joseplledo Tabla de contenidos
El testament vital o testament de voluntats anticipades és una manera de poder avalar les decisions de qualsevol persona, així com les seves preferències en processos mèdics, de malaltia i mort.
De vegades, es pot confondre amb l’herència o el llegat, però en aquest post t’expliquem què és un testament vital, on es fa i quines són les característiques d’aquest document legal.
Què és el testament vital?
El testament vital és un document en què una persona major d’edat, amb capacitat legal suficient, manifesta lliurement les instruccions, les seves decisions, últimes voluntats i, fins i tot, és l’espai en què pot expressar les seves idees, valors propis i assegurar-se que es respectin quan es presenti una situació de vulnerabilitat o després de morir.
Vols protegir-te a tu i a les persones que més estimes? Descobreix els beneficis d’una assegurança de vida!
El testament vital és un document legal en què una persona deixa per escrit les seves preferències sobre tractaments mèdics, cures sanitàries i decisions personals perquè es respectin si en el futur no pot expressar la seva voluntat.
En concret, al testament vital es poden detallar les preferències sobre les actuacions mèdiques que s’han de tenir en compte quan es trobi en una situació en què no pugui expressar la seva voluntat. Es tracta d’una manera de poder continuar exercint el dret de ser respectat, ja que els valors són el conjunt d’ideals i creences d’una persona que donen sentit al seu projecte de vida i que avalen les seves decisions i preferències en qüestions de salut, malaltia i mort.
En aquest document la persona deixa constància escrita de la seva voluntat amb relació als tractaments mèdics als quals es vol sotmetre, o no, en cas de malaltia, un cop arribi el moment en què no es pugui expressar per si mateixa o, un cop hagi mort, sobre el destí del seu cos o dels seus òrgans.
Calcula el preu de la teva assegurança
Basant-nos en la definició del Ministeri de Sanitat, es tracta d’un document legal, conegut a Espanya com a Instruccions Prèvies o Document de Voluntats Anticipades, que permet a una persona expressar els seus desitjos i preferències sobre els tractaments mèdics i les cures que vol o no vol rebre si en el futur no pogués comunicar la seva voluntat a causa d’una malaltia o d’una situació greu. D’aquesta manera, facilita la planificació mèdica anticipada.
Testament vital: on es fa?
A Espanya, les instruccions prèvies es regeixen per la Llei 41/2002, de 14 de novembre, que regula l’autonomia de la persona, així com els drets i obligacions en matèria d’informació i de documentació clínica. Per fer un testament vital o document d’instruccions prèvies a Espanya, l’interessat ha de formalitzar el document d’acord amb els requisits establerts per la normativa de la seva comunitat autònoma, i es pot fer davant de notari, davant de personal habilitat o, en determinats casos, davant de testimonis.
El testament vital es pot formalitzar davant de notari, davant de testimonis o davant de personal habilitat, segons la normativa de cada comunitat autònoma. A més, es recomana inscriure’l al Registre de Voluntats Anticipades per facilitar l’accés dels professionals sanitaris al document.
T’expliquem els passos, on es fa el testament vital i què ha de complir el document per ser vàlid legalment:
- Redacció del document. S’ha de redactar un document amb la data i el lloc, el nom de l’interessat i en el qual s’expressin els desitjos, preferències o últimes voluntats. També es poden afegir detalls sobre tractaments mèdics, cures pal·liatives, reanimació o qualsevol altra indicació que es consideri oportuna, així com decisions sobre la destinació del cos o dels òrgans després de la mort.
- Signatura i formalització. El document es pot formalitzar davant de notari o, segons la normativa autonòmica aplicable, davant de tres testimonis majors d’edat que no tinguin relació patrimonial ni determinats vincles familiars amb l’interessat. És important complir els requisits de forma establerta per garantir-ne la validesa legal.
- Registre. És aconsellable registrar el document al Registre de Voluntats Anticipades de la comunitat autònoma corresponent. Cada comunitat autònoma d’Espanya té el seu propi registre. Això facilita que els professionals sanitaris puguin accedir a les instruccions en cas de necessitat.
Com es fa un testament vital, què s’inclou i què no en el document?
Potser sorgeixen dubtes i cal recórrer a ajuda per fer un testament vital, sobretot perquè es tracta d’un document important perquè les persones puguin continuar exercint els seus drets quan no estiguin en plenes facultats o, fins i tot, després de morir. Per això, t’expliquem com es fa un testament vital, el que s’hi pot incloure i el que no.
- El primer que s’ha de tenir clar són els objectius vitals i valors personals per ajudar en el seu dia a interpretar el mateix document i perquè serveixin d’orientació als metges en el moment de prendre les decisions clíniques que ens afectin, segons marca el mateix ministeri i el Govern d’Espanya.
- Després hi ha les instruccions sobre tractaments mèdics i intervencions mèdiques que es vulgui rebre en cas de malaltia, sempre que estiguin d’acord amb la bona pràctica clínica i siguin legals. També s’hi poden incloure aquelles que no vol rebre. A més, la mateixa font oficial indica que es pot designar un representant que actuï com a interlocutor davant del metge responsable o davant de l’equip sanitari, algú de confiança que també pugui no només interpretar les instruccions del document, sinó també prendre les decisions que correspongui quan no s’hagin previst.
- S’hi pot fer constar la nostra decisió respecte de la donació d’òrgans i el destí del nostre cos. En aquest document, queda reflectida la voluntat de l’autor amb relació als límits sobre les cures mèdiques que ha de rebre o no, sobretot en cas que pateixi una malaltia irreversible i terminal que li hagi de provocar la defunció amb tota probabilitat.
- I, per descomptat, al testament vital, s’hi poden incloure les seves preferències i voluntats un cop arribi el moment de la defunció com, per exemple, si vol ser enterrat o incinerat.
En tot cas, al testament vital no s’han d’incloure determinades qüestions que el personal sanitari no pot dur a terme, és a dir, actuacions que siguin contràries a la llei. Tampoc no pot fer actuacions contràries a les bones pràctiques clíniques, a pràctiques mèdiques acceptades generalment com a adequades per tractar una malaltia en un moment concret i haurà de respectar les preferències manifestades, sempre que siguin d’acord amb el seu criteri professional.
Testament vital en vida
És fonamental que els familiars i les persones properes coneguin l’existència d’aquest document perquè no hi hagi cap dubte que s’han de respectar els seus drets en cas que sigui necessari.
A més, s’ha de tenir en compte que les lleis poden variar o modificar-se, per la qual cosa la recomanació implica consultar amb un advocat o professional legal per assessorar-se sobre com cal fer un testament vital, què cal incloure en un document d’aquesta mena i com se n’ha de fer el registre. És important mantenir el document actualitzat i, per fer-ho, es recomana anar a veure un professional.
Qui pot fer un testament vital?
El poden fer aquells que hagin arribat a la majoria d’edat. Els més grans de 16 i menors de 18 anys també ho poden fer si estan emancipats, és a dir, si ja no depenen legalment dels seus progenitors.
A més, cal que es puguin expressar de manera lliure, és a dir, sense coaccions, i sempre que es trobin en ple ús de les facultats mentals. Les persones amb mesures judicials de suport poden atorgar un testament vital sempre que la sentència no ho prohibeixi expressament i si es troben amb capacitat en el moment de fer-ho.
Recapitulem: per què és important fer un testament vital?
Fer un testament vital és una manera de garantir que es respecten les nostres decisions pel que fa a temes tan significatius com quin tractament mèdic volem rebre en cas de patir una malaltia irreversible, o bé si volem donar o no els òrgans.
Gràcies al testament vital podem assegurar que es compleixin les nostres voluntats en cas que, arribat aquest moment, ens trobem impedits per expressar-les per nosaltres mateixos.
