Herència de les assegurances de vida: tot el que cal saber

Al llarg de la nostra vida anem aconseguint coses de valor, coses que volem protegir en el cas que es produeixi una situació que pugui malmetre-ho. És per això que contractem assegurances de cotxe amb més garanties de les que ens exigeixen en l’assegurança bàsica, una assegurança de la llar per protegir-se de qualsevol robatori o incendi, o bé una assegurança de viatge per no quedar-nos sense vacances.

Més enllà de les assegurances sobre objectes materials, també hi ha un altre tipus d’assegurances que s’apliquen a coses intangibles, com són les assegurances de vida. Aquestes pòlisses tenen molts beneficis, però sempre hi ha un dubte que sorgeix quan mirem al futur: necessito una assegurança de vida per protegir els meus? Tot seguit, t’expliquem tot el que cal saber al respecte.

Què és una assegurança de vida?

Les pòlisses de vida són el contracte entre una persona i l’asseguradora en el qual la persona contractant paga una quantitat determinada de diners periòdicament, i garanteix que la família de l’assegurat rebi una compensació econòmica en el cas que mori o pateixi certs tipus d’incapacitat.

La quantitat que paga el prenedor de l’assegurança s’anomena prima. Aquesta es pot definir com la quota que paga una persona per mantenir activa l’assegurança de vida. El cost de la prima dependrà de cada persona, segons la seva edat, la seva salut i hàbits, les cobertures que se sol·licitin o la quantitat de la indemnització que correspondria als beneficiaris.

Per dur a terme el pagament d’aquestes quotes hi ha diferents maneres de fer-ho:

• Pagament únic o prima única: moltes asseguradores exigeixen aquest tipus quan l’assegurat té més de 65 anys.
• Pagament per quotes o prima periòdica: es pot fraccionar de la manera que vulguis (mensualment, trimestralment, semestralment, etc.).

Qui cobra l’assegurança de vida en cas de defunció de l’assegurat?

En el cas que tingui lloc la mort de la persona assegurada, el seu patrimoni el reben els hereus tal com està escrit en el seu testament, però l’assegurança de vida no funciona com un producte més que es pot heretar. La indemnització de l’assegurança de vida la rebran les persones que estiguin estipulades en el contracte com a beneficiaris. Una altra opció que pot triar l’assegurat és fer servir aquests diners per al pagament de deutes pendents, ja sigui amb entitats bancàries o amb Hisenda.

Malgrat que existeix la segona opció, la situació més freqüent que s’acostuma a donar és que els beneficiaris siguin els familiars. Llavors, la pregunta que sorgeix és: les assegurances de vida formen part de l’herència?

Les assegurances de vida es troben fora de la massa hereditària

Contestant la pregunta que hem formulat en les últimes línies: no, l’assegurança de vida no forma part de l’herència. Això es deu al fet que no és un patrimoni que corresponia al difunt, sinó que és una cosa que rep un beneficiari escollit per l’assegurat.

Encara que tant l’herència com el cobrament d’una assegurança de vida vinguin a causa de la mateixa persona, els hereus no tenen per què ser les mateixes persones que els beneficiaris de l’assegurança de vida. La forma de transmissió de cadascuna és completament diferent: l’herència es rep per via de successió, mentre que el motiu de cobrament de l’assegurança és per via contractual.

Assegurança de vida i testament

Fins fa uns anys, s’indicava dins del testament si el mort tenia una assegurança de vida contractada, però ja el 2005 es va crear el Registre d’Assegurances de Vida, un registre controlat pel Ministeri de Justícia on es pot comprovar si el mort tenia una pòlissa de vida en el moment de la defunció.

Hi ha alguna manera que el beneficiari i l’hereu siguin la mateixa persona?

Hi ha la possibilitat que el prenedor de l’assegurança deixés com a beneficiari de la pòlissa la mateixa persona que rebria l’herència. D’aquesta manera es podria cobrar la indemnització de l’assegurança i, al mateix temps, obtenir la part corresponent d’herència que estigui al seu nom.

Els hereus que siguin alhora beneficiaris de l’assegurança hauran de repartir en parts iguals la indemnització de l’assegurança entre la resta de beneficiaris o segons el que deixés estipulat l’assegurat quan va contractar la pòlissa.

En el cas que no s’assignés un beneficiari indicat en el contracte, els hereus legals podran sol·licitar la indemnització. Cal recordar que els hereus legals són les persones que marca la llei, segons un ordre per relació de parentiu, per poder rebre l’herència. També es consideren hereus legals els qui hagin estat indicats en el testament.

Tributació de les assegurances de vida

Si ens estem fent la pregunta de si a l’hora de cobrar una assegurança de vida hem de pagar impostos, la resposta serà afirmativa. Sí, hem de pagar una certa quantitat a Hisenda. Depenent de si ets l’assegurat o el beneficiari, la pòlissa de vida tributa de manera diferent.

En el cas de ser el prenedor de l’assegurança, i cobrar indemnització per invalidesa absoluta, es tributa com a rendiment del capital mobiliari. Igual que passa amb altres tipus d’impostos, Hisenda fixa uns trams en funció de la quantitat rebuda i calculats sobre el capital que assegurava la pòlissa de vida:

• Fins a 6.000 euros es pagarà un 19% d’impostos.
• Des de 6.001 fins a 50.000 euros, la quantitat que caldrà pagar serà del 21%.
• Més de 50.001 euros, s’haurà de pagar un 23% en impostos.

Si es cobra l’assegurança de vida per defunció del prenedor, els beneficiaris també hauran de pagar un cert percentatge en impostos. S’abonarà l’Impost de Successions i Donacions, que dependrà de cada persona segons el tipus de parentiu amb el mort, si es té alguna discapacitat, l’edat, etc.

L’Impost de Successions i Donacions canvia depenent de diferents factors com la comunitat autònoma o el tipus de parentiu que es tingui. Hi ha comunitats en les quals el beneficiari no haurà de tributar res si rep una indemnització d’aquesta mena, com ara Navarra, Cantàbria i el País Basc. En altres comunitats, el beneficiari n’està exempt si no supera els 9.195,49 euros.

Si es té en compte el tipus de parentiu, el beneficiari tindrà diferents reduccions sobre la quantitat cobrada. Per exemple, si el receptor és un fill del difunt i menor de 21 anys, s’aplicaran les deduccions de la manera següent:

• Reducció màxima en la base imposable de 47.858,59 euros.
• Reducció suplementària en la base imposable del 100%, on el límit és de 9.195,54 euros, com hem esmentat més amunt.

Si el beneficiari és el cònjuge o un fill més gran de 21 anys:

• Reducció màxima de la base imposable de 15.956,87 euros.
• Reducció afegida en la base imposable del 100%, amb el límit de 9.195,54 euros.

Si algun dels beneficiaris té una discapacitat, dependrà del grau de discapacitat:

• Entre el 33% i el 65% de discapacitat, es redueixen de manera addicional 47.858,59 euros.
• Si és superior al 65% de discapacitat, tindrà una reducció extra de 150.253,03 euros.

En conclusió

L’assegurança de vida és una eina molt útil si volem que la nostra família i/o beneficiaris tinguin alguna mena de benefici en el cas de morir. Moltes vegades, si per motius personals, no s’ha pogut deixar una gran herència, pagar una assegurança de vida pot ser una bona opció.

Antigament, l’assegurança de vida formava part de l’herència, però amb la creació del Registre d’Assegurances de Vida ja no està concebuda d’aquesta manera; és a dir, des del 2005 les assegurances de vida han quedat fora de la massa hereditària. Això no vol dir pas que si ets hereu no hagis de rebre res, sinó que per cobrar la indemnització d’una assegurança de vida, el prenedor et va haver d’inscriure prèviament com a beneficiari d’aquesta.