José Emilio Chao Tabla de contenidos
José Emilio Chao
La jubilació dels funcionaris a Espanya presenta unes particularitats importants segons el règim pel qual hagin cotitzat. No és el mateix jubilar-se sota el règim de classes passives, encara vigent per a certs col·lectius, que fer-ho sota el règim general de la Seguretat Social, on ja s’inclou la majoria del nou personal empleat públic. Conèixer aquestes diferències és clau per entendre a quina edat es pot jubilar un funcionari, els requisits i les modalitats disponibles en cada cas.
Durant dècades han coexistit aquests dos models. El sistema de classes passives conserva regles pròpies per a la jubilació dels funcionaris i es troba en procés de desaparició progressiva. Paral·lelament, els empleats públics més recents es regeixen per les normes del règim general, i s’equiparen així a la resta de les persones treballadores. Aquesta dualitat pot generar dubtes, per la qual cosa és essencial entendre com funciona cada regulació abans de planificar el retir.
Viu la teva jubilació amb tranquil·litat i planifica els teus estalvis amb Generació +.
Edat de jubilació dels funcionaris
La jubilació ordinària a les classes passives es declara d’ofici en complir 65 anys, amb excepcions per a determinats cossos:
- Funcionaris docents universitaris
- Magistrats, jutges i fiscals
- Lletrats de l’Administració de justícia
- Registradors de la propietat
En aquests casos, la jubilació forçosa es fixa als 70 anys.
Al règim general, l’edat ordinària no és fixa en 65, sinó l’establerta anualment en el marc de la reforma de les pensions (66 anys i 10 mesos el 2026). La prolongació de l’activitat fins als 70 anys es pot sol·licitar de manera voluntària i cal que sigui autoritzada.
L’edat i les condicions de jubilació dels funcionaris depenen del règim en què hagin cotitzat: classes passives o règim general.
Com es calcula la pensió dels funcionaris?
La quantia de la pensió varia segons el règim al qual pertanyin. Si pertanyen a les classes passives, el càlcul es basa en dos elements. En primer lloc, els anomenats havers reguladors, que són les quantitats utilitzades de base per calcular les pensions. Són com les bases reguladores de la resta dels treballadors i es fixen en la Llei de pressupostos generals de l’Estat, que estableix un rang per a cada grup o subgrup. Per al 2026, tenint 35 anys de servei, són els següents:
| Grup / Subgrup EBEP | Haver regulador (euros / any) |
| A1 | 52.697,06 € |
| A2 | 41.473,91 € |
| B | 36.317,13 € |
| C1 | 31.852,67 € |
| C2 | 25.200,74 € |
| E (Llei 30/1984) i Agrupacions professionals (EBEP) | 21.485,64 € |
Font: Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
En segon lloc, a l’haver regulador o base se li aplica un percentatge en funció de l’escala següent:
| Anys de servei | Percentatge del regulador |
| 1 | 1,24 |
| 2 | 2,55 |
| 3 | 3,88 |
| 4 | 5,31 |
| 5 | 6,83 |
| 6 | 8,43 |
| 7 | 10,11 |
| 8 | 11,88 |
| 9 | 13,73 |
| 10 | 15,67 |
| 11 | 17,71 |
| 12 | 19,86 |
| 13 | 22,10 |
| 14 | 24,45 |
| 15 | 26,92 |
| 16 | 30,57 |
| 17 | 34,23 |
| 18 | 37,88 |
| 19 | 41,54 |
| 20 | 45,19 |
| 21 | 48,84 |
| 22 | 52,52 |
| 23 | 56,15 |
| 24 | 59,81 |
| 25 | 63,46 |
| 26 | 67,11 |
| 27 | 70,77 |
| 28 | 74,42 |
| 29 | 78,08 |
| 30 | 81,73 |
| 31 | 85,38 |
| 32 | 89,04 |
| 33 | 92,69 |
| 34 | 96,35 |
| 35 o més | 100 |
Font: Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
Les pensions dels funcionaris es van revalorar el 2,7% el 2026, de la mateixa manera que les contributives dels treballadors d’empreses privades.
Les pensions màximes de les pensions públiques del sistema de Seguretat Social i les classes passives el 2026 no poden superar els 3.359,60 euros mensuals o, el que és el mateix, els 47.034,40 euros l’any.
En el cas de les mínimes, la quantia més baixa el 2026 és de 21.485,65 euros per al funcionariat del grup E (Llei 30/84) i Agrupacions professionals.
Si pertanyen al règim general, el càlcul funciona exactament igual que per a qualsevol altre treballador: base reguladora segons les cotitzacions, percentatge segons els anys cotitzats i, si escau, aplicació de coeficients reductors.
Tipus de jubilacions dels funcionaris
Els empleats públics poden accedir a la jubilació de manera ordinària, anticipada o parcial. Tot seguit, en detallem els diferents tipus.
Jubilació ordinària o retir forçós per l’edat
Ja esmentada anteriorment, a les classes passives és forçosa als 65 anys (tret de col·lectius amb edat 70) i al règim general s’aplica l’edat ordinària vigent.
Jubilació anticipada dels funcionaris
Els funcionaris de classes passives es poden jubilar als 60 anys amb 30 anys de serveis i almenys 15 anys prestats a l’Estat, mentre que els del règim general s’han d’ajustar a les mateixes regles que qualsevol altre treballador.
- Règim general
Els treballadors que pertanyin al règim general també poden sol·licitar la jubilació anticipada per a funcionaris seguint les mateixes normes que qualsevol altre treballador del sistema, sempre que tinguin, almenys, 35 anys cotitzats, sense que sigui obligatori haver treballat 15 anys a l’Administració pública, i una edat inferior màxima de dos anys a l’edat ordinària de jubilació.
Això no obstant, no percebran el 100% de la seva pensió de jubilació, ja que se’ls aplicarà un coeficient reductor en funció dels anys cotitzats i del nombre de mesos d’avançament, tal com passa a la resta del règim general.
En aquest cas, la quantia de la pensió es calcula a partir de la base reguladora del règim general, igual que per a qualsevol altre treballador.
- Classes passives
Els funcionaris inclosos en el sistema de classes passives, que s’anirà extingint progressivament, poden accedir a la jubilació anticipada des dels 60 anys, sempre que acreditin 30 anys de serveis i, almenys, 15 anys prestats a l’Estat.
A diferència del règim general, en aquest sistema no s’apliquen coeficients reductors, per la qual cosa la quantia de la pensió depèn directament dels anys treballats i de l’haver regulador assignat a cada cos.
El càlcul de la pensió funciona de la manera següent:
- En funció dels anys de servei, s’aplica un percentatge de l’haver regulador, que va des de l’1,24% per un sol any cotitzat fins al 100% per a 35 anys o més.
- A aquests percentatges s’hi sumen els increments per continuar en actiu després dels 65 anys:
- 2% addicional per als qui tinguin fins a 25 anys cotitzats
- 2,75% entre 25 i 37 anys
- 4% per a 37 anys o més
Així, per percebre el 100% de la pensió, cal haver treballat 35 anys al servei de l’Estat.
Jubilació parcial dels funcionaris
Els funcionaris també poden accedir a la jubilació parcial, tot i que les condicions depenen de l’organisme al qual pertanyin.
La jubilació parcial encara no és una modalitat pròpia del sistema de classes passives; només és possible quan el funcionari cotitza al règim general i l’Administració habilita aquesta possibilitat mitjançant conveni o acord específic.
Poden sol·licitar-la a partir de l’edat prevista per a la jubilació parcial del règim general, sempre que tinguin un contracte de treball a temps parcial. La reducció de jornada es pot situar entre el 25% i el 50%.
En alguns casos, especialment en administracions autonòmiques o locals, s’exigeix:
- conveni col·lectiu o acord sindical,
- o l’autorització prèvia de l’Administració corresponent.
Quan no hi ha conveni, la decisió s’acostuma a aplicar de manera general a tot el personal de l’organisme.
Recapitulem: jubilació dels funcionaris
La jubilació dels funcionaris depèn directament del règim en què hagin cotitzat. Els treballadors de les classes passives mantenen regles pròpies que permeten, per exemple, la jubilació anticipada als 60 anys sense coeficients reductors. En canvi, els que pertanyen al règim general es regeixen pels mateixos criteris que la resta dels treballadors a Espanya. Amb la reforma de les pensions encara en evolució fins al 2027, és fonamental revisar cada cas de manera individual. Si vols fer un càlcul aproximat de com et quedarà la pensió en el moment que et retiris, pots consultar aquest apunt sobre el simulador de jubilació de la Seguretat Social.
