Al llarg de la vida, és habitual que qualsevol família sigui capaç de generar estalvi, que pot destinar a guardar de cara a futures necessitats (com l’adquisició d’un habitatge o perquè els fills puguin anar a la universitat) o invertir-lo, buscant-ne la revaloració probablement a llarg termini, per exemple, per poder gaudir d’una jubilació més còmoda.
Però comencem pel principi. L’estalvi es pot definir com la part de l’economia domèstica que no es dedica al consum de béns ni serveis durant el període en què es genera, sinó que es posposa a una època futura en què es necessiti. L’estalvi possibilita distribuir la nostra capacitat de consum al llarg de la vida i ens permet mantenir una economia familiar més estable, disposant d’un suport monetari en aquells moments on els ingressos poden ser menors, com quan ens jubilem i passem a cobrar una pensió.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d'estalvi ideal per al teu futur
En conjunt, els determinants principals de l’estalvi són:
- La renda disponible.
- La propensió marginal a l’estalvi (a més renda major consum i, també, increment de l’estalvi induït).
- La propensió mitjana de l’estalvi (és a dir, la proporció que suposa l’estalvi sobre la renda total d’una persona).
- La riquesa.
- El tipus d’interès.
El tipus d’interès compost
El valor dels diners no roman estable al llarg del temps sinó que va variant. Per regla general, quan augmenta el tipus d’interès, les famílies tenen més incentius per estalviar, la qual cosa genera un cost d’oportunitat per al consum actual.
Aquí és on entra en joc l’interès compost, que és una cosa així com el procés financer mitjançant el qual els interessos generats durant un període se sumen al capital inicial per produir nous interessos. O dit d’una manera una mica més senzilla: L’interès compost vol dir que aquells guanys que es generen cada any mitjançant una inversió es converteixen també en font de rendibilitat per al futur.
L’aliat principal de l’interès compost (la força més gran de l’univers, segons afirmava Albert Einstein) és el pas del temps, ja que si se’ls deixa “treballar” els nostres diners generaran uns beneficis que, si els reinvertim, podran crear més beneficis i així successivament.
Expressat formalment mitjançant una fórmula, l’interès compost quedaria expressat així:
Kn= K0 x (1+i)n
N és el nombre de períodes, K0 és el capital inicial, Kn és el capital que s’obtindrà a la final, i i és la rendibilitat aconseguida en cada període.
Diferències entre interès compost i simple
La diferència principal, per tant, respecte a l’interès simple és que mentre en aquest només es multipliquen els rendiments pel nombre d’anys, en el compost també es tenen en compte les rendibilitats dels rendiments que s’obtenen, la qual cosa augmenta el resultat final. Aplicat en el cas d’un producte financer, per exemple, un fons d’inversió, vol dir que no és el mateix fer una única inversió puntual i esperar que els diners “creixin” que anar fent aportacions periòdiques, gràcies tant al capital que anem generant nosaltres com al que ens va atorgant el propi producte.
A l’extrem oposat hi ha dos elements que acostumen a jugar en contra de l’interès compost:
- El pagament d’impostos que cal abonar pels interessos financers que es generen, al qual s’ha d’afegir el pes de la inflació i de les comissions que cobren les entitats financeres.
- La conjuntura actual de tipus d’interès propers a zero que ha desplomat en molts casos la rendibilitat d’alguns productes financers. En aquest context, ni tan sols a través de l’interès compost s’aconseguirà compensar la pèrdua de guanys d’una cartera d’inversió mitjana.
Potencial de l’estalvi i l’interès compost
En aquest punt entra en joc una altra fita de summa rellevància: l’hàbit de l’estalvi. És a dir, si qualsevol persona és capaç de reservar una part de la seva renda disponible, per petita que sigui, a l’estalvi, les possibilitats que a llarg termini aquests diners produeixin rendibilitats altes si se’ls posa a “treballar” són molt elevades. Si agafem de nou l’exemple d’un fons d’inversió, destinar cada mes 100 euros per aportacions periòdiques servirà perquè l’interès compost elevi en el futur els beneficis que obtinguem per ser partícips d’aquest producte financer.
Per aconseguir acostumar-nos a aquesta tasca cada 30 dies no hi ha més secret que tenir certa disciplina i, sobretot, entendre per què ho fem, que passa per tenir prou cultura financera. Una cosa que hauríem de comunicar tots, tant des de l’àmbit públic com des de l’esfera privada, perquè cali en la societat, amb independència de l’edat o situació econòmica de cada persona, sobretot pensant en canviar la tendència del que diu el Banc d’Espanya, i que assegura que més de la meitat de la població no té coneixements financers bàsics.
