VidaCaixa Tabla de contenidos
La nostra vida pot fer girs inesperats que canvien per complet el nostre dia a dia. Un accident greu, dins o fora de la feina, o el diagnòstic d’una malaltia important, pot limitar la nostra capacitat per dur a terme les funcions laborals, i afectar fins i tot els nostres plans futurs quant a jubilació.
En aquests casos, la incapacitat permanent funciona com un suport econòmic: és una prestació destinada a cobrir la pèrdua d’ingressos d’un treballador quan la seva capacitat laboral es veu reduïda o anul·lada per malaltia o accident. Tot i que incapacitat i jubilació són conceptes diferents, estan estretament relacionats: aquells que reben una pensió per incapacitat poden, en arribar a l’edat legal de jubilació, convertir-la en jubilació per invalidesa o jubilació per incapacitat, mantenint tant l’import com les condicions de la prestació.
La incapacitat permanent és una prestació econòmica destinada a cobrir la pèrdua d’ingressos d’un treballador quan la seva capacitat laboral es veu reduïda o anul·lada per malaltia o accident.
Viu la teva jubilació amb tranquil·litat i planifica els teus estalvis amb Generació +.
Com deia el doctor Gregorio Marañón, “no hi ha malalties sinó malalts”, la qual cosa ens recorda que una mateixa patologia pot afectar cada persona d’una manera molt diferent. Per resoldre els principals dubtes sobre incapacitat i jubilació, en aquest article expliquem els diferents graus d’invalidesa i les pensions contributives que els corresponguin.
Característiques de la jubilació per incapacitat
Els beneficiaris d’una pensió per incapacitat permanent passen a rebre la jubilació per invalidesa o jubilació per incapacitat quan arriben a l’edat legal de jubilació. En aquest moment, la pensió per incapacitat es converteix automàticament en pensió de jubilació, sense canvis en l’import ni en les condicions de la prestació.
Els beneficiaris d’una pensió per incapacitat permanent passen a rebre la jubilació per invalidesa o jubilació per incapacitat quan arriben a l’edat legal de jubilació, sense canvis en l’import ni en les condicions de la prestació.
Com ja hem dit, això depèn del cas concret, és a dir, del grau d’invalidesa. Durant la incapacitat permanent parcial, la prestació cotitza per a la jubilació, mentre que en els casos d’incapacitat permanent total cotitza per a la jubilació només en situacions especials que afecten la base reguladora. En els casos d’incapacitat permanent absoluta i gran invalidesa, la pensió ja és vitalícia, per la qual cosa no es requereix cotització addicional.
La persona afectada per un accident o malaltia que li impedeixi continuar amb la seva activitat laboral ha de sol·licitar la pensió d’incapacitat, que substitueix el seu salari habitual. És necessari que el sol·licitant estigui inclòs en algun règim de la Seguretat Social i que un equip de valoració d’incapacitats li reconegui la incapacitat permanent.
Aquesta pensió és la que més endavant es convertirà en jubilació per invalidesa, garantint així la protecció econòmica durant la jubilació.
Tipus de pensions per invalidesa
A Espanya, prop de 900.000 persones perceben una pensió per incapacitat permanent, destinada a cobrir la pèrdua d’ingressos d’un treballador quan un accident o malaltia l’incapacita per continuar treballant. La Seguretat Social distingeix quatre tipus de pensions per incapacitat, que es relacionen directament amb la jubilació per invalidesa o jubilació per incapacitat quan s’arriba a l’edat legal de jubilació.
Incapacitat permanent parcial
La incapacitat permanent parcial es reconeix quan el treballador pateix una disminució no inferior al 33 % en el seu rendiment per a la professió habitual, tot i que pot continuar exercint-la.
La prestació consisteix en una indemnització única equivalent a 24 mensualitats de la base reguladora utilitzada per calcular la incapacitat temporal. Aquest grau no genera una pensió mensual ni es transforma posteriorment en jubilació per invalidesa o jubilació per incapacitat.
Si amb el temps la situació mèdica empitjora i el treballador perd definitivament la capacitat per exercir la seva professió habitual o qualsevol altra, podrà demanar una revisió per al reconeixement d’incapacitat permanent total, incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa.
Incapacitat permanent total
La incapacitat permanent total es reconeix quan el treballador no pot continuar exercint la seva professió habitual, encara que sí que pugui dedicar-se a una altra activitat diferent. En aquests casos, la pensió equival amb caràcter general al 55 % de la base reguladora.
Per a qui es pregunti si la incapacitat permanent total cotitza per a la jubilació, la resposta és que no, no es cotitza per a la jubilació mentre es cobra una incapacitat permanent total.
Un altre dels casos, quan la persona beneficiària té 55 anys o més, no està treballant i, a causa de la seva edat i circumstàncies personals o laborals, té especials dificultats per trobar feina en una activitat diferent de l’habitual, la pensió s’incrementa en un 20 % addicional, i passa del 55 % al 75 % de la base reguladora. Aquest increment és el que es coneix com a incapacitat permanent total qualificada. No es tracta d’un grau diferent d’incapacitat, sinó d’un complement econòmic que reforça la protecció en l’etapa prèvia a la jubilació.
En aquest cas, quina relació hi ha entre la incapacitat permanent total qualificada i la jubilació? Aquesta prestació està directament vinculada amb la futura jubilació per invalidesa o jubilació per incapacitat, ja que en arribar a l’edat legal de retir la pensió es transforma automàticament en pensió de jubilació, i es manté l’import reconegut.
Incapacitat permanent absoluta
Parlem d’incapacitat permanent absoluta quan la persona no pot continuar treballant en la seva professió habitual ni en cap altra. En aquest cas, la persona afectada rebrà el 100 % de la base reguladora.
Així mateix, la incapacitat permanent absoluta i la jubilació són incompatibles entre elles en el mateix règim de la Seguretat Social, per la qual cosa, quan s’arriba a l’edat ordinària, la incapacitat permanent absoluta es converteix automàticament en jubilació.
Gran invalidesa
La gran invalidesa és el grau més elevat dins la incapacitat permanent i es reconeix quan la persona, a més d’estar incapacitada per treballar, necessita l’ajuda d’una altra per fer els actes essencials de la vida quotidiana, com vestir-se, desplaçar-se o alimentar-se.
En aquests casos, la pensió es calcula aplicant a la base reguladora el percentatge corresponent, generalment el 100 %, com en la incapacitat permanent absoluta, i afegint-hi un complement econòmic destinat a remunerar la persona que presta aquesta assistència. Aquest complement es determina d’acord amb el que estableix la normativa de la Seguretat Social vigent el 2026.
Quan la situació deriva d’accident de treball o malaltia professional, la prestació es pot incrementar entre un 30 % i un 50 %, en funció de la gravetat i de si hi va haver manca de mesures de seguretat.
Pel que fa a la relació entre gran invalidesa i jubilació, quan s’arriba a l’edat legal de jubilació la pensió es transforma automàticament en jubilació per invalidesa o jubilació per incapacitat, i es manté tant l’import com el complement reconegut.
Per a més informació, llegeix també el nostre article sobre els requisits i els passos per cobrar el subsidi per a més grans de 55 anys.
Com afecten els tipus d’incapacitat a la pensió de jubilació?
L’impacte d’una incapacitat laboral en la pensió de jubilació depèn del grau d’incapacitat reconegut per la Seguretat Social. Quan un treballador arriba a l’edat legal de jubilació, només les prestacions corresponents a incapacitat permanent total, incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa es transformen automàticament en jubilació per invalidesa o jubilació per incapacitat, conservant l’import i els complements que ja percebia.
En canvi, la incapacitat permanent parcial no genera una pensió de jubilació directa, tot i que els períodes cotitzats es poden sumar per calcular la futura prestació contributiva A més, les pensions no són definitives: si la situació mèdica millora o empitjora, és possible que la Seguretat Social reconegui un grau superior, i es modifiqui la quantitat de la prestació i el seu efecte en la jubilació.
Recapitulem: tot sobre incapacitat i jubilació
Rebre una jubilació per invalidesa, també denominada jubilació per incapacitat, depèn del grau en què la malaltia o l’accident afectin la capacitat laboral del treballador.
Perquè una prestació pugui convertir-se en pensió de jubilació en arribar a l’edat legal de retir, és imprescindible tenir reconegut algun dels graus d’incapacitat laboral, que permeten que la prestació es transformi automàticament en jubilació, mantenint la quantia i les condicions reconegudes prèviament.
No obstant això, aquestes quantitats no són definitives. La Seguretat Social les pot revisar si la situació mèdica millora o empitjora. Com assenyala Toro, “entre incapacitat parcial i total hi ha poca diferència, i la malaltia pot empitjorar ràpidament”. Per això, cal fer un seguiment de l’evolució clínica, ja que una revisió pot suposar el reconeixement d’un grau superior. Per exemple, passar de la invalidesa permanent total a la invalidesa permanent absoluta, amb l’increment conseqüent en la protecció econòmica futura.
