El règim de jubilació dels funcionaris públics és diferent del de la resta dels treballadors. Quines són les diferències? Quins requisits han de complir per jubilar-se anticipadament? Aquí trobaràs tots els detalls.
El primer que cal tenir en compte és un any: 2011. A partir d’aquesta data es traça una línia entre els funcionaris que es troben dins del Règim de Classes Passives i els que no. A partir del 2011, qualsevol nou empleat públic ingressa a efectes de jubilació en el règim general de la Seguretat Social, és a dir, en el mateix que tots els treballadors.
Un altre dels punts que cal tenir en compte és l’edat a la qual es poden jubilar els funcionaris. Novament en aquest cas el 2011 marca la diferència. Abans d’aquesta data l’edat de retir queda en els 65 anys, llevat de les excepcions de professors d’universitat, magistrats, jutges, fiscals, secretaris judicials i registradors de la propietat, que es jubilen als 70 anys.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
Així mateix, si el funcionari es troba dins del Règim de Classes Passives, té l’oportunitat de jubilar-se anticipadament als 60 anys si ha cotitzat un mínim de 30 anys. L’excepció en aquest punt correspon als empleats de les Corts Generals, que opten a jubilar-se de manera anticipada amb 35 anys de serveis reconeguts o amb 60 anys complerts.
Si un funcionari públic acollit al Règim de Classes Passives es vol jubilar anticipadament, ha de realitzar la seva sol·licitud com a mínim tres mesos abans de la data de jubilació. A diferència del règim general, en què hi ha coeficients reductors, en aquest cas no s’apliquen, però tampoc no dóna dret a gratificacions o bonificacions.
En el cas de professors universitaris, magistrats, jutges, fiscals i secretaris judicials, els quals, com hem vist, tenen la seva edat de jubilació als 70 anys, si volen optar a una jubilació anticipada han d’haver complert els 65 anys i tenir acreditats almenys 15 anys de cotització a la Seguretat Social. A més, s’amplia a sis mesos el període de sol·licitud previ a la data de jubilació.
Per als nous funcionaris a partir del 2011, és a dir, els que ja estan inclosos en el règim general, cal tenir en compte que si es vol accedir a la jubilació anticipada s’haurà d’haver cotitzat almenys 30 anys a la Seguretat Social. A més, any rere any hauran d’estar atents a l’edat mínima per poder beneficiar-se d’aquesta mesura, ja que es va incrementant gradualment en cada exercici. Per al 2027, l’edat per a la jubilació anticipada voluntària quedarà fixada en els 65 anys.
La pregunta que molts es fan arribats a aquest punt és quant es cobrarà de pensió durant la jubilació. Fa poc s’ha posat en funcionament un simulador de jubilació, una eina que, en funció de diferents paràmetres, calcula la diferència entre el que un espera cobrar quan es jubili, el que previsiblement cobrarà de l’Estat i el que, segons les seves expectatives, hauria de tenir estalviat per poder portar la vida a què aspira.
Sens dubte, es tracta d’un exercici molt interessant per poder determinar si s’està preparant adequadament la jubilació o si l’estratègia utilitzada requereix retocs per complementar de la millor manera possible la pensió pública de jubilació.
Precisament per a aquest complement hi ha instruments d’estalvi a llarg termini com el pla de pensions, el PIES i l’AIELT.
En el pla de pensions destaquen els seus interessants avantatges fiscals. Les aportacions a aquest producte, limitades a 2.000 euros anuals, són totalment deduïbles en la declaració de la renda.
Llegeix també: Com em puc jubilar anticipadament?
En el cas del PIES és rellevant destacar que si els diners aportats es rescaten en forma de renda vitalícia, queden exempts de pagar impostos. La limitació en aquest cas és de 2.000 euros anuals, com en el pla de pensions. La quantitat màxima que s’hi pot aportar són 240.000 euros.
Finalment, hi ha l’AIELT, els rendiments de la qual no tributen si la inversió es manté durant un mínim d’un lustre i si no s’hi aporten més de 5.000 euros per persona i any.
