La demografia juga un paper determinant en el sistema de pensions espanyol. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha publicat recentment un estudi en el qual realitza una projecció de la població d’Espanya a 50 anys vista, és a dir, de 2014 a 2064.
Què revela aquesta previsió? D’una banda, que si es mantinguessin les tendències demogràfiques actuals, España perdria un milió d’habitants en els propers 15 anys i 5,6 milions en els propers 50 anys. Per un altre, que el nombre de defuncions superarà per primera vegada al de naixements a partir de 2015.
Haz tu simulación: Descubre el plan de ahorro ideal para tu futuro
Ara bé, existeixen una sèrie de xifres que fan saltar les alarmes en relació a les futures pensions. L’evolució per trams d’edat, la que es mostra en un dels gràfics que acompanya aquest article (més abaix), és la que fa més evident com pot configurar-se el futur en aquesta matèria.
Anem a veure. D’una banda, l’estudi de l’INE posa de manifest que la població de 0 a 24 anys decreix de manera notable fins a 2064. Per exemple, a la franja de 0 a 4 anys la caiguda és d’1.136.502 habitants i en la de 5 a 9, d’1.209.173, dues dades que mostren com pot canviar la piràmide demogràfica en mig segle.
D’altra banda, cal destacar que en el tram d’edat que va dels 25 als 49 anys el descens també és molt important. Es tracta de gent que neix a España però que de sobte s’esfuma del quadre, la qual cosa indica que són persones que fan les maletes i se’n van del país a buscar feina a l’estranger, una tendència que ja s’albira en l’actualitat.
Ara bé, a partir dels 50 anys es produeix un repunt de la població, quelcom que es repeteix de manera més notable a partir dels 70. L’anàlisi de l’INE revela un espectacular creixement a les franges que van dels 70 als 74 anys i dels 75 als 79 anys, amb 499.229 i 747.483 habitants més respectivament.
Finalment, destacar dades de l’estudi que no són menys que sorprenents i reveladores, com per exemple que els majors de 90 a 94 anys, passen de 333.187 a ser en 50 anys ni més ni menys que 1.934.964; que les persones de 95 a 99 anys passaran de 75.270 a 1.130.629; i, finalment, que els espanyols amb més de 100 anys seran 372.775 enfront dels 13.551 actuals.
Una vegada vistes les dades la pregunta és òbvia: pot aguantar el sistema actual de pensions una evolució demogràfica com la que projecta l’INE? L’hi hem preguntat a la Doctora en Economia de la Universitat de Barcelona (UB), Concepció Patxot, especialista en l’anàlisi de l’estat del benestar en un entorn demogràfic canviant.
Patxot explica que el que l’estimació de l’INE preveu, respecte a l’anterior, és una menor recuperació de la fertilitat i un menor nombre d’immigrants, dos factors clau que provoquen que s’agreugi el problema de sostenibilitat del sistema. La titular de Teoria Econòmica de la UB sosté que existeixen tres possibles sortides per “minorar el problema”.
D’una banda, baixar les pensions; per l’altre, pujar les cotitzacions; i finalment, retardar l’edat de jubilació. Aquest últim punt és el que Patxot considera que seria més viable. “D’una banda, augmenten els ingressos perquè la gent està treballant uns anys més i per l’altre baixen les despeses, fet que fa que el pressupost millori en ambdós sentits”, assenyala.
“L’edat de jubilació hauria d’adaptar-se a les circumstàncies biològiques actuals de major esperança de vida,”, sosté. L’experta considera que “s’apropa un tsunami demogràfic a Europa” que li fa pensar que el futur de l’estat de benestar, especialment de les pensions, és poc afalagador.
