Tabla de contenidos
A causa de l’edat avançada, una malaltia crònica, una discapacitat o una incapacitat, el suport als qui no poden fer per si mateixos les activitats bàsiques de la vida diària és una realitat cada cop més comuna.
En aquest context, les ajudes a la dependència han esdevingut un recurs essencial per alleugerir la càrrega emocional, física i econòmica que recau sobre els cuidadors familiars. Hi ha més de dos milions de persones que han sol·licitat aquestes ajudes, les quals només representen un 33% de la població dependent d’Espanya.
Amb l’envelliment de la població i les necessitats d’atenció a persones amb discapacitat, és important entendre en què consisteix aquesta llei, com es determinen els graus de dependència i quin tipus d’ajuda ofereix.
Vols protegir-te a tu i a les persones que més estimes? Descobreix els beneficis d’una assegurança de vida!
En aquest article, t’ensenyarem més de prop la Llei de Dependència, els graus i les prestacions que ofereix, perquè puguis prendre decisions informades sobre la cura dels teus éssers estimats.
Què és la Llei de Dependència?
La Llei de Dependència, també coneguda com la Llei 39/2006 de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència neix per garantir l’atenció de tota persona que necessiti cures específiques. Es tracta d’una legislació a Espanya que té l’objectiu de proporcionar suport i atenció a persones que tenen limitacions quant a l’autonomia personal.
Aquesta llei estableix un marc legal per a l’atenció i la cura de les persones que necessiten assistència en activitats bàsiques de la vida diària, com ara vestir-se, menjar o mobilitzar-se. És a dir, que la persona a qui s’aplica aquesta llei necessita l’assistència d’una o més persones a l’hora de fer activitats de la rutina diària.
Calcula el preu de la teva assegurança
A més, la Llei de dependència suposa un nou dret de la ciutadania per accedir a l’atenció de la dependència en condicions d’igualtat. És un dret vinculat estretament amb el concepte de dignitat de les persones.
Cal tenir en compte que aquesta llei protegeix tant les persones dependents com els seus familiars i cuidadors. A més, dins d’aquesta llei es pot mesurar el grau de dependència i en relació amb aquest grau, es podrà accedir a diferents serveis i ajuts, tant per a la persona sol·licitant com per als seus familiars i cuidadors.
Graus de la Llei de Dependència i com es determinen
La Llei de Dependència classifica les persones en diferents graus de dependència segons el nivell de necessitat d’assistència. I com sabem el grau de dependència? El reconeixement es fa a través d’un informe al Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD), regulat per l’òrgan avaluador de cada comunitat autònoma, que establirà el grau de dependència segons una escala de tres tipologies de dependència.
- Grau I. Dependència moderada: les persones que necessiten ajuda per fer diverses activitats bàsiques de la vida diària, però no requereixen supervisió contínua. Per exemple, algú que té dificultats per banyar-se o vestir-se.
- Grau II. Dependència severa: persones que necessiten ajuda per a la majoria de les activitats bàsiques de la vida diària i requereixen una supervisió constant. Això es podria aplicar a algú amb una discapacitat greu.
- Grau III. Gran dependència: persones que són completament dependents i necessiten assistència contínua per a totes les activitats bàsiques. Això s’aplica als individus amb discapacitats molt greus.
La determinació del grau de dependència es fa a través d’una valoració duta a terme per professionals de serveis socials en què es tenen en compte les necessitats i les capacitats de la persona.
Prestacions i ajuts de la Llei de Dependència
La Llei de Dependència proporciona diverses ajudes econòmiques, tant per donar suport a familiars que tenen cura de persones dependents com per facilitar la contractació de cuidadors professionals, sigui a domicili o als centres especialitzats.
Un cop determinat el grau de dependència, s’elabora el Programa Individual d’Atenció (PIA) on s’estableix quin tipus d’intervenció és el més adequat per a la persona sol·licitant, segons les seves necessitats: un servei d’atenció o una prestació econòmica.
Amb l’objectiu de promoure l’autonomia personal i donar suport a les persones sol·licitants de l’ajuda per donar-los suport a fer les activitats bàsiques diàries, podem parlar dels serveis d’atenció següents:
- Ajuda a domicili: proporciona assistència a la llar per a les activitats diàries.
- Centres de dia: ofereix la possibilitat que la persona dependent passi el dia en un centre de cura, rebent atenció i socialitzant.
- Teleassistència: proporciona un sistema de comunicació que permet a la persona rebre ajut en cas d’emergència.
- Residències: per a aquells casos en què l’atenció a casa no és viable, la Llei de dependència també contempla la possibilitat de l’estada en una residència especialitzada.
- Cuidadors familiars: en alguns casos, s’ofereix una prestació econòmica per a familiars que tenen cura de la persona dependent a casa seva.
En el cas de rebre una prestació econòmica, aquestes cobreixen el finançament del cost d’un servei (PEVS), les despeses derivades per a les cures a l’entorn familiar al seu domicili (PECEF) i, finalment, cobreix el finançament del contracte d’una assistència personal (PEAP).
Ajuts de serveis professionals
Si el PIA elaborat pels serveis socials determina que la persona dependent requereix serveis professionals, ja siguin a domicili o en un centre de dia o una residència, el beneficiari tindrà accés a aquest servei i a la seva prestació vinculada.
| Dependència grau I | Dependència grau II | Dependència grau III | |
| Servei d’ajuda a domicili | 20 a 37 hores mensuals | 38 a 64 hores mensuals | 65 a 94 hores mensuals |
| Serveis de centres de dia | 445,3 euros al mes | 747,25 euros al mes | 747,25 euros al mes |
| Serveis d’atenció residencial | 313,5 euros al mes | 445,3 euros al mes | 747,25 euros al mes |
L’ajuda no serà mai inferior a les quanties mínimes establertes que li poden correspondre al beneficiari segons el seu grau i nivells de dependència:
- Grau III de dependència: 200 euros al mes
- Grau II de dependència: 150 euros al mes
- Grau I de dependència: 100 euros al mes
Ajuts de cures no professionals
Es tracta d’una de les ajudes a la dependència, de caràcter excepcional, dirigida a la persona en situació de dependència per contribuir a les despeses derivades de les seves cures a casa. La finalitat és donar suport econòmicament a la feina que la persona cuidadora no professional desenvolupa en l’entorn familiar i evitar que el beneficiari de l’ajuda hagi de deixar el seu nucli de convivència. Sempre que així ho triï la persona beneficiària de l’ajuda, l’habitatge compleixi les condicions d’habitabilitat i així ho estableixi el seu Programa Individual d’Atenció (PIA).
Concretament, les ajudes a la dependència per a cures no professionals van des dels 180 fins als 455,40 euros mensuals per cobrir cures no professionals, és a dir, familiars que cuiden la persona a casa seva. La quantitat la cobra la persona en situació de dependència en 12 mensualitats, i pot variar segons la comunitat autònoma i el grau de dependència:
- Grau III de gran dependència: 455,40 euros al mes
- Grau II de dependència severa: 315,90 euros al mes
- Grau I de dependència moderada: 180,00 euros al mes
Com sol·licitar els ajuts de la Llei de Dependència
La valoració del grau de dependència i els ajuts depenen dels òrgans de valoració establerts per les comunitats autònomes. La tramitació de la sol·licitud es pot fer electrònicament o de forma presencial, a través dels serveis socials de cada ajuntament on estigui empadronada la persona amb necessitat de cures, a les oficines municipals o als centres d’atenció primària, fins i tot a l’Imserso.
Els passos per sol·licitar els ajuts que preveu la Llei de Dependència a Espanya són els següents:
- El primer pas és presentar una sol·licitud als Serveis Socials del municipi de residència del sol·licitant. Aquesta sol·licitud ha d’anar acompanyada de documentació com el DNI, un informe mèdic i, en alguns casos, documentació financera del sol·licitant, com ara la declaració de la renda.
- Un cop presentada la sol·licitud, es fa una valoració per part d’un equip de professionals vinculats a Assumptes Socials que determinen el grau de dependència de la persona (moderada, severa i gran dependència). Aquesta avaluació inclou entrevistes i visites domiciliàries per observar la capacitat que té la persona per fer activitats diàries. Es tindran en compte les barreres de l’entorn i els productes de suport amb què compta la persona sol·licitant.
- Després de l’avaluació, emet un document amb la resolució del grau de dependència del sol·licitant. Aquest és un pas crucial, ja que el grau de dependència determina el tipus i la quantitat d’ajuts que acabarà rebent la persona. El temps mitjà d’espera per a la resolució de la prestació per dependència és de 324 dies. Un cop resolta positivament la concessió de prestació, sigui econòmica o de serveis, el temps mitjà per iniciar-se és de fins a 6 mesos.
- Un cop reconegut el grau de dependència de la persona, s’elabora un Programa Individual d’Atenció (PIA) que detalla els ajuts que aquesta rebrà segons les seves necessitats. El pla pot incloure serveis com ajut a domicili, teleassistència, centres de dia, residències o prestacions econòmiques per contractar un cuidador.
Recapitulem: la Llei de Dependència a Espanya
La Llei de Dependència a Espanya és un suport important per a les persones amb discapacitats o limitacions pel que fa a l’autonomia. A través de la determinació dels graus de dependència i les prestacions proporcionades, es vol garantir una qualitat de vida òptima i l’accés a l’atenció necessària.
Si tens un ésser estimat en aquesta situació és fonamental informar-se sobre la Llei de Dependència i les opcions disponibles per brindar-los la cura que mereixen. No només és un suport legal, sinó també una mostra de la importància que la nostra societat dona al benestar de tots els membres.
