Aquesta situació serà familiar per a tots els qui tinguin a prop una persona amb Alzheimer. A mesura que passa el temps i la malaltia segueix el seu curs, després de cada visita ens preguntem si deuen recordar que hem estat amb ells o si donen cap importància al fet d’estar acompanyats. Pensar que amb la memòria desapareixen també els sentiments és un dels principals prejudicis vinculats a aquesta malaltia. En ocasió del Dia Internacional de l’Alzheimer, ens centrem en aquesta idea preconcebuda sobre un dels trastorns que més deterioren la qualitat de vida dels espanyols.
Les persones afectades per aquesta malaltia poden sentir emocions encara que oblidin el motiu que les ha causat. Així ho explica Edmarie Guzmán-Vélez, directora d’una investigació de la Universitat d’Iowa publicada a la revista Cognitive and Behavioral Neurology. L’estudi va concloure que, malgrat que els malalts no puguin recordar la visita d’un ésser estimat o que no els han cuidat com calia, aquestes accions tenen un impacte en el seu benestar emocional.
Sabies que el teu estalvi també pot ser responsable?
“Potser no recorda que l’has portat a dinar al seu restaurant preferit, però aquest moment de felicitat, aquest sentiment positiu es manté”, explica Guzmán-Vélez. Aquest descobriment es considera molt important per als afectats, però també és vital per als cuidadors, que veuen provat científicament que la seva actitud cap als malalts pot ser clau per al seu dia a dia.
El sistema que van utilitzar els investigadors per arribar a aquesta conclusió és molt interessant. Van mostrar a 17 persones sanes i a 17 amb la malaltia d’Alzheimer fragments de pel·lícules tristes i alegres. Al cap d’uns minuts, van fer una prova de memòria per veure si recordaven el que havien vist. Els afectats per la malaltia van retenir menys informació, però van mantenir el sentiment d’alegria o tristesa durant més de mitja hora.
Si el pacient recorda els moments de felicitat, encara recordarà més un episodi desagradable. “Si algú l’escridassa o passa res que el faci estar trist, aquest sentiment durarà”, afegeix Guzmán-Vélez. “És summament important que dediquem temps a intentar promoure emocions positives i minimitzar tant com es pugui les negatives.”
La Fundació Alzheimer Espanya subratlla la importància d’aquestes troballes, ja que “durant molts anys s’ha considerat la malaltia únicament des del punt de vista de les atencions físiques”. Segons els experts, quan es té cura dels afectats cal basar-se en la màxima següent: “Primer la persona, després la malaltia”.
La investigadora opina que és fonamental ensenyar als cuidadors a comunicar-se amb els pacients. Això és especialment important quan tendim a corregir els seus errors. Si, per exemple, ens diuen que els ha visitat el seu germà i els expliquem que és impossible perquè aquesta persona va morir fa anys, generarem un estat de tristesa innecessari.
L’augment de l’esperança de vida dels espanyols fa preveure que cada vegada hi haurà més persones que necessitin l’atenció i la cura dels seus éssers estimats, de manera que val la pena estar atents als avenços científics que facilitin el camí als malalts i als seus cuidadors.
