La jubilació i els anys posteriors a la retirada del món laboral són realitats en constant evolució. El progressiu envelliment de la població i el consegüent augment de l’esperança de vida en néixer, que a Espanya es va situar el 2018 en els 83,2 anys (85,9 en dones i 80,5 en homes), posen de manifest el grau de profunda transformació de la societat espanyola, així com el canvi de paradigma del model actual de l’estat del benestar.
Fes la teva simulació: Vols saber quan cobraràs quan et jubilis?
Sota el títol Un perfil de les persones grans a Espanya, 2020, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha actualitzat el seu informe anual i ofereix l’evolució dels indicadors demogràfics, de salut, econòmics i socials per tenir una millor visió de com són actualment les persones grans.
Els punts més destacats de l’informe són els següents:
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d'estalvi ideal per al teu futur
Quines són les comunitats autònomes més envellides?
Astúries, Castella i Lleó, Galícia, País Basc, Cantàbria i Aragó són les comunitats autònomes més envellides, amb proporcions de persones grans que superen el 21%. Per contra, Balears, Múrcia i Canàries són les comunitats amb proporcions més baixes, per sota del 16%. Catalunya, Andalusia i Madrid són les autonomies amb més població d’edat, amb més d’un milió de persones cadascuna.
Com envelleix Espanya?
Les persones grans, les que tenen 65 anys o més, augmenten any rere any. A 1 de gener de 2019, segons l’INE, hi havia a Espanya 9.057.193 persones grans, un 19,3% sobre el total de la població. Una altra dada que cal tenir en compte i que mostra l’envelliment progressiu de la població espanyola: l’edat mitjana actual del país se situa en els 43,3 anys, mentre que el 1970 era de 32,7.
Segons la projecció de l’INE, el 2068 Espanya podria tenir més de 14 milions de persones grans, la qual cosa representaria el 29,4% del total d’una població que arribaria als 48.531.614 habitants. Durant les dècades dels 30 i 40 del present segle es registrarien els màxims increments, amb l’arribada a la vellesa de les voluminoses cohorts nascudes durant el baby-boom.
Com es pot veure al mapa titulat Així envelleix Espanya, les dades assenyalen el canvi demogràfic al qual s’enfronta Espanya en les pròximes dècades, una transformació que serà profunda i modificarà qüestions essencials de l’organització de la societat tal com la coneixem avui.
Les dades de l’estudi de l’INE Projecció de la Població d’Espanya 2014-2064 indiquen un augment notable i progressiu de les persones grans. L’Espanya actual disposa d’1,8 milions de ciutadans a la franja d’edat de 70 a 74 anys. El 2064 haurà augmentat, segons aquestes projeccions, fins als 2,3 milions, és a dir, un increment de mig milió de persones. Aquest patró es repeteix en altres franges: de 75 a 79 anys, l’augment és ni més ni menys que de 747.000 habitants més. Més dades: els grans de 90 a 94 anys passen de 333.187 a 1.934.964; les persones de 95 a 99 anys passaran de 75.270 a 1.130.629, i, finalment, els espanyols amb més de 100 anys seran 372.775, enfront dels 13.551 actuals. Altres estudis, com el de La UE al món, coincideixen en aquesta anàlisi.
Què es preveu en el futur?
L’estructura per edats de la població canviarà en els propers anys. Cap al 2050 les persones grans gairebé hauran duplicat els seus efectius actuals. La població en edat laboral (16-64) i els nens (0-15) hauran reduït el seu pes. Els grans duplicaran la xifra de nens.
Per la seva banda, la generació del baby-boom iniciarà la seva arribada a la jubilació al voltant de l’any 2024. La pressió sobre els sistemes de protecció social continuarà augmentant i serà molt notable en la dècada dels 40, amb la qual cosa convé estar preparat i estalviar de cara al futur.
Molts es pregunten com poden calcular la pensió per saber què és el que cobraran quan es jubilin. Per respondre aquesta pregunta hi ha el simulador de jubilació, una eina amb la qual es pot saber què és el que es necessitarà per tenir la vida a què un aspira i viure tranquil el futur.
Vellesa femenina
Les dones són majoritàries en la vellesa, ja que superen en un 32% els homes (5.145.437 i 3.911.756 respectivament), un aspecte que s’accentua com més avançada és l’edat. Ara bé, a Espanya neixen més homes que dones, un excés que es manté fins que la major mortalitat diferencial masculina elimina aquest avantatge inicial, molts anys després. Ara s’arriba a l’equilibri entre sexes cap als 50 anys.
Què passa a Europa?
Els països de la Unió Europea amb un nombre més gran de persones grans (2019) són Alemanya (17,9 milions), Itàlia (13,8), França (13,5) i Espanya (9,1). En xifres relatives, l’ordre canvia: Itàlia (22,8%), Grècia (22,0%), Portugal i Finlàndia (21,8%) i Alemanya (21,5%) són els països més envellits i augmenten la seva proporció any rere any. Espanya es troba lleugerament per sota de la mitjana de la UE-27, que arriba al 20,3%.
És important destacar que cada vegada són més els anys que separen el moment de la jubilació i l’esperança de vida, com es pot veure en el gràfic. Espanya, segons l’informe del CSIC, “és un país amb una xifra d’anys esperats de jubilació per als homes bastant alta (20,4 anys), per sobre de bona part de la Unió Europea”.
Quants pensionistes hi ha?
En total hi ha a Espanya 9,7 milions de pensions del sistema de Seguretat Social, segons la mitjana del 2019. Aquesta xifra previsiblement augmentarà amb els anys.
Les pensions de jubilació (6,0 milions) són les més freqüents, seguides per 2,4 milions de pensions de viduïtat. La major part de les pensions corresponen al règim general (7,0 milions). Pràcticament la totalitat de les persones grans reben alguna prestació econòmica del sistema públic de pensions (directament o a través de la pensió del cònjuge).
Quina és la pensió mitjana?
El 2019 la pensió mitjana del sistema és de 991 euros mensuals. Entre les de jubilació, les més altes corresponen a les del règim especial de la mineria del carbó, seguides per les del règim general. L’import mitjà de la pensió de jubilació (la classe més nombrosa) ha superat el llindar dels mil euros (1.138 euros/mes el 2019).
Es continuen mantenint les disparitats regionals en pensions mitjanes de jubilació, conseqüència de diferents trajectòries laborals. País Basc, Astúries, Madrid i Navarra tenen les pensions de jubilació més altes; Extremadura, Galícia (amb pensions per sota de mil euros), Múrcia i Andalusia, les més baixes.
Una altra bretxa notable apareix quan es comparen quantitats mitjanes de totes les pensions per sexe. Les pensions de les dones són més baixes que les dels homes, per les seves diferents carreres laborals, ocupacions, o pel fet de tenir un altre tipus de pensions (viduïtat, etc.).
Quines són les principals despeses de les persones grans?
La despesa fonamental d’una llar on resideixen persones grans és el manteniment del propi habitatge (aigua, electricitat i altres despeses), la proporció del qual sol ser més alta que en la resta de grups d’edat, al voltant del 45% de les despeses. El capítol de l’alimentació és el segon en importància. Totes dues coses estan relacionades amb uns ingressos menors en termes absoluts.
Com viuen les persones grans?
L’edat augmenta la probabilitat de viure en solitud. En els últims anys a Espanya s’observa un increment de les llars unipersonals en persones de 65 i més anys, si bé les proporcions són encara més petites que en altres països europeus.
La proporció és més gran entre les dones que entre els homes (2018: 31,0% enfront del 17,8%), però en aquests hi ha hagut un augment notable en els darrers anys. La forma de convivència majoritària entre els homes de 65 i més anys és la parella sola (sense fills ni altres convivents), i en el futur s’espera que augmenti, i tingui conseqüències en la redistribució de les cures dins la llar, amb l’home tenint una mica més de protagonisme com a cuidador. Segons les dades del 2018, el 60,2% de les persones grans estan casades (75,8% dels homes, 48,0% de les dones) i el 28,2% són vídues (12,0% i 40,9% respectivament).
Què opinen els experts sobre l’envelliment a Espanya?
El director del Centre d’Estudis Demogràfics de Catalunya, Albert Esteve, indica que “hi haurà una revolució sobre com organitzem les nostres vides, sobre quines són les etapes clàssiques de la vida”. Per la seva banda, Concepció Patxot, especialista en l’anàlisi de l’estat del benestar en un entorn demogràfic canviant i Doctora en Economia de la Universitat de Barcelona (UB), considera que ens enfrontem a un “tsunami demogràfic” que afectarà especialment les pensions de jubilació. Finalment, Diego Ramiro Fariñas, investigador responsable de la Unitat d’Estudis Demogràfics i Socials del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), descriu l’Espanya del futur com “un país envellit, amb una població molt important de gent gran i una esperança de vida cada cop més alta”.
Les advertències de l’OCDE
En aquest sentit, l’OCDE, l’organització que agrupa els països més rics del món, ha advertit Espanya de la insostenibilitat del seu sistema de pensions si no pren mesures. L’organisme va aplaudir que es fessin passos a Espanya com l’aplicació del factor de sostenibilitat, una manera d’ajustar les pensions del jubilat segons l’esperança de vida de cada beneficiari, però aquesta iniciativa està actualment en suspens. L’OCDE adverteix que el 2050 hi haurà 77,8 jubilats per cada 100 habitants.
En el seu últim informe sobre la qüestió, l’organització aconsella les reformes següents:
- Més pes dels sistemes de capitalització.
- Incentius fiscals per als plans col·lectius d’empresa.
- Destinar part dels guanys per millores de la productivitat a plans de pensions d’empresa.
Al món hi ha diversos exemples de participació de plans de capitalització en el sistema. L’OCDE els divideix en tres grups:
- Països on el sistema de capitalització és el principal, com Xile, Dinamarca, Holanda o Austràlia.
- Països amb sistemes de repartiment però amb més presència del sistema de capitalització, com Estats Units, Alemanya, Regne Unit, Suècia, Canadà o Japó.
- Països en transició, com Itàlia.
Per al disseny dels plans col·lectius de pensions, l’OCDE aconsella una gestió que sempre tingui en compte els riscos i les contribucions de la qual es mantinguin durant molt temps. A més, es recomana el rescat en forma de renda vitalícia.
L’organització vol que Espanya s’emmiralli en el Regne Unit, amb un sistema d’incorporació obligatòria per a les empreses.
Els reptes i oportunitats de l’envelliment poblacional
El 2050, un de cada tres espanyols tindrà més de 65 anys i més de 5,3 milions de ciutadans seran més grans de 80 anys. Són dades de l’informe de Projecció de la Població Mundial de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), la qual també estima que el 2100 el nombre de nens i nenes representarà el 14% de la població.
En resum, la població espanyola tendeix cap a la piràmide invertida poblacional, a causa de l’augment de l’esperança de vida i la disminució de la natalitat. Més enllà de les qüestions que aquesta situació comporta, com són els reptes dels sistemes de pensions i els costos sanitaris, hi ha també una sèrie d’aspectes positius que l’envelliment poblacional aporta a la societat.
Així ho ha demostrat un estudi de la revista científica PLOS ONE, que identifica cinc àrees en què l’envelliment afecta positivament:
- Productivitat: Tot i que físicament es perden qualitats, l’experiència i els coneixements ho compensen fins i tot amb una major i millor producció.
- Medi ambient: S’ha comprovat que els més grans fan un menor consum energètic dels aparells i, com a conseqüència, s’aconsegueix una reducció d’emissions de diòxid de carboni.
- Repartiment de riquesa: Les persones hereten a edats més avançades i utilitzen aquests diners per finançar la seva jubilació o ajudar els seus fills.
- Salut: No solament es viu més, sinó també amb més salut.
- Qualitat de vida: En sentir-se millor, es dedica més temps al lleure.
A nivell individual, els beneficis també són molts. Ara arribem a l’edat de jubilació amb més salut, vitalitat i energia. A això cal sumar-hi el fet que, a causa de l’augment de l’esperança de vida –l’Institut Nacional d’Estadística (INE) apunta que el 2022 l’esperança de vida serà de mitjana de 84 anys i un mes–, tindrem més temps per gaudir de la jubilació.
Amb salut i planificació per poder dependre econòmicament de nosaltres mateixos i sense renunciar al nostre nivell de vida, podem fer que aquesta sigui una de les millors etapes de les nostres vides.
