Generació U: qui són?

Generació X, Y, Z… Segur que aquestes lletres et sonen, grups de persones d’edats similars que comparteixen una sèrie de característiques socials i culturals. Però, coneixes la generació U? Aquest lletra no és arbitrària, ve de la paraula unretired, literalment no jubilats en anglès, i va més enllà d’edats i d’anys.

Aquesta tendència d’allargar la vida laboral i no retirar-se tot i haver complert l’edat de jubilació ve motivada pels canvis socials i demogràfics dels últims anys. Un augment exponencial de l’esperança de vida i una taxa de natalitat molt baixa fan que cada vegada hem de treballar durant més anys. Però no és només una qüestió social, també és econòmica, què suposa aquesta situació? Quines són les causes que duen aquestes persones a no jubilar-se? Què serà d’aquesta generació U en el futur? Vegem-ho!

D’on venen els unretired?

La generació U es compon de persones que ja han arribat a l’edat de jubilació però que no han deixat de treballar. Aquest fenomen té una representació especial als Estats Units, però a Espanya cada cop hi ha més persones que trien estirar la vida laboral i no retirar-se quan arriben a l’edat legal de retir. Actualment, abasta la silent generation (infants de la postguerra, nascuts del 1930 al 1948) i, sobretot, els baby boomers (nascuts del 1949 al 1968). Tot i així, aquest grup de persones transcendeix l’any de naixement, atès que es refereix més a un concepte general, el fet de no jubilar-se per gust o perquè econòmicament no és assumible.

Aquests són els dos tipus de treballadors unretired. D’una banda, tenim aquells que volen, per voluntat pròpia i sense pressions econòmiques, continuar desenvolupant la seva activitat laboral. Ja sigui treballant per a una empresa o per compte propi, o bé elaborant projectes independents.

És el cas de persones que estan molt aferrades a les seves carreres professionals, que no estan encara preparades per abandonar les seves tasques o que els avorreix una vida sense encàrrecs ni responsabilitats. A més, les condicions sanitàries i de vida actuals fan que, un cop arribin a aquestes edats, moltes persones continuïn en plenes condicions, intel·lectuals i físiques, per treballar.

D’altra banda, el grup que més preocupa són els treballadors que no es jubilen per raons econòmiques. Aquells que, arribats a l’edat de retir, topen amb el fet que amb la pensió de jubilació no tenen prou per mantenir el nivell de vida i han de continuar treballant uns anys més. La situació demogràfica, tant a Espanya com a la resta del món, ha provocat que l’edat de jubilació augmenti gradualment. I és que cada cop vivim més anys (a Espanya l’esperança de vida és de 83 anys), però cada cop neixen menys nens. I això que suposa? Que hi ha més persones que cobren pensions que persones que treballen per finançar-les. Aquest desajust econòmic provoca que la quantitat de la pensió moltes vegades no sigui la que s’espera.

A banda d’allargar els anys en actiu, existeixen dues modalitats de jubilació graduals, la jubilació parcial i la jubilació flexible:

• Parcial: s’accedeix a aquest tipus de jubilació a partir dels 60 anys. Comporta compaginar una part de la pensió amb el sou d’un treballador a temps parcial. Durant aquest temps, el treballador continua cotitzant a la Seguretat Social en un 80 %. Pot anar vinculat o no a un contracte de relleu.
• Flexible: una modalitat similar a la jubilació parcial tot i que amb una diferència important, està pensada per a pensionistes que volen tornar a la vida laboral després d’haver accedit a la jubilació ordinària.

Com evolucionarà aquesta generació U?

Ja hem comentat que, més que una generació, és un concepte. I encara que avui dia els unretired són els treballadors nascuts fins al 1968 aproximadament, aquest any de naixement anirà variant conforme passi el temps. És inevitable, cada vegada haurem de treballar durant més temps.

Tot i que només són estimacions i no hi ha res segur, tal com avança la societat i els canvis demogràfics que ja hem comentat, tot apunta que el grup dels majors de 60 anys representarà gairebé la meitat de la població mundial. Això sí, amb millors condicions de vida i de salut, per la qual cosa aquesta prolongació dels anys en actiu tindrà a poc a poc més sentit. Al cap i a la fi, si vivim més anys amb un millor estat de salut, també podrem ser eficients durant més temps.

En definitiva

Estem acostumats a sentir parlar de generació Z, X, millennials, nadius digitals… Aquests grups d’edat tenen particularitats pròpies del període de naixement que repercuteixen en la manera de relacionar-se i de treballar. Tanmateix, en el cas de la generació U, podem parlar més d’un fenomen que d’un grup d’edat.

Els canvis demogràfics que experimentem provoquen que hi hagi (i cada cop més) molts més pensionistes que treballadors. Per tant, moltes persones es veuen obligades a treballar durant més temps per augmentar la pensió de jubilació i així mantenir el nivell de vida. L’evolució d’aquesta situació la veurem amb el temps, encara que tot apunta que anirem augmentant gradualment l’edat de jubilació.