Qui són els hereus legals d’una assegurança de vida?

En algunes circumstàncies de la vida ens podem trobar davant d’una situació que no ens imaginàvem, com per exemple ser els beneficiaris d’una assegurança que no havíem contractat nosaltres. Potser la persona contractant de l’assegurança no volia que se sabés, o potser se’n va oblidar; hi pot haver mil motius pels quals no sàpigues que ets beneficiari d’una assegurança de vida. Això és degut al fet que hi ha molts tipus d’assegurances de vida i cada persona pot indicar unes condicions en els seus contractes, de manera que ser beneficiari d’una assegurança de vida sense tenir-ne coneixement no és tan estrany com sembla.

Una assegurança de vida és una eina de protecció econòmica per a aquelles persones escollides per la persona que contracta la pòlissa. El prenedor de l’assegurança signa un contracte i paga una certa quantitat de diners (primes) per tal que, en el cas que el contractant mori, els beneficiaris rebin una indemnització econòmica.

Les condicions del contracte les negocia el prenedor de l’assegurança juntament amb la companyia asseguradora, és a dir, es decideix el pagament de les primes, l’assignació que es rebrà, qui en són els beneficiaris i com s’efectuarà el pagament.

Com que és una cosa tan personal, es podria pensar que els beneficiaris seran sempre el cònjuge, fills o familiars. Això no obstant, no té per què ser així; els beneficiaris poden ser terceres persones triades pel prenedor de l’assegurança, no necessàriament els hereus.

Els termes ‘beneficiaris’ i ‘hereus’ en aquest context poden semblar gairebé idèntics i crear confusió. Tot seguit, us explicarem les diferències que hi ha entre aquests dos conceptes i aclarirem la gran pregunta: qui són els hereus legals d’una assegurança de vida? Som-hi!

Distinció entre hereu i beneficiari de la pòlissa de vida

A l’hora de contractar una assegurança de vida, aquests dos conceptes poden generar una mica de desconcert, atès que són molt semblants entre si i, moltes vegades, són fins i tot la mateixa persona.

El beneficiari

S’entén com a beneficiari la persona física designada pel prenedor de l’assegurança per rebre la indemnització corresponent. En els documents de la pòlissa es farà constar qui són els beneficiaris escollits, la quantia que rebran i la forma de cobrament de l’assegurança de vida per part dels hereus.

No necessàriament hi ha d’haver un grau de familiaritat entre l’assegurat i el beneficiari. La decisió es pren segons el que consideri el prenedor, i el vincle familiar no té cap efecte davant la companyia d’assegurances, a menys que s’estipuli així en el contracte.

Hereus

El concepte d’hereu és molt més conegut que el de beneficiari. Un hereu és la persona que rep l’herència. A més, es fa càrrec tant dels béns com dels drets i les obligacions del difunt. Segons el Codi Civil, a Espanya hi ha diferents categories d’hereus: hereus voluntaris i hereus forçosos.

• Es consideren hereus forçosos les persones a qui la llei concedeix el dret a heretar una part dels béns. També es coneixen com a hereus legitimaris.
• Els hereus voluntaris són les persones designades pel difunt, diferents dels hereus forçosos. En el cas que no hi hagi hereus forçosos, els voluntaris poden obtenir la totalitat de l’herència de l’assegurança de vida.

Abans de res cal destacar que les assegurances de vida no s’hereten dins del testament. Com hem vist anteriorment, moltes vegades poden coincidir els beneficiaris de l’assegurança amb els hereus, però no sempre és així.

Atès que els diners de la indemnització encara no s’han cobrat, no formen part de l’herència. La diferència principal entre els beneficiaris i els hereus és que els primers tenen dret a indemnització de manera contractual, mentre que en el cas dels hereus és per drets de successió.

Qui són els hereus legals de l’assegurança de vida

Els “hereus” (beneficiaris) d’una assegurança de vida poden ser qualsevol persona o persones, independentment del parentiu amb el difunt, que hagin estat designades pel prenedor de l’assegurança. És a dir, hi ha beneficiaris d’una assegurança de vida no hereus. Però també poden ser hereus si així ho havia decidit el difunt.

Si l’assegurat ha mort sense haver indicat qui és el beneficiari, l’assegurança de vida aplicarà la Llei de successions i donacions. Això vol dir que es farà el repartiment de la indemnització entre els familiars directes de l’assegurat que figuren al testament, de manera equitativa entre tots els hereus. En aquest sentit, hi ha diferents tipus de nivells pel que fa als hereus legals de l’assegurança de vida, segons el Butlletí d’Adhesió de l’assegurança:

• En primer lloc, el beneficiari seria el cònjuge supervivent, és a dir, la persona que s’ha quedat vídua. Si no n’hi ha, els beneficiaris de l’assegurança de vida serien els familiars en primer grau de consanguinitat, és a dir, els fills supervivents de l’assegurat. La indemnització es repartirà en parts iguals.

• Si es dona la situació que no hi ha ni cònjuge ni fills, els beneficiaris passarien a ser els pares de la persona assegurada. Si tampoc els pares són vius, els germans i nebots poden ser considerats hereus legals.

Què cal tenir en compte

Hi ha certs aspectes que cal tenir en compte si volem dur a terme el cobrament d’una assegurança de vida, tant si som hereus com si no:

• Hi ha un termini per reclamar la indemnització de l’assegurança de vida, que és de cinc anys des de la data de comunicació de la mort.
• Si un beneficiari renuncia a la seva part de la indemnització, el percentatge que li pertocava es dividirà entre la resta de beneficiaris.

Conclusió

A Espanya, els hereus legals d’una assegurança de vida són aquelles persones que poden cobrar la indemnització en el cas que no s’estipulin els beneficiaris en el contracte. Això no obstant, la designació dels beneficiaris a la pòlissa de l’assegurança té prioritat sobre els hereus legals establerts per llei. Per tant, és fonamental que els assegurats especifiquin clarament a qui volen que es pagui la indemnització de l’assegurança en cas de mort.