Tres hores d’exercici a la setmana augmenten en cinc anys l’esperança de vida. Aquesta és la conclusió que ha obtingut l’Hospital Universitari d’Oslo en una investigació feta en 5.700 homes d’entre 68 i 77 anys. Publicat a la British Journal of Sports Medicine, aquest estudi equipara l’efecte positiu de fer exercici a la tercera edat amb els beneficis de deixar de fumar.
Segons el catedràtic i director del Departament de Ciències de la Salut de la Universitat Pública de Navarra, Mikel Izquierdo: “La pràctica regular d’exercici físic és un mitjà sa, barat i segur de prevenció i de tractament de moltes de les malalties lligades al sedentarisme. També és una via per prevenir o retardar l’aparició de la incapacitat i per disminuir els costos sanitaris”.
L’estudi del centre hospitalari noruec destaca que l’efecte de fer menys d’una hora d’exercici a la setmana és pràcticament nul. En canvi, la investigació revela que la mortalitat es va reduir en un 40% entre els homes que –durant els onze anys que va durar l’estudi– feien sis sessions de 30 minuts d’exercici a la setmana.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
“En els últims 30 anys s’ha demostrat que, a qualsevol edat, les persones adultes que estan en bona condició física o que són físicament actives presenten menys risc a curt i mitjà termini de tenir una malaltia cardiovascular o de morir-se. A més, presenten menys possibilitats de tenir accidents cerebrovasculars, alguns tipus de càncer, obesitat, diabetis tipus 2 i osteoporosi”, assegura Izquierdo. “També la pràctica d’exercici físic s’ha associat amb factors relacionats amb la disminució i el retard en l’aparició de la fragilitat i de la dependència”, afegeix. La seva conclusió és clara: en el context de l’envelliment de la població, la pràctica d’exercici físic és la manera més eficaç de retardar la discapacitat i evitar les caigudes.
És tard per començar a fer esport?
Davant els beneficis de practicar només tres hores d’exercici a la setmana, pot ser que moltes persones que fins ara havien tingut una vida sedentària s’animin a moure’s. Però tothom pot començar a fer esport? “Independentment de l’edat de la persona, sempre s’ha aconsellat des del punt de vista de la salut fer un entrenament de resistència aeròbica moderat (caminar o nedar) com la millor opció per estar sa i com a complement del tractament de malalties cardiovasculars”, explica Izquierdo. Ara bé, “en el cas particular de les persones grans, o en aquelles que tinguin sobrepès o diabetis, cal complementar aquests exercicis amb els de força”.
El catedràtic explica que, a partir dels 20 o 30 anys, la força disminueix de manera important. “Per aquesta raó, en persones més grans de 65 anys, el més idoni és complementar els exercicis de resistència o aeròbics amb exercicis de força i flexibilitat”, apunta Izquierdo, alhora que ens ofereix recomanacions concretes: estirar i encongir els braços amb algun tipus de pes, com per exemple un quilo d’arròs, pujar i baixar esglaons, o asseure’s i aixecar-se d’una cadira. “Els exercicis d’espatlles (endavant i endarrere), coll (d’esquerra a dreta), esquena, malucs i cames engloben l’entrenament de la flexibilitat i convé practicar-los lentament, fins a sentir que el múscul s’estira, però sense que faci mal”.
Per animar la població a exercitar-se, la Unió Europea ha llançat el projecte Vivifrail per a la prevenció en les persones grans de la fragilitat i les caigudes mitjançant la promoció de l’exercici físic. Tots els experts ens omplen de raons per moure’ns una mica més i davant uns beneficis tan evidents… Us hi animeu?
