VidaCaixa Tabla de contenidos
Cada any es diagnostiquen prop de 1.900 nous casos a Espanya d’esclerosi múltiple, dels quals el 70% corresponen a persones en edats d’entre els 20 i els 40 anys, segons les últimes dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). Es tracta d’una malaltia neurodegenerativa que, malgrat no tenir una cura definitiva, està vivint un dels seus moments més prometedors en matèria de recerca.
En aquest article t’expliquem tot el que cal saber sobre l’EM, els avenços més prometedors respecte a aquesta malaltia i com protegir-te davant els imprevistos de la vida.
Què és l’esclerosi múltiple?
L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia neurodegenerativa d’origen autoimmune que afecta el sistema nerviós central, és a dir, el cervell i la medul·la espinal. En aquesta patologia, el mateix sistema immunitari ataca per error la mielina, la substància que recobreix els axons de les neurones. Com explica el Dr. Gascón, neuròleg i subdirector del Procés d’Hospitalització de l’Hospital Universitari de Bellvitge, la mielina funciona com la coberta d’un cable elèctric; quan es fa malbé, fa que el cable funcione més lent i, per tant, el funcionament del sistema nerviós se’n veu afectat.
Tot i que la causa exacta encara es desconeix, els experts la consideren una malaltia multifactorial en la qual conflueixen diversos factors genètics i ambientals. És més freqüent en països allunyats de l’equador de l’hemisferi nord, la qual cosa suggereix una relació amb la menor exposició solar i els nivells baixos de vitamina D. Altres factors de risc identificats són el tabaquisme, el sedentarisme, la composició de la microbiota i la infecció pel virus d’Epstein-Barr, entre d’altres.
“La malaltia de les mil cares” és com es coneix l’esclerosi múltiple, ja que no hi ha dos casos iguals. No hi ha dues persones que experimentin els mateixos símptomes i presentin la mateixa evolució. Com que ataca el sistema nerviós central, produeix una àmplia gamma de manifestacions físiques, cognitives i emocionals.
A qui afecta principalment l’esclerosi múltiple? Dades clau
L’EM afecta més de 2,8 milions de persones al món i aproximadament més de 58.000 a Espanya, segons les xifres d’EM de la Federació Internacional d’Esclerosi Múltiple (MSIF). L’edat mitjana en què sol aparèixer és als 32 anys i el 68% de les persones diagnosticades són principalment dones, tot i que la raó exacta d’aquesta diferència continua sent objecte d’investigació.
El seu impacte en la vida quotidiana pot ser enorme: la fatiga, els problemes de mobilitat, les alteracions cognitives o els trastorns de l’equilibri condicionen tant la vida personal com la professional. Precisament pel fet d’aparèixer en plena etapa laboral activa, l’EM també té un impacte socioeconòmic molt elevat.
Símptomes: per què es parla de “la malaltia de les mil cares”
En el 85% dels pacients comença amb brots: episodis aguts de disfunció neurològica que duren més de 24 hores i que, amb el temps, poden deixar seqüeles. Els símptomes varien molt d’una persona a una altra; de fet, els experts asseguren que no hi ha dues persones que presentin exactament els mateixos símptomes.
El sobrenom de “la malaltia de les mil cares” ve precisament donat per l’àmplia gamma de símptomes, i poden afectar pràcticament qualsevol àrea del sistema nerviós central: la mobilitat, la visió, la sensibilitat, l’equilibri, el control urinari, l’estat d’ànim i la cognició. La fatiga, present en gairebé tots els pacients, és un dels símptomes més freqüents i pot ser especialment limitant perquè no té relació amb l’esforç efectuat.
Diagnòstic i tractament: un panorama que ha canviat
Els símptomes de l’esclerosi múltiple depenen d’on es localitza la lesió, si bé hi ha certs símptomes o signes que es donen amb més freqüència al nervi òptic, la medul·la espinal, el tronc de l’encèfal i el cerebel, la qual cosa complica el diagnòstic.
Per tot això, confirmar el diagnòstic d’EM no és senzill ni immediat. Actualment no hi ha cap marcador biològic ni una prova única que ho certifiqui amb total seguretat. El diagnòstic es basa en el compliment d’una sèrie de criteris clínics que han anat evolucionant amb la ciència: des dels primers criteris de Schumacher el 1965 fins als criteris McDonald del 2017, actualment vigents, amb noves revisions en curs i pendents de publicació oficial. El que aquests criteris miren de demostrar, en essència, és que les lesions al sistema nerviós central han aparegut en diferents zones i en diferents moments, cosa que els especialistes confirmen combinant diverses eines diagnòstiques.
Actualment no hi ha cap cura definitiva per a l’esclerosi múltiple, però els tractaments disponibles han canviat radicalment l’horitzó de la malaltia. Estan aconseguint reduir la freqüència dels brots, frenar la progressió de la discapacitat i millorar la qualitat de vida dels pacients, especialment quan s’inicien de manera prematura. Juntament amb el tractament farmacològic, un abordatge integral inclou també fisioteràpia, teràpia ocupacional i suport psicològic. Perquè l’objectiu no és només tractar l’EM, sinó acompanyar la persona en cada etapa del procés.
Avenços científics: cap a un nou paradigma
La recerca en esclerosi múltiple viu un moment de transformació profunda. Una de les troballes més rellevants dels últims anys és la relació entre l’EM i el virus d’Epstein-Barr, causant de la mononucleosi. Aquest descobriment obre una porta a l’esperança, i diversos assajos en curs estan intentant desenvolupar la vacuna contra aquest virus.
El futur de l’esclerosi múltiple és esperançador, i el Dr. Gascón ho resumeix bé: “El futur d’aquesta malaltia passa per millorar l’eficiència diagnòstica amb eines com la intel·ligència artificial, que permet analitzar les imatges de ressonància amb molta sensibilitat per detectar lesions que abans no es veien, i per nous tractaments, cada vegada més eficaços, que redueixin el nombre de brots, el grau de discapacitat i la neurodegeneració associada a l’esclerosi múltiple”.
Diagnòstic amb intel·ligència artificial
Pablo Arroyo-Pereiro, neuròleg a l’Hospital Universitari de Bellvitge, lidera, amb el suport de la Fundació “la Caixa”, un projecte d’intel·ligència artificial que prediu quins pacients tenen més risc de progressar cap a la discapacitat. El sistema creua dades clíniques, de laboratori i d’imatge.
El Ministeri de Sanitat apunta, a més, la clau de la IA en l’EM: l’anàlisi automatitzada d’imatges de ressonància magnètica, que permet detectar lesions amb una rapidesa i precisió més grans i identificar nous patrons relacionats amb el pronòstic.
Ultrasons
Pablo Villoslada lidera un altre projecte pioner de la Fundació “la Caixa”: un dispositiu d’ultrasons de baixa intensitat aplicat a la medul·la espinal que, segons estudis en models animals, protegeix les neurones, redueix la inflamació i promou la reparació nerviosa. El seu objectiu és frenar la progressió de la malaltia, afavorir la regeneració neuronal i millorar símptomes com la mobilitat, de manera no invasiva.
Més enllà de frenar l’EM, la ciència ja treballa a reparar els danys produïts al sistema nerviós. Aquests avenços obren noves possibilitats, però també recorden la importància d’anticipar-se i planificar amb temps davant malalties neurodegeneratives que poden afectar l’autonomia personal i l’estabilitat econòmica familiar.
En aquest context, és important disposar de solucions de protecció adaptades a aquesta mena de situacions. Hi ha assegurances de vida i cobertures específiques orientades a cobrir la pèrdua d’autonomia derivada de malalties neurodegeneratives, com passa amb MyBox VidaCare de CaixaBank, una solució dissenyada per oferir suport econòmic davant aquest tipus de diagnòstics i ajudar a afrontar amb més tranquil·litat els imprevistos de la vida.
