Etiquetes d’aliments: com interpretar-les

S’ha acabat això d’acostar-se a l’etiqueta d’un aliment al nas per conèixer els ingredients o parar boig buscant els al·lèrgens al paquet. Des de finals del 2014 s’aplica a Espanya el Reglament Europeu 1169/2011 sobre informació al consumidor, que implica canvis en l’etiqueta dels aliments. L’objectiu de la normativa és protegir la salut dels consumidors i apropar-los la informació nutricional exigida perquè puguin triar comprar-lo o no.

Per a què serveix l’etiqueta d’un aliment?

Les etiquetes dels aliments aporten informació al consumidor sobre els valors nutricionals, la quantitat de calories, íntegrament i per porcions, del producte que està a punt de comprar. Llegir les etiquetes i entendre-les permet prendre decisions més conscients i saludables a l’hora de comprar.

“La nova llei d’etiquetatge nutricional vol donar una informació més clara i pràctica a la població perquè pugui tenir més eines a l’hora de decidir què consumeix”, explica Cristina Lafuente, dietista d’Alimmenta. També destaca que gràcies a aquest canvi en la normativa es dona més importància als valors nutricionals amb un impacte més gran sobre la salut del consumidor com són l’energia, els greixos saturats, els hidrats de carboni, els sucres, les proteïnes i la sal.

Què inclou l’etiqueta d’un producte alimentari? Què cal buscar i trobar

Com va explicar la Comissió Europea, la modificació té com a objectiu donar eines perquè els consumidors puguin decidir amb més coneixement els aliments que compren. A partir d’ara es podran comparar calories, greixos, hidrats, proteïnes, sucres i sal per cada 100 grams o mil·lilitres de producte.

Gràcies a aquest nou DNI, cada producte revela els seus secrets més ben guardats i es posarà èmfasi en si conté algun dels catorze al·lèrgens més comuns, així com els greixos, els greixos saturats i altres elements. De la mateixa manera que els restaurants inclouen en els seus menús els símbols dels 14 al·lèrgens declarats obligatoris, les etiquetes dels productes que comprem també els han d’incloure de manera que s’identifiquin ràpidament. Així ho indica el Reglament, que exigeix destacar els al·lèrgens de la resta del llistat d’ingredients en una altra lletra, estil o color.

Si ens fixem en les modificacions principals que introdueix aquest Reglament Europeu, destaquen els canvis següents:

• Adeu a la lletra minúscula: s’incideix molt que les etiquetes nutricionals dels productes siguin més llegibles i clares. La lletra ha de ser d’un mínim d’1,2 mm d’alçada i en els envasos més petits pot ser de 0,9 mm.
• Compte amb els al·lèrgens!: cal destacar amb lletra diferent o en negreta si el producte conté algun dels 14 al·lèrgens més comuns.
• Igualtat en les quantitats: les quantitats s’indiquen per 100 grams o 100 mil·lilitres per poder comparar. A més, es marca el % que representa sobre la quantitat diària recomanada per a un adult.
• Quantes vegades s’ha congelat?: carn, preparats de carn i productes de pesca hauran d’indicar la data de congelació o de primera congelació. Els aliments que hagin estat sotmesos a un procés de congelació i després es venguin descongelats també ho hauran d’indicar a l’etiqueta.
• Oli vegetal, però de quin tipus? Fins ara no era obligatori indicar la procedència de l’oli vegetal, de manera que el consumidor relacionava aquesta menció com una cosa saludable. Tot i això, “resulta que un dels olis vegetals més utilitzats en la indústria és l’oli de palma, vegetal sí, però ric en greixos saturats, per la qual cosa no és el més recomanable”, detalla Lafuente de Alimmenta. La nutricionista afegeix que cal evitar els aliments a l’etiqueta dels quals aparegui l’oli de palma o “prendre’l en petites quantitats i de forma ocasional”.
• D’on ve la carn? Caldrà indicar la procedència de la carn fresca de porc, oví, cabrum i aviram. Fins ara, només era obligatori indicar l’origen de la carn fresca de boví, les fruites i les verdures, la mel i l’oli d’oliva.
• Una altra de les obligacions que recull aquesta normativa sobre la informació alimentària facilitada al consumidor és incloure el país d’origen.
• Sodi o sal? Amb la nova normativa serà obligatori parlar de sal, una paraula que entén tothom i no es podrà fer servir “sodi” com fins ara. Si ens fixem en la quantitat més recomanada per considerar-se un aliment saludable, l’OMS recomana consumir menys de 5 grams de sal al dia en adults, equivalent a menys d’una culleradeta al dia o una ingesta menor de 2.000 mg al dia de sodi.

Com llegir l’etiquetatge nutricional

Les etiquetes dels aliments són una eina essencial per entendre què consumeixes i és especialment útil per a gent amb intoleràncies o amb dietes específiques. En qualsevol cas, quan et trobes davant d’un envàs, comença revisant quina és la mida d’una porció, ja que tota la informació nutricional es basa en aquesta quantitat i en la total.

Observa les calories de la porció o per cada 100 grams i ajusta segons la quantitat que consumeixes. Analitza també els carbohidrats totals, parant atenció als sucres i la fibra, sobretot si tens cap afecció com la diabetis. Revisa els greixos i prioritza opcions baixes en greixos saturats i trans. El contingut de sodi també és clau, particularment si has de controlar el consum de sal. En qualsevol cas, utilitza el percentatge del valor d’una porció com a referència, adaptant-lo a les necessitats calòriques específiques.

Els al·lèrgens en un producte

Els al·lèrgens són substàncies presents en alguns aliments que poden provocar una reacció al·lèrgica en persones que en són susceptibles. Segons el Reglament Europeu esmentat al llarg de l’article, el consumidor ha de tenir accés als al·lèrgens presents a cada producte per prendre decisions que s’adaptin a les necessitats individuals. 

Aquests són els 14 al·lèrgens comuns i declarats que cal destacar a les etiquetes dels aliments:

• El gluten present a diversos cereals 
• Els crustacis
• La presència d’ou
• Peix
• El cacauet 
• La soja
• Les proteïnes de la llet
• Fruita seca 
• Api
• Mostassa
• Els grans de sèsam
• Els sulfits
• El tramús
• Els mol·luscs

Recapitulem: la importància d’entendre l’etiqueta nutricional dels aliments

Entendre les etiquetes nutricionals permet prendre decisions informades sobre els aliments que consumim, identificant nutrients clau, al·lèrgens i quantitats recomanades. Saber com llegir les etiquetes d’un aliment és essencial per saber què mengem i cuidar la nostra salut, sobretot en dietes específiques o amb restriccions alimentàries.