fondos de pensiones
Rendibilitza els teus estalvis

Evolució dels mercats financers a l’agost i el seu impacte en els fons de pensions

setembre 4, 2014 8 min 1 veces compartido

Gràcies a la bona evolució dels principals mercats, i el manteniment de l’estratègia d’inversió, els fons han aconseguit superar els màxims de l’exercici, i amb un nivell de volatilitat baix, i inferior al dels índexs de referència.

Després d’un començament complicat durant el mes d’agost, coincidint amb la incertesa sobre la crisi del Banc Portuguès BES, i la recrudescència de les tensions a Ucraïna, ha tornat a ser el Banc Central Europeu (BCE) el que ha portat la calma al mercat, amb la declaració per part del president del BCE, Mario Draghi, que no es pot descartar mesures més contundents per reactivar el creixement econòmic a la zona euro.

Les seves paraules han estat interpretades com una possible injecció de liquiditat mitjançant la compra d’actius, mesura que ha tingut un efecte immediat en la cotització de la renda fixa, i especialment la emesa pels països perifèrics.

Tot i haver comentat que els tipus d’interès a tota la zona euro es troben en nivells mínims històrics (en algun cas de més de 400 anys), encara han tornat a baixar, destacant com la rendibilitat dels bons alemanys en els terminis de fins a dos anys se situen en nivells negatius, el que implica que els inversors estan disposats a rebre a venciment dels actius un import inferior a l’invertit.

Això ens dóna una magnitud de les possibles mesures a adoptar pel BCE en un futur pròxim, situació propiciada, a més, per un nivell d’inflació actual de la zona euro, molt per sota de l’objectiu a llarg termini del 2%.

D’altra banda, també els bons a llarg termini han experimentat retallades substancials en la rendibilitat, amb el bo alemany a 10 anys en el 0,88%, nivell mínim històric.
Però encara ha estat més espectacular l’evolució dels bons dels països perifèrics, i centrant-se en el cas d’Espanya, hem vist com les lletres del tresor a terminis de 12 mesos cotitzen en el 0,15%, i fregant el 0% per a les lletres de tres mesos.

A més, ens hem d’anar al venciment del 2020 per tenir rendibilitats per sobre del 1%, situació que s’explica per la millora de les dades econòmiques d’Espanya en el primer semestre de l’any, i el convenciment que el BCE actuarà de la forma que sigui necessària per reactivar la confiança a la zona euro, i en la reactivació del crèdit.

D’altra banda, el bo a 10 anys ha aconseguit situar-se al 2.23%, continuant d’aquesta manera la tendència positiva de tot l’exercici, tant en termes de rendibilitat absoluta, com relativa en relació al bo alemany del mateix venciment.

Cal destacar, com a fet molt significatiu, que en aquest moment Espanya aconsegueix finançar-se a tipus inferiors als EUA en el termini a 10 anys, la qual cosa posa de manifest d’una banda la confiança en l’economia espanyola, però sobretot a l’actuació del BCE.
Els fons de pensions han aconseguit beneficiar-se d’aquest moviment, reflectit en una rendibilitat acumulada de la cartera de renda fixa al nivell més alt de l’exercici. Això ha estat possible gràcies al pes elevat de la cartera de deute públic espanyol, i a un increment gradual que s’ha anat executant en la durada dels actius al llarg de l’exercici, un cop que s’han traspassat els venciments més curts, i amb tipus propers a zero, cap a bons més llargs, i amb rendiments més elevats.

Tot i haver mantingut una cartera conservadora, sense assumir risc elevat de durada, però s’ha aconseguit superar la rendibilitat dels índexs de referència.

De moment comptem amb el suport del BCE i és aviat per pensar en pujades de tipus d’interès, però l’entorn actual requereix de major prudència i sobretot d’una gestió més dinàmica i flexible en aquest escenari actual de tipus d’interès en mínims històrics.

Una prova de l’encara gana per la renda fixa està en el fet que el tresor espanyol ha aconseguit emetre un bo a 50 anys (el primer de la seva història), i amb una rendibilitat lleugerament per sota del 4%.

Sens dubte, el repte serà per als pròxims trimestres, ja que amb el nivell actual de tipus d’interès, serà cada vegada més complicat obtenir un nivell de rendibilitat atractiu, i que permeti a mitjà i llarg termini superar la inflació.

També la renda fixa privada ha evolucionat de manera positiva, especialment els bons de més llarg termini, situació a la qual ha contribuït la durada i un sentiment de millora de la situació financera de les empreses privades. Però potser el més determinant sigui la pròpia baixada de rendibilitat dels bons del Govern, i la necessitat dels inversors de buscar altres alternatives que ofereixin una mica de rendibilitat addicional.

Igual que amb el deute públic, el repte per als fons de pensions serà la recerca d’opcions una vegada que els bons mantinguts en les carteres vagin amortitzant.

Tot i que les dades macroeconòmiques publicades recentment reflecteixen una lleugera desacceleració respecte al trimestre anterior, però les principals borses mundials han pujat també durant el mes d’agost.

Com més rellevant és el cas de l’índex americà SP500, que al mes ha pujat un 3.76%, de manera que la rendibilitat acumulada en l’any supera ja el 8.3%, al que cal afegir la revaloració de l’USD, aconseguint amb això un 13.69% en el conjunt de l’exercici.

Tot i que el mercat americà ja no està barat, els inversors valoren de forma positiva els resultats empresarials, que estan aconseguint superar les expectatives dels analistes. A més, el mercat no anticipa pujades de tipus d’interès a curt termini, el que recolza la inversió en renda variable.

A Europa, els índexs també han aconseguit recuperar, destacant la pujada l’agost del 1.8%, l’índex Euostoxx50, de manera que en el conjunt de l’exercici s’arriba al 2.5%. No obstant encara ens trobem allunyats dels màxims de l’any, reflex d’una major desacceleració del creixement econòmic en l’últim trimestre en els principals països de la zona euro, i sobretot un major impacte de la crisi d’Ucraïna, i de les possibles repercussions de Rússia a les sancions anunciades per la Comissió Europea.

La fortalesa de les dades macroeconòmiques publicat a USA, destacant les xifres d’ocupació dels PMI i el repunt de les despeses de construcció, també ha repercutit favorablement a les economies emergents, i als índexs borsaris, que en el conjunt de l’any superen el 13% , i això malgrat les tensions a Rússia, i un encara creixement feble del Brasil.

A diferència del mercat americà, les empreses europees cotitzades ho fan amb descompte sobre les seves mitjanes històriques, situació que seguim veient com una oportunitat per estar invertits, especialment en relació a la renda fixa. No obstant això, en aquest entorn de debilitat econòmica és probable que els fonamentals tornin a cobrar rellevància, el que es traduirà en una major dispersió de les rendibilitats i, per tant, un escenari més favorable per a la selecció de valors.

La diversificació global de les carteres de renda variable ha estat clau per al resultat obtingut, en haver participat de la major pujada dels mercats dels EUA i de les principals economies emergents, però sobretot de l’apreciació de la majoria de divises enfront de l’euro, destacant el dòlar en més d’un 5% en el conjunt de l’any. Aquesta revaloració s’ha produït en gran mesura en el mes d’agost, després de les declaracions del BCE apuntant a més mesures extraordinàries i no convencionals a curt termini.

L’estratègia seguida en els fons de pensions no ha canviat al llarg del mes. Seguim sobreponderats en renda variable, juntament amb un pes significatiu en Deute Públic a la cartera de renda fixa, però sent conscients que els retorns que es poden esperar fins a finals d’exercici seran més moderats, i més condicionats de les dades fonamentals que es vagin publicant. A més, caldrà estar molt atents a les declaracions dels bancs centrals, i les pistes que puguin donar sobre l’evolució futura dels tipus d’interès. De moment, tot indica que romandran en mínims històrics, i la Reserva Federal americana la que possiblement pugi abans els tipus d’interès, però no abans de mitjans de 2015, i sempre que la recuperació econòmica s’hagi consolidat.

Gràcies a la bona evolució dels principals mercats, i el manteniment de l’estratègia d’inversió, els fons han aconseguit superar els màxims de l’exercici, i amb un nivell de volatilitat baix, i inferior al dels índexs de referència.

Temas relacionados
¿Tienes alguna duda?
  1. Muy interesante y acertado el post. Esperemos que en los próximos meses los fondos de pensiones sigan evolucionando de forma positiva.