Com triar el pla de pensions adequat?

Planificar la jubilació adequadament és més que mai una necessitat. Complementar la pensió pública i mantenir el nivell de vida en el futur ha esdevingut una prioritat. No hi ha excusa per evitar planificar com ha de ser l’estalvi per cobrir l’etapa vital després del final de la vida professional.

Per saber triar el pla de pensions adequat cal tenir en compte algunes variables.

Són les següents:

Horitzó temporal

Com més aviat es comenci a estalviar, millor. Instruments com els plans de pensions són una bona solució. Hi ha opcions, així mateix, que s’adapten a l’edat amb què comencem a estalviar, sigui la que sigui.

La pregunta que un s’ha de fer és: a quina distància em trobo de la jubilació? En funció de la resposta és possible assumir més o menys risc, com veurem més endavant. És important recordar que un risc més gran també suposa més probabilitats d’obtenir millors rendibilitats. Per això és fonamental definir l’horitzó temporal fins al moment de la jubilació. Si sabem quin serà, és més senzill establir una estratègia d’estalvi a llarg termini adequada.

Amb l’horitzó temporal definit, és a dir, el temps disponible per estalviar fins a aconseguir la data objectiu, l’elecció de la resta de factors és més senzilla. Cal tenir en compte que el nombre d’anys en el nostre horitzó temporal és directament proporcional a la quantitat d’estalvi final que podem obtenir i inversament proporcional a l’esforç d’estalvi que haurem de fer cada mes per aconseguir-ho. Dit d’una altra manera, com més aviat comencem a estalviar, menys haurem d’aportar periòdicament per assolir el nostre objectiu de capital acumulat i més capacitat tindrem de generar interessos.

Gestió

Cal estar sempre atents a la marxa de les inversions on hi ha els estalvis. Triar un pla de pensions d’acord amb uns criteris racionals està bé, però no és una decisió permanent. Les condicions dels mercats poden canviar; podem decidir en funció de l’edat, per exemple, que és moment de fer inversions més conservadores… Convé, en resum, gestionar.

Tanmateix, si això ens suposa una molèstia, també hi ha plans que no requereixen gestió activa i que van acomodant les inversions d’acord amb criteris de risc. N’hi ha, per exemple, que van disminuint la presència en renda variable (que acostuma a donar més rendibilitat a canvi d’assumir més risc) segons l’edat del beneficiari.

“La gestió òptima és aquella que troba l’equilibri entre creixement i estabilitat”, explica Albert Sabat, Cap del Departament de Gestió de Carteres FP de VidaCaixa. Com s’aconsegueix? La renda variable és la millor manera d’aconseguir creixement, però està sotmesa a la volatilitat dels mercats, i la renda fixa aporta estabilitat però menys rendiment. Sabent això, cal tenir en compte dues coses: el perfil de risc que hem decidit adoptar en funció del nostre horitzó temporal i la idea que romandre en el mercat és una qüestió essencial.

“Les turbulències del mercat poden generar dubtes en els inversors respecte a la renda variable. Això no obstant, és important aclarir que històricament les borses s’han recuperat en el 100% dels casos i que precisament aquests episodis de volatilitat acaben generant beneficis als inversors a mitjà termini”, explica. “Encara que sembli arriscat, quan el nostre objectiu és l’estalvi a llarg termini, la decisió més racional davant una tendència a la baixa és mantenir la inversió. Si retirem els diners quan el mercat cau i no hi tornem a entrar en el moment oportú, es perden els beneficis que es podrien obtenir quan el mercat es recuperi”, argumenta.

Segons afegeix Sabat, atesa la complexitat de predir quin és exactament el millor moment per reinvertir després d’haver-ne sortit, el més probable és que perdem diners. “Si deixem les emocions de banda i mantenim ferma la inversió a llarg termini, evitarem aquesta situació”, recorda. Més enllà de les caigudes puntuals, mantenir una decisió consistent de la inversió permetrà assolir l’objectiu final. És important no perdre de vista que l’objectiu és en el llarg termini. De la mateixa manera ho explica Eduardo Martínez de Aragón, Sotsdirector General d’Inversions de VidaCaixa: “En els moments d’incertesa en què apareixen turbulències en els mercats cal mantenir la calma i pensar que invertim a llarg termini. Si venem en els moments dolents i pensem que serem capaços de tornar a entrar en el mercat quan hagin baixat, ens adonarem que és tot el contrari. Hi entrarem quan ja sigui tard i ens haurem perdut una de les pujades importants”

Per la seva banda, Sabat recorda a més que l’estalvi per a la jubilació ha de seguir una estratègia diversificada, amb l’objectiu de reduir el risc de les nostres inversions. “D’aquesta manera, la cartera d’inversió es comportarà millor davant episodis de volatilitat en els mercats financers.” I, finalment, el més important és deixar-se assessorar pels experts. Ells són els qui tenen l’experiència i els coneixements per treure el millor profit del nostre estalvi.

Risc

El perfil de risc determina l’exposició a renda variable que té la cartera on s’inverteixen els estalvis. Hi ha perfils més conservadors, enfocats majoritàriament en la renda fixa, o perfils més agressius, amb una exposició més elevada en renda variable. La pregunta que molts es fan és quin perfil de risc s’ajusta a les necessitats de cadascú. Sabat aporta llum a aquesta qüestió. “En el moment d’implementar un bon pla d’estalvi òptim, el més important és prendre decisions racionals. Si el nostre horitzó temporal fins a la jubilació és ampli i encara ens falten molts anys per jubilar-nos, la decisió més racional és beneficiar-nos del creixement que la renda variable pot portar als nostres estalvis, amb l’avantatge que el llarg termini ens permetrà amortir la volatilitat”, explica.

És lògic deduir que com més lluny estigui la jubilació, més proporció de renda variable podem assumir per assolir un objectiu de creixement. “A mesura que ens apropem a la data de jubilació, convé adoptar un perfil més conservador, ja que el nostre objectiu passar a ser el de l’estabilitat. Per tant, hauríem de reduir la nostra exposició a renda variable i potenciar la renda fixa”, afegeix.

Els plans de pensions poden ser de diferents tipus, en funció de la seva cartera d’inversió:

• Renda variable: inverteixen el 100% en renda variable en els diferents mercats nacionals i internacionals. Per a un perfil d’inversor actiu i arriscat.
• Renda fixa: Aquests plans de pensions inverteixen en mercats monetaris de renda fixa, de manera que ofereixen una rendibilitat estable als estalvis a mitjà i curt termini. Plans de pensions ideals per a aquell perfil d’inversor que ja s’acosta a l’edat de jubilació o que busca una rendibilitat estable.
• Inversió mixta: combinen la inversió conservadora de la renda fixa i les expectatives de la renda variable, per suavitzar les oscil·lacions a la borsa sense oblidar una bona rendibilitat. Són els plans de pensions recomanats per a perfils d’entre 40 i 50 anys, amb un major o menor percentatge de renda variable segons que l’horitzó de jubilació sigui més llunyà o més proper.

Rendibilitats

Importen, i molt. Per això cal mirar-s’hi i fer-ho bé. La rendibilitat d’un pla de pensions s’intueix en funció de qüestions que sí que sabem que són certes. Però les vicissituds del mercat ens poden portar a desenganys, sobretot si en el que ens fixem és en rendibilitats passades del producte que contractem. Cal tenir en compte sempre que són una guia, però que no garanteixen que es repetiran (i això val tant per als bons registres com per als dolents).

Això no obstant, hi ha pautes que coneixem. Una inversió a llarg termini amb més risc ens pot donar una bona rendibilitat futura. Una inversió més conservadora ens garanteix més el capital invertit, però no tanta rendibilitat.

En tot cas, convé preguntar-se: quina és la rendibilitat real del pla que contractem? Aquí, a més del que s’ha comentat, hem de tenir en compte les comissions que s’apliquen i els beneficis fiscals que hi ha. Una cosa i l’altra poden fer caure la balança cap al costat que no esperàvem.

En resum: edat a la qual es comença a invertir, iniciativa en la gestió, aversió o no al risc, venciments i rendibilitat són els trets en què ens hem de fixar a l’hora de contractar un pla de pensions adequat.

Nivell d’assessorament

Carteres amb Objectiu d’Acumulació per no preocupar-se de res

Les carteres objectiu, com són els Plans Destí de VidaCaixa, són carteres de previsió que ens permeten planificar la nostra jubilació. Estan orientades a generar rendes futures davant la previsible davallada de la capacitat adquisitiva que es produeix en finalitzar l’etapa laboral.

Què tenen de particular? El nostre estalvi s’inverteix en un fons amb una distribució d’actius dinàmica. És a dir, es dissenya un itinerari d’inversió òptim que va canviant per adaptar-se al perfil de risc més racional segons l’horitzó temporal. “Disposar d’aquest pla és com agafar un avió. En començar, es traça un itinerari, anomenat glide path, que optimitza el temps fins al destí buscant el màxim creixement a l’inici, amb més exposició a renda variable, i després guanya estabilitat amb més renda fixa a mesura que ens acostem a la jubilació. Permet invertir en renda variable posant el pilot automàtic i amb la seguretat que s’assolirà l’objectiu.”

La gestió és complexa i requereix l’ajut d’un gestor especialitzat, ja que es tracta d’una inversió molt diversificada i que va canviant al llarg del temps. D’aquesta manera, el prenedor de l’assegurança no s’ha de preocupar de res més que d’estalviar. “Per aconseguir tots els seus avantatges, el més important és confiar totalment en l’experiència d’un gestor qualificat i mantenir-se en el mercat”, afegeix Sabat.

Confiar en la gestió activa de l’entitat gestora

Els plans mixtos combinen la renda fixa amb la renda variable. Hi ha diferents carteres preestablertes a les quals cada inversor es pot acollir en funció del seu perfil de risc. La gestora del fons, d’acord amb la seva experiència, infrapondera o sobrepondera els actius de renda variable per aconseguir el màxim rendiment. D’aquesta manera, amb aquest pla escollirem un nivell d’assessorament mitjà, ja que els plans mixtos es basen en la nostra confiança en la decisió estratègica de la gestora del fons però requereixen una gestió activa. Per tant, també en aquest cas és aconsellable recórrer a gestors reputats, que van modelant l’exposició d’acord amb la seva experiència i trajectòria.

Construir la nostra cartera d’inversió en plans indexats

Els inversors més avesats poden triar crear-se un pla a mida en base a plans indexats, és a dir, plans basats en índexs borsaris o índexs sectorials i de renda fixa. En aquesta modalitat de plans és possible escollir entre renda fixa (mercats monetaris, bons, etc.) o variable (índexs internacionals, borses emergents, etc.), però la seva principal característica és que podem configurar al 100% la cartera on decidim invertir el nostre estalvi. Requereix, per tant, una gestió molt activa i un coneixement profund dels mercats per part nostra. VidaCaixa ofereix una àmplia gamma de productes temàtics, tant en actius de renda fixa com de renda variable.

Més informació:

Com es poden rescatar els plans de pensions als 10 anys?