Des del moment en què el Govern va presentar l’estratègia Espanya 2050 el 2021, els mitjans de comunicació han treballat per recalcar constantment la importància que té per a Espanya en el futur. Un dels punts que marca aquesta estratègia és la relació de la nostra societat amb el sistema públic de pensions i amb el futur econòmic d’Espanya.
La demografia té un paper determinant en el sistema de pensions espanyol. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha publicat recentment un estudi en què fa una projecció de la població d’Espanya a 50 anys vista, és a dir, del 2022 al 2072.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d'estalvi ideal per al teu futur
Què revela aquesta previsió?
Per una banda, si es mantinguessin les tendències demogràfiques actuals, Espanya guanyaria una mica més de quatre milions d’habitants en els propers quinze anys, fins arribar a superar els 51 milions per al 2037. A més, el 2072 la població seria a prop de fregar els 53 milions, ja que s’espera un augment de 5,9 milions durant els propers 50 anys. Per altra banda, des del 2015 el nombre de defuncions ha estat ininterrompudament més gran que el de naixements.
Ara bé, hi ha una sèrie de dades que fan que saltin totes les alarmes en relació amb les futures pensions. L’evolució per trams d’edat, que es mostra en les piràmides de població més avall, és la que fa més evident com es pot configurar el futur en aquesta matèria.
Segons l’INE, la població de 0 a 24 anys decreix de manera notable fins al 2064. Per exemple, les franges més joves (des dels 0 fins als 24 anys) cada cop són més estretes, cosa que vol dir que la població en aquests trams d’edat és més baixa que actualment.
D’altra banda, cal destacar que en el tram d’edat que va dels 25 als 49 anys el descens també és molt important. Es tracta de gent que neix a Espanya, però que de sobte disminueix descaradament. Això indica que aquest grup opta per marxar del país a buscar feina a l’estranger, una tendència que no s’ha aturat des de la crisi econòmica del 2007.
Ara bé, actualment, a partir dels 50 anys es produeix un repunt de la població, tendència que per al 2052 s’haurà aturat ja per moure’s cap a la franja d’edat entre els 70 i els 84 anys; i el 2072 el grup entre els 55 i els 69 anys tornarà a ser el majoritari.
Tenint en compte el mateix estudi dut a terme el 2014, es pot observar que algunes tendències han canviat. En el seu moment es pensava que el nombre de persones migrants disminuiria considerablement, això no obstant s’ha pogut comprovar que el nombre de persones migrants ha fet possible que la població augmenti, i així s’ha aconseguit que el saldo vegetatiu disminueixi (diferència entre naixements i defuncions). Aquest augment de la població es deu majoritàriament a la migració internacional.
Una vegada vistes les dades, la pregunta és òbvia.
Pot aguantar el sistema actual de pensions una evolució demogràfica com la que projecta l’INE?
Amb la nova reforma, en vigor des de l’1 d’abril de 2023, és inevitable que ens sorgeixi el dubte sobre el futur de les pensions a Espanya.
Segons explica l’estratègia Espanya 2050, l’envelliment de la població durà reptes econòmics al país, atès que la despesa pública en pensions podria augmentar fins a 5 punts del PIB (a finals de febrer, la despesa en pensions contributives se situava en l’11,7% del PIB). A més, tenint en compte les piràmides de població vistes anteriorment, l’arribada de la generació del baby boom a l’edat de jubilació suposaria un gran increment en el nombre de persones que perceben pensions.
Ja en el seu moment, la doctora en Economia de la Universitat de Barcelona (UB), Concepció Patxot, comentava que una de les possibles sortides per “minorar el problema de les pensions” era retardar l’edat de jubilació. En el pla Espanya 2050 es preveu la possibilitat d’adaptar feines a les capacitats dels treballadors més grans, així com mirar de reduir els casos de jubilacions anticipades i fomentar la participació laboral entre les persones d’edat avançada.
Una altra branca del debat sobre les pensions és sobre la taxa de substitució. Aquest indicador fa referència al percentatge d’ingressos que suposa la pensió sobre els ingressos que tenien abans de retirar-se. Malgrat que Espanya se situa com un dels països dins de la Unió Europea amb un dels percentatges més alts, es posa en dubte que en un futur continuï sent així.
La reforma de les pensions
Amb la nova reforma de les pensions, alguns punts s’han vist afectats de cara a l’estratègia Espanya 2050. Aquí tenim algunes de les claus sobre com es veurà afectat pel que fa al futur econòmic d’Espanya.
- Pensió màxima. Cada any es revaloraran les pensions màximes segons l’IPC anual, a més d’un increment addicional de 0,115 punts percentuals, que per al 2050 haurà suposat una alça a l’entorn del 3 %.
- Augment progressiu de les bases màximes de cotització. Entre el 2024 i el 2050, les bases màximes de cotització augmentaran any rere any amb l’IPC, i cal sumar-hi una quantitat fixa d’1,2 punts. Això suposarà un augment de fins al 38 % per al 2050.
- S’ha substituït el factor de sostenibilitat pel mecanisme d’equitat intergeneracional, que beneficia les generacions més joves.
- Reforma de les pensions mínimes. Amb la incorporació d’aquesta reforma, s’afegeixen pujades tant a les pensions mínimes contributives com a les no contributives. Les contributives tindran una alça d’un 22 % en els casos de tenir un cònjuge a càrrec. Les no contributives pujaran amb l’IPC més l’1 % de la resta de mínimes contributives.
En conclusió, la situació demogràfica d’Espanya en el futur no és la més optimista, i això afecta de manera directa les pensions de jubilació. La població serà més longeva de cara als propers anys, el 2071 l’esperança de vida pujarà entre 4 i 5 anys per a dones i homes respectivament, i elles arribaran fins als 90 i ells, fins als 86 anys de vida.
De cara al fet que el futur de les pensions a Espanya no sigui massa complicat, la reforma de pensions que va entrar en vigor a principis d’abril incloïa algunes mesures per resoldre problemes els propers anys. Malgrat això, l’INE pronostica que la taxa de dependència de les pensions passarà del 53,8 % al 72,2 % el 2072 (al voltant del 76,8 % el 2050).
