Totes les rendes han de ser declarades davant l’Agència Tributària. Aquesta és una màxima que serveix per explicar que tant plans com fons de pensions han de tributar i han de constar en la declaració de la renda. Ara bé, existeixen una sèrie d’avantatges fiscals que convé conèixer. Vejem-ho.
En l’àmbit fiscal, els plans de pensions o els plans de previsió assegurats s’imputen com a rendiments del treball; els dipòsits o els bons, per la seva banda, compten com a rendiments del capital mobiliari; i, finalment, els fons d’inversió i/o les accions consten com a guany o pèrdua patrimonial. Aquests dos últims formen part del grup de la base de l’estalvi, que compta amb un altre tractament fiscal diferent de l’IRPF i els seus trams.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d'estalvi ideal per al teu futur
Plans de pensions
Els plans de pensions tributen com un rendiment de treball en l’IRPF. Les seves aportacions al llarg de l’exercici disminueixen la base imposable, de manera que es paguen menys impostos.
D’aquesta manera, si el contribuent té un salari de 61.000 euros i realitza aportacions per valor de 1.500 euros, la quantitat total per declarar serà de 59.500 euros, de manera que rebaixa considerablement els impostos que pagarà segons els trams estatals de l’IRPF vigents, que són:
- De 0 a 12.450 euros – 9,50%
- De 12.451 a 20.200 euros – 12%
- De 20.201 a 35.200 euros – 15%
- De 35.201 a 60.000 euros – 18,50%
- De 60.001 a 300.000 euros – 22,50%
- De 300.001 euros en endavant – 24,50%
Els límits que els contribuents poden desgravar-se en l’actual declaració de la renda estan fixats en el 30% de les rendes del treball o bé 2.000 € a l’any.
Per 2022, hi ha canvis perquè el màxim que el contribuent pot desgravar-se en la declaració de la renda anual és de 1500€. Si bé és cert que en alguns casos és possible afegir 1.000 euros més per cònjuge en cas d’ingressos baixos. Per fer-ho correctament caldrà anar fins a la casella 465 (on es declaren aportacions i contribucions pròpies) i la 463 (on es poden declarar excessos d’aportacions pendents dels últims 5 exercicis, si és que n’hi ha). A la casella 469 s’inclouran les aportacions a favor del cònjuge.
Els 2.000 euros que es poden desgravar a la renta del exercici fiscal 2021 s’eleven fins als 24.250 euros en el cas de les persones discapacitades. Els límits al País Basc i a la Comunitat Foral de Navarra són diferents. Això permet diferir els impostos que s’han de pagar però no queden exempts. Quan es rescata el pla de pensions també compta com a rendiment del treball, raó per la qual és més avantatjós fiscalment anar rebent a poc a poc una renda que voler-la cobrar tota de cop.
I és que les rendes que es perceben també s’han de declarar. Per aquesta raó convé tenir en compte alguns matisos:
- El tram autonòmic. L’IRPF és un impost cedit en part a les comunitats autònomes. Això significa que els trams de la taula anterior poden variar lleugerament. Cal consultar-ho. Com a novetat en aquest exercici, hi ha dues regions –Extremadura i la Rioja– que han modificat tipus a la baixa.
- El mínim exempt és, des del passat 5 de juliol de 2018, de 14.000 euros; amb anterioritat, el límit era de 12.000 euros.
Fons d’inversió
En els fons d’inversió, com passa també amb els plans de pensions, no cal tributar quan es decideix canviar d’un a l’altre. Ara bé, els fons s’integren fiscalment en el que es denomina base de l’estalvi i per això és obligatori declarar-los a Hisenda quan es venen i només pels guanys que s’obtenen, no pel total de la inversió.
El tipus que s’aplica a les rendes de l’estalvi oscil·la en tres trams progressius: fins als 6.000 euros suporten un 19%; entre 6.000 euros i 200.000 euros és del 21%; i a partir de 200.000 euros, el tipus és del 26%.
Cal tenir en compte, a més, que el reemborsament amb pèrdues es pot compensar per complet amb altres guanys patrimonials obtinguts o un altre tipus de rendiment de capital (dipòsits, accions…) fins a un màxim del 25%. Es pot anar compensant en els quatre anys següents si el saldo es manté en negatiu.
D’altra banda, cal tenir en compte que les rendes rebudes d’un fons de pensions compten com un nou pagador. Si aquest pagador se suma a altres, canvien els límits pels quals estem obligats a fer la declaració. Són els següents:
- El segon i restants pagadors sobrepassen els 1.500 euros, sempre que en conjunt no es cobri més de 14.000 euros.
- En conjunt es cobra més de 22.000 euros, encara que el segon i restants pagadors ingressin menys de 1.500 euros.
Dit això, estar obligat a presentar l’IRPF no vol dir que es pagui més. Convé fer caure aquest mite.
Deduccions aplicables en el rescat del fons de pensions
Les deduccions amb les quals es pot comptar en el rescat del fons de pensions són del 40% del que s’ha aportat, encara que cal complir una sèrie de condicions.
En primer lloc, cal rescatar el pla en forma de capital, és a dir, en un únic pagament. També s’ha de tenir present que les desgravacions s’apliquen pel que s’ha aportat fins al 31 de desembre de 2006. Per poder fer-ho, a més, cal tenir en compte aquests terminis:
- Si els fets causants per al cobrament s’han produït fins a l’any 2010, la data límit per aplicar les reduccions es compleix el 31 de desembre de 2018.
- Si els fets causants es van produir entre 2011 i 2014, hi haurà un límit màxim de 8 exercicis des d’aleshores.
- Si els fets causants es van produir del 2015 en endavant, el límit es redueix a dos exercicis.
Més informació:
