El sistema de pensions a Espanya travessa turbulències. A través de les següents dades aportarem diferents claus per entendre el seu present i reflexionar sobre el seu futur.
El resum de la situació és el següent. Cada vegada vivim més anys. Com que tenim una esperança de vida més gran, ens passem més temps rebent una pensió per jubilació. El sistema espanyol de pensions –que s’anomena de repartiment– funciona amb les aportacions dels treballadors als jubilats actuals. Si cada vegada hi ha més jubilats i igual –o menor– nombre de treballadors, com se sosté el sistema de pensions? Tot indica que la pensió de jubilació serà molt més baixa que l’últim salari que es cobri mentre es duu a terme una activitat professional. Dit tot això, detallarem alguns punts clau sobre el debat de les pensions a Espanya:
- El funcionament del mateix sistema
Com funciona el sistema de repartiment de les pensions a Espanya? Les cotitzacions de les empreses i treballadors paguen les pensions actuals. En el cas de la prestació per jubilació, cal tenir en compte que a partir del 2022 (els últims 25 anys) es calcularà la quantia de la pensió en funció dels anys cotitzats i les bases per les quals s’ha cotitzat.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
- Esperança de vida
Des del 1976 l’esperança de vida s’ha incrementat en deu anys, ja que ha passat dels 73,6 anys de mitjana als 83,6 anys de vida actuals. La natalitat, per la seva banda, s’ha reduït a la meitat, ja que ha passat en quatre dècades de 2,77 fills per mare a 1,32, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La Comissió Europea estima que el 2060 un terç de la població tindrà més de 65 anys. I una darrera dada: l’edat mitjana dels espanyols ja arriba als 44 anys i en diverses províncies supera fins i tot els 50.
- Ràtio treballador-pensionista
Avui hi ha 2,1 treballadors per cada pensionista. Una ràtio al caire de l’equilibri financer que té tendència a empitjorar si no es modera el cost de les pensions. Dit d’una altra manera, únicament una major recuperació de l’ocupació i els salaris podria pal·liar els desajustos del sistema. Però el desequilibri demogràfic juga en contra de l’actual sistema i esperar una recuperació ràpida és un fet improbable a mitjà termini.
- Revaloració
La revaloració de les pensions per al 2021 és del 0,9%; amb aquest ajust, la pensió mínima de jubilació amb cònjuge és de 804,9 euros mensuals per a un total d’11.268,06 en 14 pagues, i la pensió màxima queda en 2.707,49 euros.
En el cas que algú hagi aportat el nombre de cotitzacions per accedir a la pensió màxima, això representa un increment de 7,6 euros al mes, és a dir, 106,4 euros l’any.
- Fons de reserva
Entre la data de la seva creació i l’any 2011, la guardiola de les pensions va arribar a acumular 70.000 milions d’euros. En tan sols cinc anys, des del 2012, el Govern ha tret 66.000 milions d’euros de l’anomenada guardiola de les pensions. A més, per cobrir les necessitats de despesa, entre el 2017 i el 2018 la Seguretat Social ha demanat en préstec 25.000 milions més. El fons de reserva ha anat disminuint de manera gradual, a causa de l’augment del nombre de pensionats i la disminució del total de les aportacions dels treballadors.
- Despeses
La Seguretat Social ha de donar actualment cobertura a 9,81 milions de pensionistes. El febrer del 2021, la despesa total destinada a les pensions a Espanya va ser de 10.100,52 milions d’euros, és a dir, un 2,21% més amb relació al febrer del 2020.
L’augment del nombre de pensionats, sumat a la pèrdua de llocs de treball, més la disminució gradual del poder adquisitiu, plantegen un escenari complicat de cara al futur.
- Ingressos
Les bonificacions a la contractació i els menors salaris que ha deixat la crisi s’han traduït en uns ingressos que creixen més a poc a poc que l’economia i que les despeses. En l’última dècada, els ingressos per a les pensions s’han mantingut pràcticament estancats. Per què? Per la disminució del nombre d’ocupats i la moderació salarial, la qual, tot i afavorir la recuperació de l’ocupació, ha repercutit negativament en les cotitzacions.
- Sistema generós
Actualment, un jubilat rep una primera nòmina equivalent al 72% del seu últim salari. En canvi, en el conjunt de l’OCDE aquesta taxa de substitució cau al 53%.
- La bomba demogràfica
A partir de mitjans de la pròxima dècada, Espanya haurà d’afrontar un desafiament crític: la jubilació dels baby boomers. Entre el 2025 i el 2050 es retiraran milions de persones i, si la immigració no hi posa remei, aquest contingent superarà àmpliament el de nous treballadors. Amb això, la relació entre ocupats i pensionistes es podria veure situada per sota de la xifra actual, fins i tot en una situació de plena ocupació, cosa que obligarà a nous ajustos. La bomba demogràfica és una amenaça, però també una oportunitat que canviarà l’economia per sempre.
Més informació:
Com es poden rescatar els plans de pensions als 10 anys?
Em convé avançar la meva jubilació per evitar el nou ajust en les pensions?
