible modificar.
Si es rep capital d’una assegurança de vida hi ha importants avantatges fiscals. En el cas de mort de l’assegurat, sempre que els beneficiaris siguin el cònjuge, un ascendent o un descendent de l’assegurat, es pot aplicar una reducció de 9.195,49 euros (1.530.000 pessetes) en l’Impost de Successions i Donacions.
És a Successions i Donacions on tributen les assegurances en què qui paga no és qui se’n beneficia. Depenent de qui sigui l’assegurat, la tributació estarà prevista dins de Successions (quan hi ha hagut un decés) o a Donacions (quan és entre vius).
Es tributa en l’Impost de Donacions en el cas que el prenedor i l’assegurat no coincideixin. Es pagarà a l’Agència Tributària pels diners que ens ha donat una altra persona. Per exemple, és el cas d’una persona que contracta una assegurança per si el seu cònjuge es mor, per poder donar uns diners al seu fill.
Fiscalitat en les assegurances de vida col·lectives
La fiscalitat és un dels atractius si es contracta una assegurança de vida col·lectiva per part d’una empresa.
La prima d’aquestes pòlisses es dedueix íntegrament en l’Impost de Societats de l’empresa, ja que cal imputar-la obligatòriament als empleats assegurats. La prima imputada als empleats es considera com a rendiment del treball.
Pel que fa a la tributació de les indemnitzacions de l’assegurança, si l’assegurat i el beneficiari són la mateixa persona, haurà de tributar per l’IRPF. En cas de mort, són els beneficiaris qui hauran de tributar per l’Impost de Successions i Donacions.
Avantatges fiscals: una assegurança de vida desgrava?
Les assegurances de vida poden desgravar. És important conèixer quines modalitats ens poden beneficiar més i quina opció és la que més ens interessa. Vegem un cas sobre aquesta qüestió.
Per als qui tinguin una hipoteca
També hi ha desgravacions si l’assegurança de vida està vinculada a un crèdit hipotecari, si bé només s’apliquen als préstecs que es van signar abans de l’1 de gener de 2013.
En el cas que es compleixin tots els requisits, la desgravació pot arribar a un límit del 15% de les quotes destinades a pagar la hipoteca en un any concret. El màxim desgravable són 9.040 euros anuals. També és possible en aquest cas vincular-hi l’assegurança de la llar, però cal tenir en compte que sempre hem de tenir viva la hipoteca, ja que la reducció només s’aplica sota aquesta condició.
Els PPA i els seus avantatges fiscals
Hi ha altres productes que entren dins de la categoria de vida estalvi. En parlem perquè, igual que l’assegurança de vida, també ofereixen cobertures per invalidesa o mort. De la mateixa manera, Hisenda també preveu una sèrie de desgravacions que poden ser interessants.
Parlem dels Plans de Previsió Assegurats (PPA). Són una mena d’híbrid entre l’assegurança d’estalvi i la de vida. D’una banda, permeten l’estalvi periòdic i la seva recuperació en forma de renda durant la jubilació i altres supòsits i, de l’altra, poden incloure una assegurança de vida, amb els avantatges corresponents.
El client que contracti aquest producte pot aportar la menor de les quantitats següents: 8.000 euros o el 30% dels rendiments nets del treball. Aquesta mateixa quantitat es pot reduir any rere any de la base imposable de l’IRPF, amb el consegüent avantatge que pagarem menys impostos.
En resum, el que ha de quedar clar és que, a l’hora de contractar un producte d’estalvi, cal mirar-ne tots els avantatges i si aquests s’adapten a les nostres necessitats. Quan parlem de “tots” també hi hem d’incloure els fiscals. Cal pensar-hi detingudament per tal de garantir el màxim bé possible per a nosaltres i els nostres.
Més informació:
Quin tipus de fiscalitat tenen les assegurances d’amortizació d’hipoteca del tipus Seviam Obert?
Hola David,
La fiscalitat d’aquestes assegurances depèn de la contingencia causada. Cal tenir en compte que el primer beneficiari és l’entitat bancaria que ha realitzat el prèstec.En cas que existeixi remanent (diferència entre el capital rebut i les primes satisfetes), la situació és la següent:
En cas de que es produeixi una defunció, tributaria a través del impost de successions i donacions si és persona física, i a través del Impost de Societats si es tracta d’una persona jurídica.
En cas d’invalidesa absoluta i permanent, el prenedor de la pòlissa (beneficiari del remanent) tributarà com a rendiment del capital mobiliari.