Llistat de contingut
Un fons d’inversió i un pla de pensions són dos dels vehicles d’estalvi més utilitzats a Espanya. La raó per la qual s’opta per l’un o l’altre varia en funció de l’objectiu per al qual s’inverteixen els diners. La fiscalitat i la liquiditat són els altres dos aspectes clau que cal tenir en compte a l’hora de valorar una eina financera o l’altra. Tot seguit, esmentem les diferències entre una opció i l’altra en diferents aspectes.
L’objectiu de l’estalvi
Aquesta és la primera pregunta que cal respondre. Quan algú contracta un pla de pensions destina els diners estalviats a complementar la pensió pública de jubilació. Bàsicament, aquesta és la finalitat per la qual existeix aquest instrument. D’altra banda, tot i que amb un fons d’inversió els diners també poden servir per a la jubilació, els estalvis també es poden destinar a un altre tipus de necessitats, des de la compra d’un pis a l’educació dels fills o el que es vulgui. Per aquesta raó, si l’objectiu de l’estalvi està destinat a la jubilació, l’eina que millor hi encaixa és el pla de pensions; en canvi, si l’estalvi és per a qualsevol altra qüestió, el fons d’inversió pot ser més útil.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
La recuperació dels diners invertits
Una de les preguntes que moltes persones es fan quan utilitzen un instrument d’estalvi com un pla de pensions o un fons d’inversió és quan és possible recuperar els diners invertits. En el cas del fons d’inversió la resposta és senzilla: quan es vulgui i de manera immediata. Una altra cosa és valorar si el rescat val la pena en termes de com han rendit els diners invertits.
Per contra, atès que l’objectiu del pla de pensions és estalviar per a la jubilació, el seu rescat únicament es pot dur a terme sota determinades circumstàncies. Actualment (2022), aquestes són les contingències previstes:
- Jubilació.
- Invalidesa.
- Defunció.
- Dependència severa o gran dependència.
- Atur de llarga durada.
- Malaltia greu.
- Execució d’habitatge habitual (desnonament).
- Rescat d’aportacions amb més de 10 anys d’antiguitat (a partir de l’1 de gener de 2025). La mesura beneficiarà uns 8 milions de persones amb plans de pensions privats.
- ERTO.
- Afectats per coronavirus.
Quant es pot aportar en cada cas?
Els plans de pensions disposen d’un límit de 1.500 euros anuals. Per contra, els fons d’inversió no tenen un màxim, amb la qual cosa és possible invertir els diners que es creguin necessaris.
Aquest límit s’incrementarà en 8.500 euros, sempre que tal increment provingui de contribucions empresarials, o d’aportacions del treballador al mateix instrument de previsió social per import igual o inferior a la respectiva contribució empresarial.
Avantatges fiscals
Aquest és un dels punts clau. Si en alguna cosa es diferencia un pla de pensions i un fons d’inversió és en el tractament fiscal. El primer, el pla de pensions, compta com a rendes del treball quan es rescata. El fons d’inversió, per la seva banda, computa fiscalment com a rendes d’estalvi.
D’altra banda, també cal destacar que els diners estalviats en el pla de pensions, amb un límit com hem vist de 1.500 euros anuals, són desgravables en la declaració de la Renda. És a dir, si la base imposable en la renda són 26.000 euros i aportes 1.500 euros anuals, aquesta es queda en 24.500 euros. Els fons d’inversió no disposen d’aquest avantatge fiscal.
On s’inverteixen els nostres fons en cada cas?
Els plans de pensions són instruments d’estalvi de baix risc i, per llei, són eines que únicament es poden oferir des d’entitats financeres amb seu a Espanya. Els fons d’inversió, per contra, tenen més dinamisme. El seu àmbit inversor és molt ampli i abraça diferents mercats, tant nacionals com internacionals i amb més o menys risc en funció del perfil de l’inversor. En aquest punt és important diferenciar entre renda fixa i renda variable:
Renda fixa
La renda fixa és un instrument d’inversió que genera uns interessos de manera periòdica i retorna el capital invertit a venciment. La forma més coneguda de renda fixa és el deute públic, si bé el pagaré d’una empresa o un dipòsit a termini fix també entren en aquesta categoria.
Renda variable
En la renda variable es desconeix anticipadament la rendibilitat que s’obtindrà. Aquesta rendibilitat varia en funció dels dividends abonats per la companyia en la qual s’inverteix, si es tracta d’una empresa cotitzada, i del preu de les accions el dia que decidim vendre-les. Tant en el cas d’un pla de pensions o d’un fons d’inversió, la clau consisteix a disposar d’una cartera ben diversificada, amb una part en renda variable i una part en renda fixa.
Quina és la millor opció per a la meva jubilació?
Quant cobraré quan em jubili? és una de les preguntes que més sovint es fan molts treballadors. Per donar resposta a aquesta qüestió existeix aquest simulador de jubilació, una eina que, mitjançant una sèrie de càlculs, mostra quins seran els ingressos que esperem en la jubilació i els que realment s’obtindran. El resultat serveix per conèixer si en el futur necessitarem estalvi privat per complementar la pensió pública o no. En el cas de comprovar que, efectivament, allò que aspirem a cobrar en la jubilació està molt lluny del que objectivament l’Estat abonarà, hi ha instruments com els plans de pensions, els PIES o les AIELT per omplir aquest buit.
Del pla de pensions ja se n’ha parlat àmpliament en aquest article. Per la seva banda, l’objectiu del PIES és l’estalvi per a la jubilació mitjançant una renda vitalícia. Es tracta d’un instrument amb importants avantatges fiscals, com ara que el rendiment obtingut a partir de la seva constitució quedarà exempt de tributació a partir dels cinc anys.
D’altra banda, en el cas de l’AIELT, els interessos generats generen al seu torn nous interessos. Els rendiments generats estan exempts de tributació si es manté l’estalvi vigent durant un mínim de cinc anys.
Més informació:
Renda fixa i renda variable: com es pot confeccionar una cartera d’inversió diversificada.
