VidaCaixa Listat de continguts
Les voluntats anticipades són importants per planificar i prendre decisions en el futur per als qui pateixen una malaltia degenerativa o incapacitant, i per a aquelles persones que prefereixen ser previsores: aquests documents són essencials perquè protegeixen els drets i els desitjos de les persones per tal que es respectin, fins i tot en els moments més crítics.
En els darrers anys, la formalització d’aquests documents ha augmentat notablement, segons el Centre d’Informació Estadística del Notariat. Manifestar les voluntats anticipades no és més que avançar-se per a la presa de decisions amb previsió per a quan no es pugui donar el consentiment personalment perquè l’estat de salut no ho permeti. T’expliquem totes les claus per saber què són i per a què serveixen les voluntats anticipades.
Què són les voluntats anticipades?
Les voluntats anticipades, també conegudes com a testaments vitals, són documents legals en què una persona major d’edat i amb plena capacitat legal expressa els seus desitjos respecte als tractaments mèdics que vol o no rebre en situacions on no pugui manifestar la seva voluntat. Aquest document és clau per garantir que les decisions mèdiques s’alineïn amb els desitjos del pacient.
Vols protegir-te a tu i a les persones que més estimes? Descobreix els beneficis d’una assegurança de vida!
Les voluntats anticipades permeten deixar per escrit com vol ser atesa una persona si algun dia perd la capacitat de decidir per si mateixa.
Tipus d’instruccions en les voluntats anticipades
Tot i que cada persona pot personalitzar el seu document, les instruccions més habituals en els documents de voluntats anticipades són:
- Decisions sobre tractaments mèdics. El document permet especificar quines intervencions es desitgen o es rebutgen. Incloent-hi decisions com: respiració assistida, reanimació, administració de fàrmacs, cures pal·liatives, etc.
- Donació d’òrgans. També recull la voluntat de donar òrgans o teixits després de la mort i amb quina finalitat: terapèutica, docent o de recerca.
- Preferències sobre el final de la vida. Als llocs on està regulat, inclou la sol·licitud d’eutanàsia davant malalties incurables o situacions de patiment extrem.
Registrar el document de voluntats anticipades
El document de voluntats anticipades es pot formalitzar de tres maneres:
Calcula el preu de la teva assegurança
- Mitjançant escriptura pública davant de notari.
- Per escrit davant de dos testimonis a qualsevol centre de Serveis d’Atenció i Informació al Pacient.
- De manera telemàtica a la seu electrònica de cada comunitat autònoma.
A Espanya, cada comunitat autònoma gestiona el seu propi registre de voluntats anticipades, com el Registre de Voluntats Anticipades GVA a la Comunitat Valenciana o el sistema habilitat per a les voluntats anticipades per Osakidetza al País Basc. A través d’aquestes plataformes és possible consultar el document, actualitzar-lo o registrar-lo telemàticament, alhora que se’n garanteix la disponibilitat per als equips sanitaris quan sigui necessari.
Es poden formalitzar davant de notari, per escrit amb dos testimonis o de manera telemàtica a la seu electrònica de cada comunitat autònoma.
Qui pot fer les voluntats anticipades?
Poden formalitzar un document de voluntats anticipades totes les persones majors d’edat que disposin de plena capacitat legal i no hagin estat incapacitades judicialment.
A més, es requereix la participació de dos testimonis, els quals han de ser també majors d’edat i tenir capacitat d’obrar. La seva funció és únicament acreditar que el document se signa de manera lliure i voluntària, sense que assumeixin obligacions futures. Així mateix, almenys un d’ells no pot tenir vincle de parentiu amb l’atorgant fins a segon grau ni mantenir-hi relacions econòmiques o patrimonials. En alguns centres sanitaris, els mateixos professionals poden actuar com a testimonis sempre que acceptin fer-ho i acompanyin personalment l’interessat durant el procés.
El document també pot incloure la designació d’un o diversos representants. Malgrat que no és obligatori nomenar-ne, és útil comptar amb una persona de confiança que pugui actuar com a interlocutor davant l’equip mèdic quan l’atorgant ja no pugui manifestar la seva voluntat. Aquests representants han de ser majors d’edat i acceptar expressament l’encàrrec, però no s’exigeix parentiu ni s’estableixen limitacions sobre qui pot fer aquest paper.
Què són els poders preventius?
Els poders preventius són un mecanisme legal mitjançant el qual una persona n’autoritza una altra perquè actuï en nom seu quan perdi la capacitat de decidir. No es limiten a l’àmbit sanitari: poden incloure qüestions econòmiques, jurídiques i personals.
Són especialment útils en casos de malalties degeneratives, demències, accidents greus o situacions en les quals es preveu una pèrdua progressiva d’autonomia.
Hi ha diferents tipologies:
- Poder general preventiu: atorga facultats àmplies a l’apoderat per gestionar tots els assumptes de la vida de la persona: decisions mèdiques, tràmits administratius, afers legals i gestió econòmica.
- Poder financer preventiu: permet a l’apoderat encarregar-se de comptes bancaris, inversions, pagaments i gestió patrimonial.
- Poder mèdic preventiu: autoritza el representant per decidir sobre tractaments, intervencions, ingrés hospitalari o selecció de professionals sanitaris.
Diferències entre voluntats anticipades i poders preventius: es poden dur a terme conjuntament o per separat?
Tot i que les voluntats anticipades i els poders preventius persegueixen un mateix objectiu –planificar decisions per al futur–, cadascun compleix una funció diferent i complementària.
- Les voluntats anticipades se centren exclusivament en l’àmbit sanitari: permeten deixar per escrit quins tractaments es volen rebre o rebutjar quan, per malaltia o incapacitat, la persona no pugui manifestar la seva voluntat.
- Els poders preventius amplien l’abast i permeten designar un apoderat que actuarà en nom de l’atorgant en decisions no solament mèdiques, sinó també econòmiques, patrimonials o jurídiques si arriba a perdre la capacitat de decidir.
Tots dos documents es poden tramitar de manera independent o conjunta. Elaborar-los per separat és perfectament vàlid quan la persona només desitja deixar instruccions mèdiques o, per contra, únicament necessita nomenar algú que gestioni els seus afers legals i econòmics. Tot i això, dur-los a terme conjuntament ofereix una protecció més completa: el testament vital assegura que es respectin les preferències sanitàries i el poder preventiu garanteix que una persona de confiança pugui prendre decisions en totes les altres àrees de la vida, evitant així incerteses en moments crítics.
En definitiva, l’elecció depèn de les necessitats de cada individu, però la combinació de tots dos instruments proporciona un marc sòlid de planificació personal i de seguretat jurídica per al futur.
Recapitulem: cap a un model digital i més accessible de planificació anticipada el 2026
Les voluntats anticipades i els poders preventius són eines essencials per protegir l’autonomia personal i garantir que les decisions –mèdiques, econòmiques i legals– es prenguin d’acord amb els desitjos de cada individu. El seu ús ha crescut de manera notable, fet que reflecteix una major consciència social sobre la necessitat de planificar el futur. Disposar de la formalització d’aquests documents no solament és un exercici de responsabilitat, sinó també una manera de tenir cura d’un mateix.
De cara al 2026 i anys posteriors, es preveu un desenvolupament legal i tecnològic més gran en aquesta matèria. Es treballa cap a una integració nacional dels registres autonòmics, la possibilitat de signar i registrar els documents íntegrament en remot amb certificació digital avançada i la seva incorporació automàtica a l’historial clínic electrònic. A més, la interoperabilitat entre sistemes sanitaris europeus podria facilitar que el document sigui vàlid i accessible fins i tot en altres països de la UE, cosa que en reforçaria la utilitat pràctica.
Aquestes previsions apunten a un model més àgil, homogeni i accessible, que permetrà que les decisions de cada persona es respectin sense barreres administratives, en qualsevol moment i lloc.
