Tipus d’incapacitat permanent i altres tipus d’invalidesa
Redueix els teus impostos

Tipus d’incapacitat permanent i altres tipus d’invalidesa

Agost 26, 2020 5 min 20 vegades compartit

Hi ha quatre graus d’incapacitat permanent reconeguts a Espanya:

  • Amb caràcter parcial per a l’exercici de la professió habitual, que provoca al treballador una disminució mínima del 33% del seu rendiment normal per al desenvolupament de la seva professió habitual. La prestació és compatible amb qualsevol activitat laboral.
  • Amb caràcter total per a l’exercici de la professió habitual, que inhabilita el treballador per desenvolupar la seva professió habitual, tot i que es pot dedicar a una altra de diferent naturalesa.
  • Amb caràcter absolut per a qualsevol feina, que inhabilita el treballador per a qualsevol tipus de feina, si bé es poden dur a terme activitats compatibles amb l’estat de salut.
  • Gran invalidesa, que implica per a l’afectat la necessitat d’assistència permanent per a la seva activitat diària bàsica, però no impedeix realitzar activitats lucratives, sempre que no es variï la capacitat laboral de la persona beneficiària.
incapacitat permanent invalidesa

Requisits per a la incapacitat permanent

Per optar-hi, cal reunir una sèrie de condicions, com estar afiliat a la Seguretat Social en situació d’alta o en una situació assimilada a l’alta. Per descomptat, tampoc s’ha de tenir l’edat prevista per a la jubilació (en cas de tenir-la, no es poden reunir els requisits per accedir a la jubilació contributiva si la incapacitat deriva de contingències comunes).

També cal complir un període mínim de cotització, que varia segons el grau d’incapacitat permanent:

  • Per a la incapacitat permanent parcial, cal haver cotitzat un mínim de 1.800 dies durant els 10 anys anteriors a la data en què s’iniciï la incapacitat permanent.
  • En la incapacitat permanent total, els menors de 31 anys han d’haver cotitzat la tercera part del temps transcorregut entre la data en què van complir els 16 anys i la del fet causant de la incapacitat; els més grans d’aquesta edat han d’haver cotitzat un quart del temps transcorregut entre la data en què van complir els 20 anys i la del fet causant, amb un mínim de 5 anys. A més, cal que un cinquè del període de cotització estigui comprès en els 10 anys immediatament anteriors al fet causant o en els 10 anys immediatament anteriors a la data en què va finalitzar l’obligació de cotitzar, si s’accedeix a la pensió des d’una situació d’alta o assimilada, sense obligació de cotitzar.
  • En el cas de la incapacitat permanent absoluta, els menors de 31 anys han d’haver cotitzat la tercera part del temps transcorregut entre els 16 anys i el fet causant; els més grans d’aquesta edat han de cotitzar un quart del temps transcorregut des dels 20 anys fins al fet causant, amb un mínim de 5 anys. A més, cal que una cinquena part del període de cotització estigui compresa en els 10 anys immediatament anteriors al fet causant o en els 10 anys immediatament anteriors a la data en què va finalitzar l’obligació de cotitzar, si s’accedeix a la pensió des d’una situació d’alta o assimilada, sense obligació de cotitzar.
  • Per a la gran invalidesa, els menors de 31 anys estan obligats a haver cotitzat la tercera part del temps entre els 16 anys i el moment del fet que origina la gran invalidesa; per la seva banda, els més grans d’aquesta edat han d’haver cotitzat un quart del temps des dels 20 anys fins al moment de la gran invalidesa, amb un mínim de 5 anys. Cal que una cinquena part d’aquest període estigui compresa en els 10 anys anteriors a la situació de gran invalidesa.

Remuneració

És determinada per la base reguladora, a la qual cal aplicar un percentatge segons el grau d’incapacitat:

  • La permanent parcial és un únic pagament corresponent a 24 mesos de la base reguladora amb la qual es va calcular el subsidi d’incapacitat temporal que ha derivat en permanent
  • La permanent total consisteix en una pensió vitalícia mensual, o en un únic pagament si la persona és menor de 60 anys i així ho sol·licita. Segons la causa de la incapacitat, s’estableix el percentatge de la base reguladora corresponent, mai per sota del 55% de la base mínima de cotització.
  • La permanent absoluta aplica el 100% de la base reguladora i és una pensió vitalícia.
  • Gran invalidesa. L’import es correspon amb el de la incapacitat permanent absoluta, amb un increment per cobrir les despeses de la persona que l’atén.

Com es pot sol·licitar la incapacitat

El primer que haurem de fer és assegurar-nos si complim els requisits legals d’algun dels tipus d’incapacitats permanents reconeguts per la legislació espanyola, segons el Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social.

Tot seguit, haurem d’adreçar-nos a qualsevol oficina de la Seguretat Social i presentar el model oficial de sol·licitud, tot i que, també, el procés de sol·licitud d’una incapacitat permanent pot ser dut a terme per l’INSS o la Mútua del treballador. En qualsevol dels casos, la documentació que cal presentar és: DNI del sol·licitant; historial clínic; i, si la incapacitat permanent s’ha produït a conseqüència d’un accident laboral, caldrà afegir-hi el comunicat administratiu de l’accident de treball o malaltia professional i un certificat emès per l’empresa, on s’especifiqui el salari percebut pel treballador l’any anterior.

Temes relacionats