Quants tipus d’assegurances de vida hi ha i per a què serveixen?

A la majoria dels ciutadans, quan ens parlen d’assegurances de vida, pensem en l’assegurança de risc tradicional, que garanteix una indemnització als beneficiaris en cas de mort de l’assegurat. Això no obstant, l’assegurança de vida és molt més que això i ha tingut històricament un paper destacat en la gestió de l’estalvi/inversió, especialment de l’estalvi a llarg termini. De fet, en molts dels principals països desenvolupats, les asseguradores són les principals canalitzadores d’estalvi per a la jubilació.

La primera distinció que hem de fer, per tant, divideix les assegurances de vida en dos tipus:

• Assegurances de Vida Risc, que cobreixen la mort de l’assegurat amb el pagament del capital estipulat a la pòlissa als beneficiaris.

• Assegurances de Vida Estalvi, que garanteixen el pagament del capital o renda subscrits a la finalització del contracte.

Això no obstant, tot i que aquesta tipologia és bàsica, les assegurances de vida poden incloure addicionalment cobertures complementàries per ampliar el nivell de protecció de l’assegurat. Així, és habitual incorporar garanties com les de malaltia greu, incapacitat temporal o permanent i incapacitat o mort per accident, que solen tenir un capital assegurat superior al fixat per a la garantia principal.

Entre les assegurances de Vida Risc, hi ha, al seu torn, dues modalitats més:

• L’assegurança de vida sencera garanteix el capital fixat en el contracte d’assegurança just després de la mort de l’assegurat, independentment de quan es produeixi.

• Mentre que l’assegurança de vida temporal cobreix el risc de mort durant un període de temps concret establert a la pòlissa. Aquesta modalitat és la que es contracta sovint, per exemple, per garantir l’amortització de préstecs a l’hora de subscriure una hipoteca.

Assegurances per estalviar

Les assegurances de Vida Estalvi tenen nombroses modalitats, però, sens dubte, el seu punt fort el trobem en les assegurances enfocades cap a l’estalvi finalista per a la jubilació, orientat a aconseguir un capital o renda que complementi la nostra pensió pública.

Entre les principals modalitats d’assegurances de Vida Estalvi que es comercialitzen a Espanya, tenim:

• Plans de Previsió Assegurats (PPA): Garanteixen recuperar els diners invertits quan es procedeixi a rescatar-los, independentment del que passi en els mercats financers. Són semblants als plans de pensions, ja que no permeten rescatar els diners fins a la jubilació (excepte en circumstàncies excepcionals, com malaltia greu o atur de llarga durada), disposen d’uns límits anuals d’inversió (2.000 euros l’any o el 30% dels rendiments nets del treball) i afavoreixen el traspàs del capital estalviat d’un producte a un altre sense patir penalització (a un altre PPA o a un pla de pensions individual). Fiscalment, és possible deduir-se les aportacions en la base imposable de l’IRPF.
• Assegurances Individuals d’Estalvi a Llarg Termini (AIELT): Miren de proporcionar als clients la seguretat de disposar d’un tipus d’interès cert durant tot el període d’inversió, atorgant un capital a venciment conegut per endavant quan es realitza l’aportació (l’AIELT garanteix que, a la finalització del producte, es recuperaran almenys un 85% dels diners invertits). Tenen l’avantatge fiscal que la rendibilitat queda exempta de pagar impostos si es manté durant més de 5 anys i es percep en forma de capital. El límit màxim d’aportació és de 5.000 euros l’any (compatible amb aportacions a altres productes com PIES o PPA).
• Plans Individuals d’Estalvi Sistemàtic (PIES): Tenen com a principal objectiu aconseguir una renda vitalícia gràcies als recursos aportats durant la seva vigència, amb un màxim de 2.000 euros anuals en el capital invertible. Com en les AIELT, la rendibilitat queda exempta de tributació si han transcorregut 10 anys des que es va fer la primera aportació, però, en aquest cas, si es cobra en forma de capital. Entre els seus principals avantatges destaquen la seva fiscalitat avantatjosa respecte a altres productes d’estalvi, que disposen d’una excel·lent liquiditat i que suposen una bona alternativa als plans de pensions, ja que generen estalvi de cara a la jubilació. Es pot disposar dels diners obtinguts anticipadament, tributant com qualsevol altra renda de l’estalvi.
• Reinversió de la venda d’un actiu en rendes vitalícies: Des del 2015 s’ha ampliat l’exempció a qualsevol plusvàlua obtinguda per la transmissió que efectuïn els més grans de 65 anys d’altres béns diferents del propi habitatge habitual, però sempre que, amb l’import obtingut en la venda, en un màxim de 6 mesos, es constitueixi una renda vitalícia fins a un límit de 240.000 €. En aquest supòsit hi entrarien, per exemple, les accions, un segon habitatge, o els béns afectes a afectes econòmics, com el traspàs d’un negoci. En tots aquests casos, els guanys patrimonials estan exempts si l’import es reinverteix en una renda vitalícia, disposant les anualitats d’incentius també. De la mateixa manera, és possible disposar de l’estalvi acumulat de manera anticipada, però si se’n disposa un cop iniciat el cobrament de la renda vitalícia, es perdrà l’exempció i caldrà retornar a Hisenda els diners estalviats.
• Unit Linked: Són assegurances de vida vinculades a fons d’inversió on el prenedor assumeix el risc de la inversió, és a dir, les seves provisions tècniques inverteixen en participacions d’un cistell de fons d’inversió. Es pot dir que és tant una assegurança de vida com un fons d’estalvi, ja que és un tipus d’inversió que aposta per fons, accions o bons al voltant d’una assegurança de vida. El client pot mobilitzar el capital entre els cistells que pertanyen al unit linked des del moment en què contracta el producte. El principal avantatge fiscal que tenen és que els rendiments acumulats tributen com qualsevol altra renda de l’estalvi. No tenen límit màxim d’aportació, però tampoc ofereixen garantia de rendibilitat, per la qual cosa es pot arribar a perdre la totalitat del capital invertit. També es coneixen, per la seva denominació en català, com a fons d’assegurances diversificats.
• Producte amb participació en beneficis: Garanteix la devolució del capital invertit juntament amb una rendibilitat fixa mínima i una altra de variable, segons quina sigui l’evolució de determinats actius. No té límit d’aportació ni és possible deduir-se les quantitats en la base imposable de l’IRPF. En qualsevol moment en què es vulgui cobrar (sigui en la finalització del període previst o en un altre moment), el client rebrà almenys el que ha invertit més una rendibilitat mínima addicional.
• Assegurança de capital garantit: Per mitjà d’aquest producte es cobra l’estalvi acumulat juntament amb la rendibilitat generada en un sol pagament, que no necessàriament ha de coincidir amb el moment de la jubilació. La rendibilitat acumulada tributarà com qualsevol altra renda de l’estalvi.