Llistat de contingut
T’has preguntat mai per què els diferents professionals que treballem en l’àmbit de la salut insistim tant que cal fer exercici cada dia? Sí, ja ho saps: l’esport és salut; però per què? No solament millora el sistema cardiovascular, el colesterol, el sistema immunològic…, sinó que l’activitat física literalment transforma el cervell.
Tant si ets dels creients i practicants de l’activitat física com si encara hi estàs donant voltes per convèncer-te’n, avui et deixo aquí el que fins ara ha descobert la ciència respecte a com l’exercici millora la nostra qualitat de vida des de les variables psicològiques.
Fer exercici i esport forma part de la condició humana des que l’home vivia a les cavernes. En algun moment de l’evolució, l’estat del benestar i el que avui entenem com a qualitat de vida ens va portar de córrer a asseure’ns en una cadira. I com més “qualitat de vida” tens, més gran i formal és la butaca del despatx. Evolucionar i tenir una vida plena de facilitats és genial, sempre que no oblidem que el nostre cos té músculs i que cal exercitar-los per estar sans, tant per dins com per fora.
Sabies que el teu estalvi també pot ser responsable?
Aquests són els principals beneficis psicològics de l’activitat física que t’ajudaran a tenir una millor qualitat de vida.
1. Neurotransmissors pul·lulant com bojos!
Quan comences a córrer, nedar, ballar, moure’t, suar i mantens un exercici continuat, alliberes endorfines, oxitocina i dopamina. Són els neurotransmissors que suprimeixen el dolor i ajuden a sentir-te millor. La majoria de les persones que practiquen esport se senten bé amb si mateixes i noten com el seu estat d’ànim canvia. Costa vèncer la mandra inicial; per això s’aconsella començar de manera gradual, plaent, sense grans fites i deixant que tot flueixi. I que, de mica en mica, l’esport t’enganxi. Si d’entrada proves de córrer tot el que no has corregut en ta vida, et fatigaràs, quedaràs baldat i ho passaràs malament, i l’endemà no hi voldràs tornar.
No et tornis boig, a poc a poc, tens tota la vida. Si al principi t’ho passes bé, si tornes a casa amb la sensació que has fet un pas més, un ritme millor, que t’has esforçat però t’has divertit, l’endemà voldràs repetir.
2. Més marxa i menys drogues relaxants!
Les persones tenen el costum d’acomodar-se i tirar pel camí fàcil. Costa menys prendre una medicació que sortir a córrer mitja hora. Però si entres en la dinàmica d’acomodar-te, no sabràs esforçar-te quan més ho necessitis. Quan fas exercici treballes els músculs, tenses i relaxes, i aquest efecte de tensar i relaxar manté el sistema nerviós a ratlla. Dona-li activitat al teu cos i veuràs com es redueixen els teus nivells d’ansietat. Si tot i així no ho aconsegueixes, pots practicar tècniques de relaxació i anar a cal metge perquè et recepti el que necessitis.
3. Dormir profundament!
Fer exercici ajuda a dormir millor. Si ets de les persones que pateixen insomni, mira de córrer a primera hora del matí, no abans d’anar a dormir. Fer esport activa el cervell i relaxa els músculs. Si surts a córrer a última hora de la tarda és possible que notis una sobreactivació, més nivells de concentració i que tinguis dificultats per dormir de manera immediata. Si no tens problemes de son, corre a l’hora que et vagi més bé.
Dormir millor implica un son profund i reparador. No es tracta només de dormir una quantitat d’hores determinades, sinó que aquestes hores siguin de qualitat i que al matí et despertis amb la sensació d’estar descansat. L’esport és un potent relaxant, no el menystinguis, i és natural.
4. El cervell funciona millor!
Fer exercici afavoreix la concentració, l’atenció i, en general, totes les funcions cognitives. En reduir els nivells d’ansietat i facilitar el descans a través del son reparador, la ment s’aclareix i funciona en perfecte estat de revista. Són moltes les persones que diuen que surten a córrer amb un problema al cap i que són capaces de trobar-hi solucions en tornar a casa. Quan corres tens la sensació que les carpetes del cervell s’ordenen, com si haguessis fet neteja al despatx. És més fàcil pensar i concentrar-se quan tot està endreçat.
5. Ajuda a conèixer persones amb una mateixa afició!
Les relacions personals són una font de satisfacció. Ens agrada tenir gent propera, amics amb qui compartir i tenir complicitat. Malgrat que els nous amics no sorgeixen d’un dia per l’altre, són molts els corredors que s’han unit a grups de corredors populars i han trobat persones amb un mateix objectiu, escales de valors semblants i una activitat en comú.
En un ambient sa, on cadascú mira de gaudir i superar-se, és fàcil començar a fer amistats. Una cursa porta a la cerveseta de després, d’aquí a compartir altres aficions, i qui sap, si a relacions personals més profundes i satisfactòries. Si tu no ho vols, no correràs sol.
6. Tu ets el teu rival!
Si t’agrada el repte, marcar-te objectius, superar-te i sentir la satisfacció de la competició, el running és el teu esport. Pots córrer amb gent, però lluitant contra la teva marca. Pots triar no fer marca o pots escollir acabar corrent la marató de Nova York. Aquí només existeixen els límits que tu i el teu sentit comú us poseu.
El running pot esdevenir una superació constant. Es tracta de marcar-te un objectiu, planificar cada sessió, baixar-te un programa que t’ajudi a mantenir la motivació (avui dia hi ha centenars d’aplicacions que t’ajuden a donar-te temps, recorreguts, despesa calòrica i, fins i tot, missatges motivacionals).
La idea de no necessitar ningú per superar-te és molt motivadora. De la mateixa manera que també és motivadora la idea de no haver de superar-te i gaudir simplement de la cursa. En totes dues depens de tu i de les teves decisions. Això és llibertat.
7. Canvi d’estil de vida.
En el moment en què comences a dur a terme activitat física, s’encadenen una altra sèrie d’hàbits saludables. Ve de gust menjar sa i renunciar al menjar porqueria, et planteges que seria bo deixar de fumar, t’ordenes amb els horaris de son per fer petites curses populars els caps de setmana i entres en una dinàmica més saludable. Penses en termes del que et convé per estar bé. Però, compte!, no t’hi obsessionis. Recorda que per ser feliç necessites estar en equilibri.
8. Organitzar-te i disposar del teu temps.
Quan l’exercici es converteix en una prioritat, aprenem a ordenar i gestionar el temps per tal que l’esport càpiga en la nostra rutina. Tens molts esports a l’aire lliure que et robaran poc temps. Per exemple, el running. Només cal calçar-se les vambes, fer uns quants estiraments i sortir a córrer. T’estalviaràs molt temps en desplaçaments a gimnasos i horaris que obliguen a compaginar l’activitat amb la teva agenda personal i professional. Córrer és una cosa que es pot fer a qualsevol hora i a qualsevol lloc. Córrer no està subjecte a excuses, sinó que et permet adaptar-ho al teu estil de vida, horaris i necessitats.
La tranquil·litat de no tenir lligams també augmenta l’adherència i la motivació. Són molts els qui abandonen el seu esport per manca de temps i problemes d’organització. El primer abandonament et porta a un segon, i quan te n’adones has tornat una altra vegada a la teva vida sedentària.
9. Ser més disciplinat.
La gent que fa exercici de manera regular no té més temps que els altres, senzillament s’organitza millor. Aquestes persones estableixen les seves prioritats, agilitzen i maximitzen el seu temps laboral per poder gaudir després de la seva afició. Quan no tens res que et motivi fora de l’oficina, o no t’organitzes una activitat posterior, les hores s’eternitzen a la feina, el cervell es dispersa i consumeixes més temps del que necessites per dur a terme la jornada laboral. Total, per què has de sortir corrent de l’oficina? Per veure la tele a casa?
10. Et sentiràs esplèndid!
Practicar esport millora l’autoestima. Físicament, el cos s’enforteix, et sents més àgil, còmode, evites contractures i t’ajuda a mantenir el pes; però, a més, la sensació d’estar fent alguna cosa saludable per a tu, que beneficia el teu cos i la teva ment, et fa sentir orgullós i pletòric.
I aquest decàleg no és l’únic… Augmenta la satisfacció sexual, la capacitat d’autocontrol, la memòria, l’eficàcia a la feina, l’estabilitat emocional i el funcionament intel·lectual en general. Et queda cap dubte? Córrer no és de covards, córrer és d’intel·ligents.
