Tabla de contenidos
L’envelliment progressiu de la població i l’augment de l’edat mitjana ha fet que cada cop més persones es trobin en estat de dependència. De fet, la taxa de dependència de la gent gran ha assolit el 33,4 % el 2023 dins de la Unió Europea i la mitjana d’edat ha augmentat 2,3 anys en una dècada; ha arribat als 44,5 anys, segons apunta l’últim informe d’Eurostat.
Què és la taxa de dependència?
La taxa de dependència és un indicador que mesura el nombre de persones inactives en un país i que necessiten ser sostingudes econòmicament per les persones actives. Per calcular el volum total de la dependència en un territori hem de sumar la població de 0 a 16 anys a 1 de gener d’un any concret, més els més grans de 65, i es divideix entre les persones compreses entre 16 i 64 anys, aquelles amb edat de treballar. En altres paraules, mesura la relació entre el nombre de persones grans en comparació del nombre de persones en edat de treballar. La xifra resultant es passa a un percentatge per acabar-lo de concretar.
Cal destacar que es tracta d’un resultat aproximatiu, ja que no tots els menors de 16 anys i més grans de 65 es troben fora del mercat laboral, ni tampoc són treballadors actius tots aquells que estan compresos entre les dues edats, però serveix per resumir d’una manera aproximada la relació entre població activa i població passiva. Com més gran és aquesta taxa, significa que les persones que tenen una ocupació han de contribuir amb més intensitat a mantenir les condicions d’estat del benestar de la societat en conjunt. Aquesta taxa té un valor econòmic molt important per, posteriorment, poder formular polítiques d’ocupació i de previsió social.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
La taxa de dependència a Europa
A Europa hi ha un cert temor respecte a l’evolució d’aquesta taxa els pròxims anys. Segons Eurostat, l’oficina estadística comunitària, es preveu que, l’any 2100, aquesta taxa serà del 57 %, 25 punts més del que marca actualment. Això vol dir que hi haurà menys de dues persones en edat laboral per cada persona més gran de 65 anys o menor de 15 anys.
En qüestió d’una dècada, la taxa de dependència de la UE ha augmentat 5,7 punts percentuals des de l’1 de gener del 2013 quan era al 27,7 %. Espanya ocupa la posició 21.
La taxa de dependència a Espanya
Més preocupants, fins i tot, són els auguris en relació amb Espanya, ja que s’espera que, a finals de segle, es convertirà en el quart país amb la taxa més alta de dependència, amb un 59,5 %, només darrere de Portugal i Itàlia.
Segons l’informe anual 2023 publicat pel Banc d’Espanya, les previsions demogràfiques d’Eurostat més recents van determinar que entre el 2023 i el 2053 la taxa de dependència a Espanya augmentarà en 27,2 punts, fins al 53,8 %, mentre que en la mitjana de la UE l’increment de la taxa esmentada serà de només 16,6 punts, fins al 45,8 %.
Un dilema crònic: un índex demogràfic molt envellit
Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), al nostre país hi ha uns 48.797.875 habitants l’1 de juliol de 2024, dels quals el 20,4 % són més grans de 65 anys. Es preveu que aquest sector de la població arribi a un màxim del 30,5 % al voltant del 2055 si es mantenen les tendències demogràfiques actuals.
Paral·lelament, l’esperança de vida mitjana a Espanya en néixer és de 84 anys: la més alta de la Unió Europea. Segons el mateix INE, el 2068 hi haurà a Espanya més de 14 milions de pensionistes; és a dir, un de cada tres habitants.
Recapitulem: la tendència en alça de la taxa de dependència és una preocupació per a Espanya
Aquesta situació genera cada vegada un debat més gran sobre les implicacions que hi haurà en el futur en relació amb la quantia de les pensions públiques, l’atenció sanitària pública de qualitat o el nombre de places hàbils a les residències de gent gran.
Actualment, hi ha dues persones actives per cada dependent al nostre país, però l’envelliment progressiu de la població, la caiguda de la natalitat, el creixement de la desocupació o, com ja hem esmentat, l’augment de l’esperança de vida provocaran que, d’acord amb les estimacions de l’INE, a començaments del 2050, la proporció sigui d’un a un i la taxa de dependència augmenti fins al 53,7 %. Això sembra moltes dubtes sobre la sostenibilitat del sistema quan, cada cop, hi ha un menor nombre de cotitzants.
Des de fa uns anys, la Seguretat Social no deixa d’acumular dèficits al tancament de cada exercici, cosa que, amb moltes probabilitats, obligarà els governs successius a emprendre noves reformes per garantir la viabilitat del sistema públic de pensions en unes condicions demogràfiques i econòmiques que no conviden gaire a l’optimisme.
Enmig d’aquesta situació, cada persona ha d’assumir el compromís que, molt possiblement, si vol gaudir d’una jubilació sense ensurts, el més aconsellable és estalviar amb anterioritat i invertir en productes financers, com ara els plans de pensions, que podrà gaudir plenament un cop abandoni la vida laboral. Per aconseguir-ho, no hi ha res millor que comptar amb assessorament professional per planificar bé sobre la base dels objectius vitals, on les aportacions periòdiques seran claus per optar a l’interès compost i obtenir la rendibilitat desitjada.
