«Àvia, fem-nos una selfie amb cara de gosset», li diu la néta a la seva àvia. Ella la mira sense saber molt bé què diu, la seva néta agafa el mòbil i el posa davant de les seves cares.
Aquesta és una de les moltes anècdotes que els avis viuen cada dia però les últimes dades indiquen que la anomenada “bretxa digital” comença a desaparèixer. El CSIC ha publicat un estudi sobre “Perfil de les persones grans a Espanya 2019. Indicadors estadístics bàsics“. L’estudi inclou el següent gràfic, on s’observa clarament que els majors de 45 anys ja són en gran part a Internet, un canvi d’hàbits determinant per fer desaparèixer el gap intergeneracional, o el que és el mateix: que avis i néts parlin el mateix idioma.
Percentatge de persones que han utilitzat Internet en els últims tres mesos, per grups d’edat, Espanya, 2007-2018
El paper de les xarxes socials
Les persones grans fa temps que van fer un ‘clic’ amb la tecnologia, escurçant la famosa “bretxa digital” que els separa amb les generacions més joves. Però, què és el que està portant als majors a descobrir el món digital? Els experts indiquen que gran part del mèrit és de les xarxes socials “Els més joves pràcticament han nascut amb elles i no entenen la vida sense poder tuitejar o compartir fotografies des del seu smartphone via Instagram”, explica Manuel Moreno, creador del portal TreceBits i expert en social media. “Els més grans veuen com els seus fills i néts formen part d’aquest nou univers 2.0, o com els seus programes de televisió preferits s’omplen de hashtags, i volen estar atents a aquesta realitat”, detalla.
Sabies que el teu estalvi també pot ser responsable?
Encara que el marge de creixement de l’ús d’Internet a la joventut és cada vegada més reduït, les xarxes socials tenen molt per créixer en les franges d’edats més adultes. El col·lectiu sènior fa un ús cada vegada més intensiu de la xarxa i de les seves aplicacions.
Què diuen les dades?
L’Estudi de Xarxes Socials 2019 de IAB Spain conclou que les xarxes socials més utilitzades pels usuaris espanyols són WhatsApp, Facebook, YouTube i Instagram. Respecte a l’any passat, Facebook perd la primera posició enfront de WhatsApp. Andrea Rosales, investigadora de la Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, afirma “WhatsApp és l’aplicació que més utilitzen els adults de més de 65 anys”.
Rosales assenyala els motius, “el fet que el seu entorn tingui WhatsApp els empeny a descarregar-se l’aplicació per a sentir-se connectats emocionalment amb la família i els amics en qualsevol moment. Això no significa que durant el dia estiguin pendents permanentment del dispositiu i de l’aplicació en concret, sinó que van fent consultes breus de forma repetida al llarg del temps”.
Segons Pepe Tomé, Soci Director de l’agència d’estratègia, acció i anàlisi digital Zinkdo, “els més grans tendeixen a fer un ús més selectiu i racional de les xarxes, normalment per un canvi natural en les prioritats vitals”, explica. És per això que no tendeixen a “explorar les novetats que els ofereix el mercat” de la mateixa manera que ho fan els joves, experts en el gran ventall de xarxes socials disponibles. “Podem afirmar, generalitzant una mica, que el seu ús és molt més selectiu i tenen tendència a utilitzar-les per seguir en contacte amb persones concretes del seu entorn més proper”, conclou.
Avantatges del món digital
Sigui o no selectiu l’ús que les persones més adultes fan de les xarxes socials, sembla clar que entrar en el món 2.0 comporta molts avantatges per a aquests nous usuaris. “El principal benefici és el de seguir en contacte amb els amics, companys i familiars en el moment que desitgin i dedicant-hi el temps que ells vulguin, realitzant accions que tots solem fer durant la nostra vida, com dir el que pensem, comentar notícies, parlar, escoltar el que fan i pensen els altres, saber on són i què estan fent”, explica Tomé.
En aquest sentit, Moreno es fixa en els més sèniors i afegeix que “les xarxes socials poden servir per reduir la sensació de soledat, per permetre una comunicació més fluida amb persones que es troben lluny o per conèixer altres persones en la seva mateixa situació”.
Sobretot, la gent que no s’atreveixi a involucrar-se en els mitjans socials ha de treure’s pressió de sobre. Així ho creu Tomé, que desaconsella “donar pressa a algú per entrar a les xarxes socials”. Assegura que una persona pot mantenir una vida normal sense ser-hi, però al mateix temps aclareix que “en el moment que l’entorn d’una persona comença a compartir i parlar en entorns digitals, el fet de convertir-se en una part activa d’aquests espais socials li permetrà estar al dia i tenir veu dins del seu grup també en aquest àmbit”.
La recomanació de Moreno passa per la formació. “Que aprenguin a fer servir els canals, per poder treure’n el màxim rendiment, i que no els facin por, només respecte”, diu. “Ben utilitzades, les xarxes socials poden ser eines excepcionals.”
