carlossanchez Listat de continguts
A Espanya hi ha diversos tipus de jubilació. La més habitual és l’ordinària, que depèn dels anys cotitzats i de l’edat a què s’hi accedeix, però hi ha moltes modalitats que faciliten la transició o la sortida del món laboral cap a la nostra jubilació.
Carlos Sánchez Ponz
La jubilació parcial, accés i requisits
La jubilació parcial permet reduir la jornada i cobrar part de la pensió mentre es continua treballant. L’accés depèn de si hi ha contracte de relleu: sense relleu, només es pot sol·licitar en arribar a l’edat ordinària (65 anys amb 38 anys i 3 mesos cotitzats, o 66 anys i 8 mesos a la resta). Amb relleu, permet anticipar-se i accedir el 2025 des dels 62 anys i 8 mesos o des dels 64 anys i 4 mesos, segons els anys cotitzats. A més, únicament els mutualistes anteriors al 1967 poden demanar-la des dels 60 anys.
Viu la teva jubilació amb tranquil·litat i planifica els teus estalvis amb Generació +.
La jubilació parcial ofereix una forma flexible de reduir la jornada laboral i gaudir de part de la pensió abans de la jubilació definitiva, la qual cosa afavoreix una transició més gradual i equilibrada cap a la jubilació.
La jubilació parcial serveix per acabar la nostra vida laboral de manera progressiva, compaginant pensió i ocupació. La llei estableix que la reducció de la jornada laboral serà entre un mínim del 25 % i un màxim del 50 %, i el salari es reduirà de la mateixa manera.
A continuació, es desenvolupen els dos tipus de jubilació parcial:
Jubilació parcial sense contracte de relleu
En aquest cas, l’edat mínima exigida és l’edat ordinària de jubilació, que el 2025 és de 66 anys i 8 mesos, per la qual cosa no es tracta d’una jubilació anticipada ni s’apliquen coeficients reductors, tal com recull la Seguretat Social.
És possible compatibilitzar-la només amb un contracte a temps parcial, ja que no és viable mantenir una jornada completa en jubilació parcial, i la reducció de jornada s’ha de situar entre el 25 % i el 50 %.
El període mínim de cotització és de 15 anys, dels quals almenys dos han d’estar inclosos dins dels 15 anys anteriors a la jubilació.
Jubilació parcial amb contracte de relleu
La Seguretat Social explica que aquesta opció es pot aplicar sempre que s’estableixi un contracte de relleu per substituir l’empleat que sol·licita aquesta modalitat de jubilació.
En aquest cas, cal tenir en compte que l’edat d’accés a la jubilació s’ha incrementat progressivament des del 2013 fins a l’actualitat, i això també afecta la jubilació parcial amb contracte de relleu.
Per tant, la persona que sol·liciti la jubilació parcial amb contracte de relleu el 2025 haurà d’haver fet els 62 anys i 8 mesos si acredita almenys 36 anys i 3 mesos de cotització, o bé els 64 anys i 4 mesos si ha cotitzat 33 anys o més.
La reducció de jornada en aquesta mena de jubilació parcial és entre un mínim del 25 % i un màxim del 50 %. Des d’abril del 2025, quan la jubilació parcial es demani de forma avançada (més de 2 anys abans de l’edat ordinària), el contracte de relleu ha de ser sempre indefinit i a temps complet, cosa que a la pràctica implica una reducció del 75 % de la jornada per al treballador que es jubila parcialment.
És a dir, la persona que sol·licita la jubilació parcial tindrà un suplent que treballi les hores restants de la reducció de jornada. A més, el futur jubilat ha d’haver treballat a l’empresa on estigui contractat durant almenys 6 anys.
La jubilació parcial combina experiència i relleu generacional: el treballador redueix la jornada, l’empresa manté el talent i tots dos guanyen en equilibri.
Avantatges: una opció econòmica interessant
La jubilació parcial pot ser favorable en certs casos. És una manera d’augmentar el nostre període de cotització per rebre el 100 % de la pensió de jubilació, cosa que no passaria si s’opta per una prejubilació pactada amb l’empresa o per una jubilació anticipada, fórmules que comporten l’aplicació de coeficients reductors.
Pot ser una solució si no s’han cotitzat prou anys, ja que el treballador pot arribar a cobrar pràcticament el mateix treballant menys hores.
També es permet compatibilitzar aquesta jubilació amb prestacions per desocupació o pensions de viduïtat només en determinats supòsits i sempre en el marc d’un contracte a temps parcial, tal com recull la normativa vigent.
També és interessant perquè, a diferència d’altres modalitats com la jubilació anticipada, no se li aplica cap coeficient de reducció (penalització a la pensió per jubilar-se per avançat), per la qual cosa la pensió de jubilació parcial acostuma a ser més completa. A més, aquesta modalitat cotitza per a la jubilació.
A nivell personal, la jubilació parcial pot ser una transició més suau i equilibrada cap a la retirada. Moltes persones experimenten dificultats per adaptar-se quan deixen de treballar de manera sobtada. Amb aquesta modalitat, el treballador pot continuar actiu mentre gaudeix de més temps lliure, la qual cosa facilita una adaptació més natural i tranquil·la a la jubilació plena.
Inconvenients de la jubilació parcial
Tot i comptar amb alguns avantatges per a casos concrets, la veritat és que cada vegada menys treballadors s’acullen a la jubilació parcial. Al capdavall, es tracta d’un contracte una mica rígid per a l’empresa, ja que ha d’ampliar la plantilla i continuar cotitzant per al futur jubilat i el treballador de relleu.
També ho és per al treballador que ho demani perquè, com ja hem comentat, els requisits d’edat i mínim d’anys cotitzats són força estrictes. En la major part dels casos és un repte complir totes les condicions, i això és inconvenient per accedir a la jubilació parcial de la Seguretat Social. A més a més, les pensions d’incapacitat permanent o absoluta i de gran invalidesa són incompatibles amb la jubilació parcial.
D’altra banda, un dels inconvenients més grans en el cas de la jubilació parcial amb contracte de relleu és que el treballador no mantindrà el mateix sou, ja que l’empresa no està obligada a mantenir les mateixes bonificacions ni el mateix salari base. També, quan el futur jubilat es retira definitivament, el treballador de relleu sí que manté el seu contracte indefinit, encara que l’empresa no està obligada a conservar-li el mateix lloc ni a garantir-ne la continuïtat futura, i pot extingir el contracte per les causes previstes a la llei.
A tots aquests desavantatges cal sumar el fet que no n’hi ha prou que ho sol·liciti el treballador que es vol acollir a la jubilació parcial. Per poder gaudir d’aquesta opció cal que l’empresa hi estigui d’acord, cosa que, com hem esmentat abans, és cada cop menys habitual. Si l’empresa es nega, l’empleat no pot demanar la jubilació parcial perquè aquesta solució només és viable si hi ha un acord entre les parts.
Com queda la jubilació parcial el 2025?
El Govern va arribar a un nou acord amb els agents socials en matèria de pensions el 2024 que, pel que fa a la jubilació parcial, es va aprovar l’abril del 2025.
En el cas de la jubilació parcial, el nou pacte de pensions proposa que els treballadors puguin avançar la jubilació parcial amb contracte de relleu tres anys abans de l’edat legal de retir, en lloc de dos, i amb 36,5 anys cotitzats, en comptes dels 38,5 actuals. Així i tot, la normativa estableix que la reducció de la jornada per a aquells que optin per aquesta via més de 2 anys abans de l’edat ordinària de retir serà només d’entre el 20 % i el 33 % durant el primer any.
Així mateix, els treballadors manufacturers podrien accedir a la jubilació parcial amb contracte de relleu amb 33 anys cotitzats, en comptes dels 34 actuals.
Prejubilació parcial o jubilació parcial?
Tot i que la pregunta apunta que hi ha dues possibilitats per aplicar aquest model, la realitat és que es tracta d’una fórmula única: la jubilació parcial. Així i tot, entre els usuaris s’acostuma a produir certa confusió entre els conceptes de prejubilació i jubilació parcial.
La realitat és que la prejubilació és una fórmula en què empresa i empleat arriben a un acord privat pel qual la primera abona certa quantitat al treballador perquè aquest es pugui mantenir econòmicament sense treballar fins que, en el futur, arribi el moment de la jubilació. Per tant, no hi ha la possibilitat que segueixi parcialment en actiu. En conseqüència, per parlar amb precisió d’aquest model, ens hi hem de referir sempre com a jubilació parcial.
Recapitulem
En definitiva, els estrictes requisits per accedir a la jubilació parcial fan que molts treballadors no acostumin a plantejar-se sol·licitar-la. En la majoria dels casos, també cal que un altre treballador estigui disposat a cobrir les hores restants del contracte a temps parcial del futur jubilat. Això no obstant, si reunim les condicions necessàries, pot ser una opció beneficiosa, ja que ens permet endarrerir l’edat de jubilació i, per tant, incrementar la pensió.
