Redueix els teus impostos

Tot el que cal saber sobre l’IRPF dels autònoms

maig 29, 2017 7 min 4 veces compartido

Si la declaració de la renda és una aventura per a qualsevol tots els anys, per als autònoms es complica una mica més. Alguns estan obligats a fer declaracions trimestrals d’IRPF, d’altres a especificar retencions i tots han de fer la declaració. T’expliquem les principals particularitats pel que fa al cas.

Els autònoms han d’aplicar retencions d’IRPF en les factures?

Només alguns. Els que estiguin donats d’alta en la segona o tercera secció de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE), els coneguts autònoms professionals, han d’incloure una retenció en les factures en concepte d’IRPF; és a dir, l’empresa que contracta el servei practicarà aquesta retenció d’IRPF de l’autònom especificada en la factura.

Hi ha, a més, alguns autònoms que duen a terme activitats enquadrades en la secció primera de l’IAE (Impost d’Activitats Econòmiques) que han de reflectir retencions en les factures. La llista és àmplia i està especificada en l’article 95 del Reglament de l’IRPF.

En el cas que hagin d’aplicar una retenció en les factures, quina ha de ser?

Aquesta ha anat canviant, fet que implica haver d’estar pendent de les novetats en la normativa tributària. Actualment, la llei inclou una diferència en les retencions entre nous autònoms i la resta. D’aquesta manera, la retenció d’IRPF dels autònoms el primer any (en el qual s’inicia l’activitat) i els dos següents serà del 7%. Després puja fins al 15%.

Però, a més, hi ha un altre tipus de retencions que varien en funció de l’activitat. Són les següents:

  • Activitats agrícoles, ramaderes i en general: 2%.
  • Activitats d’engreix de porcí i avicultura: 1%.
  • Activitats forestals: 2%.
  • Activitats empresarials en estimació objectiva: 1%.

Si no han d’aplicar retenció, llavors no paguen IRPF?

Tots els autònoms han de pagar IRPF. Uns, com s’ha pogut veure, especifiquen retencions en les factures. D’altres no, però també han de passar comptes amb Hisenda mitjançant una declaració trimestral d’IRPF d’autònoms.

En primer lloc, convé assenyalar algunes excepcions per a aquells que formen part del primer grup: els autònoms professionals que reflecteixen retencions en les seves factures. Hi ha casos, com la facturació a l’estranger o a un particular, en els quals en les factures no hi ha d’anar cap retenció. Això no obstant, sí que s’ha de tributar posteriorment per aquestes quantitats, com s’especifica en el següent punt.

Qui ha de fer declaracions trimestrals d’IRPF i qui no?

Els professionals autònoms que hagin obtingut en l’exercici anterior un 70% dels ingressos de part de clients que no podien efectuar retencions, estan obligats a presentar les declaracions trimestrals. Per fer-ho, hauran de presentar el model 130 davant Hisenda.

Si no estan obligats a presentar aquesta declaració, retran comptes davant l’Agència Tributària per aquests ingressos, sense retenció en la declaració de la renda.

Pel que fa als altres, aquells que directament no tenen l’obligació d’incloure retencions d’IRPF en les factures, hauran de dur a terme pagaments fraccionats, presentant davant Hisenda el model 131.

La declaració d’impostos per Internet és l’única via que tenen els autònoms; és a dir, la presentació dels models 130 i 131 només es pot fer per via telemàtica.

A més de tots aquests tràmits, els autònoms han de presentar declaració de la renda?

Sí. Amb les retencions aplicades en les factures o amb el que s’ha pagat a través dels models de declaració trimestral no estan saldats els comptes amb Hisenda. Com passa amb un treballador per compte d’altri, es reté una quantitat en el sou i després, en la declaració, es veu si aquestes han estat insuficients o no, tot aplicant les desgravacions a les quals es té dret.

Si són insuficients caldrà pagar, i si ens hem passat, Hisenda tornarà la diferència.

Per calcular l’IRPF dels autònoms cal tenir en compte els ingressos, els percentatges i el que s’ha abonat durant l’any en concepte d’aquest impost. Les retencions que operen aquest any segons els ingressos són les següents:

  • Fins a 12.450 euros: 19%
  • De 12.450 fins a 20.200 euros: 24%
  • De 20.200 fins a 35.200 euros: 30%
  • De 35.200 fins a 60.000 euros: 37%
  • Més de 60.000 euros: 45%

En tot cas, cal tenir en compte que aquests trams pertanyen a la part que l’Estat controla de l’impost. N’hi ha una altra que gestionen les comunitats autònomes i que varia depenent de la comunitat en què es tributi.

Llegeix també: Tot el que han de saber els autònoms a l’hora de presentar la declaració de la renda

Per exemple, per al cas d’una persona soltera i sense fills, Catalunya és la que té els impostos més alts en el tram que va de 14.000 a 30.000 euros. Extremadura aplica els més elevats per a ingressos de 32.000 a 90.000 i la Comunitat Valenciana per a les rendes més altes, de 100.000 a 2 milions d’euros. Aragó i Extremadura se situen per sobre de la mitjana en tots els trams. Múrcia es troba per sobre, excepte per a les rendes a partir de 200.000 euros en endavant. Andalusia també està per sobre, excepte per als trams de 22.000 a 28.000 euros. Castella-la Manxa i Castella i Lleó se situen per sota de la mitjana en tots els trams i Madrid aplica els impostos més baixos en tots els nivells d’ingressos.

Quines despeses inclou un autònom en la declaració?

El primer que cal fer és consignar el que s’ha declarat com a despesa en les declaracions trimestrals d’IVA, sempre que es tributi en estimació directa i no pas en mòduls (estimació objectiva). És una manera de confirmar a Hisenda les despeses que s’han tingut per l’activitat i també que aquest departament no sospiti d’irregularitats i això comporti un requeriment.

Però, a més, hi ha altres despeses que no es poden incloure en les declaracions d’IVA però sí en la de la renda. En aquest capítol, hi entren els pagaments a la seguretat social tant per la quota d’autònoms com pels sous d’empleats, en el cas que l’autònom en tingui. També és possible incloure-hi impostos pagats, lloguer de locals o amortitzacions de maquinària i mitjans de transport.

La llista és llarga i convé estar assessorat per professionals per tal de fer-ho de manera correcta.

Quines diferències hi ha entre la declaració de la renda d’un autònom i la d’un treballador per compte d’altri?

El primer que observarà un autònom que abans hagi estat treballador per compte d’altri és que, en aquesta modalitat, Hisenda no elabora l’esborrany. L’única cosa que aportarà aquest departament és un document amb les dades fiscals; en resum, amb les dades de què disposa, però que no compleix la mateixa funció que l’esborrany. Per tant, l’autònom ha de fer la declaració amb el programa PADRE, demanar ajuda o recórrer a un gestor.

Llegeix també: Les particularitats de la jubilació dels autònoms

Hi ha una altra diferència bàsica: el llindar mínim d’ingressos per fer la declaració. Tots els autònoms estan obligats a presentar-la, i diem tots perquè, malgrat que hi ha una excepció (els que no superin 1.000 euros d’ingressos a l’any per la seva activitat), molt pocs la compleixen.

A l’hora de fer la declaració, quines diferències hi ha si es cotitza per mòduls o en estimació directa?

Com s’ha pogut veure, en estimació directa es poden incloure en la declaració de la renda les despeses de les declaracions trimestrals d’IVA.

En el cas de tributar per mòduls el que es fa és declarar uns ingressos, i Hisenda després calcula les despeses que es poden deduir segons aquests ingressos.

Ets autònom o ho seràs properament? Ja saps a què t’has d’enfrontar pel que respecta a l’IRPF.

Temas relacionados