Tabla de contenidos
Quan es parla de tenir cura d’una persona, és habitual que ens vingui al capdavant la figura d’un professional sanitari o d’un familiar jove que assumeix el paper de cuidador. Tot i això, hi ha un perfil de cuidador molt més comú: les persones grans que assumeixen el rol de cuidadors d’altres, siguin cònjuges, germans o amics d’edat avançada.
De fet, segons l’Institut Nacional d’Estadística, el perfil dels cuidadors familiars al nostre país és d’una dona d’entre 45 i 64 anys i que viu al mateix habitatge que la persona que rep les cures. Aquestes dades, unides a l’augment creixent de l’esperança de vida, fan preveure que cada cop hi haurà més persones que hagin de destinar atenció i temps a tenir cura dels seus éssers estimats. Com estar preparat per a aquest moment?
Conseqüències del cuidador familiar d’edat avançada
L’envelliment global de la població ha derivat en un augment de la necessitat de cures i no ens hauria de sorprendre que, avui dia, moltes persones grans hagin d’oferir assistència als seus éssers estimats, malgrat l’impacte que això suposa per a les dues parts: el cuidador gran i la persona que rep la cura.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
La veritat és que la majoria dels cuidadors no estan preparats de forma adequada quan comencen a atendre una altra persona. Això és perquè tenen pocs coneixements sobre totes les implicacions que suposarà cuidar una altra persona en la seva vida quotidiana, no han adquirit prou destreses per cuidar el seu familiar i ocupar-se de la seva pròpia salut i tendeixen a subestimar els problemes i responsabilitats a què hauran de fer front.
Aquesta nova situació pot transformar les relacions i l’economia familiar, el lleure, la salut i fins i tot l’estat d’ànim. Per això val la pena apostar per cuidar-se també un mateix.
Què passa amb les persones grans que reben la cura?
D’altra banda, la persona que rep la cura també s’enfronta a riscos, ja que el cuidador gran podria no estar físicament capacitat per fer determinades tasques de manera efectiva i la seva dedicació a la cura pot augmentar el risc de solitud i aïllament. Això pot generar una relació d’estrès emocional i sentiments de culpa en la persona cuidada.
Consells per als cuidadors familiars
Des del portal SerCuidador, impulsat per la Creu Roja i l’IMSERSO, comparteixen una sèrie de consells. Alguns són:
- Elabora un pla de cura, t’ajudarà en el dia a dia.
- Posa límits a les cures.
- Demana ajut i suport a familiars, amics, institucions, etc.
- Descansa adequadament.
- No et sentis culpable, evita pensaments erronis.
- Tenir cura de tu és també tenir cura de la teva família.
- Tingues en compte també la teva salut, és una de les teves armes més importants.
- Promou un envelliment actiu.
Tot l’ajut que el cuidador pugui rebre és necessari, sigui per a la persona a càrrec, per als seus familiars o suport dirigit al mateix cuidador. Com que aquest moment pot arribar de manera inesperada, l’adaptació al nou rol pot ser una de les claus per viure tan bé com sigui possible aquesta nova responsabilitat.
A més, l’alimentació i l’esport també contribuiran a la salut del cuidador, cosa que revertirà en un estat físic i mental millor que li permetrà adaptar-se millor a aquesta situació. En qualsevol cas, és molt important reservar temps per a un mateix i gaudir de la jubilació fent un altre tipus d’activitats.
Recapitulem
A més de tenir cura de nosaltres mateixos, és essencial brindar suport adequat als cuidadors grans per garantir una bona qualitat de vida tant per a ells com per a les persones de què tenen cura. Afrontar aquesta etapa depèn de tu, no deixis mai de cuidar-te!
