VidaCaixa Listat de continguts
L’envelliment progressiu de la població espanyola i la baixa natalitat dibuixen un escenari en el qual cada vegada menys persones en edat de treballar han de sostenir econòmicament un nombre creixent de dependents. Aquesta tendència, coneguda com a taxa de dependència, és un dels grans reptes de la societat i de les polítiques públiques de les pròximes dècades.
De fet, la taxa de dependència de les persones grans ha assolit el 33,4% el 2023 dins de la Unió Europea i la mitjana d’edat ha augmentat 2,3 anys en una dècada, i ha arribat als 44,5 anys, segons apunta l’últim informe d’Eurostat.
Què és la taxa de dependència?
La taxa de dependència és un indicador demogràfic clau que mesura el nombre de persones dependents en un país respecte a la població activa.
Viu la teva jubilació amb tranquil·litat i planifica els teus estalvis amb Generació +.
Per calcular la taxa o el volum total de la dependència en un territori hem de sumar la població de 0 a 16 anys a 1 de gener d’un any concret, més els més grans de 65, i es divideix entre les persones compreses entre 16 i 64 anys, aquelles amb edat de treballar.
En altres paraules, indica quantes persones “inactives” depenen de cada persona en edat de treballar.
- Com més gran és la taxa, més pressió suporta la població activa per sostenir el sistema públic de pensions, la sanitat i altres serveis socials.
- Malgrat que no tots els més grans de 65 anys es troben fora del mercat laboral, ni tots els joves o adults treballen, aquest índex s’utilitza com a referència aproximada per mesurar l’equilibri entre cotitzadors i beneficiaris.
Una taxa de dependència elevada suposa un desafiament per a la sostenibilitat de l’estat del benestar, especialment del sistema públic de pensions.
Com més gran és aquesta taxa, significa que les persones que tenen una feina han de contribuir amb més intensitat a mantenir les condicions d’estat del benestar de la societat en el seu conjunt. Aquesta taxa té un valor econòmic molt important per, posteriorment, poder formular polítiques d’ocupació i de previsió social.
Evolució de la taxa de dependència a Europa
A Europa hi ha un cert temor respecte a l’evolució d’aquesta taxa en els pròxims anys. Segons Eurostat, l’oficina estadística comunitària, la taxa de dependència de les persones grans a la Unió Europea va arribar al 33,4%. L’edat mitjana a Europa s’ha incrementat 2,3 anys en l’última dècada i s’ha situat en 44,5 anys.
Es preveu que, l’any 2100, aquesta taxa serà del 57%, 25 punts més del que marca actualment. Això vol dir que hi haurà menys de dues persones en edat laboral per cada persona més gran de 65 anys o menor de 15, dependents del sistema.
En tot just una dècada, la UE ha vist com aquest indicador ha augmentat 5,7 punts percentuals, ja que ha passat del 27,7% el 2013 a l’actual 33,4%.
La taxa de dependència a Espanya: un escenari complex
Més preocupants, fins i tot, són els auguris en relació amb Espanya, ja que s’espera que, a finals de segle, es converteixi en el quart país amb la taxa més alta de dependència, amb un 59,5%, només per darrere de Portugal i Itàlia.
Espanya ja ocupa una de les posicions més delicades a Europa. Vegem-ne el detall, d’acord amb Eurostat i el Banc d’Espanya:
- Entre el 2023 i el 2053, la taxa de dependència a Espanya augmentarà 27,2 punts, fins a arribar al 53,8%.
- En el mateix període, la mitjana de la UE creixerà només 16,6 punts, fins al 45,8%.
- A finals de segle, Espanya serà el quart país europeu amb la taxa més alta de dependència (59,5%), només per darrere de Portugal i Itàlia.
Això significa que, d’aquí a 30 anys, al nostre país hi haurà pràcticament una persona en edat de treballar per cada dependent, cosa que complica enormement la sostenibilitat del sistema.
Segons l’informe anual 2023 publicat pel Banc d’Espanya, les previsions demogràfiques d’Eurostat més recents van determinar que la taxa de dependència a Espanya augmentarà 27,2 punts, fins al 53,8%, mentre que en la mitjana de la UE l’increment de la taxa serà de només 16,6 punts, fins al 45,8%.
L’envelliment de la població, una nova realitat a Espanya
Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), al nostre país hi ha uns 48.797.875 habitants, dels quals el 20,4% són més grans de 65 anys. Es preveu que aquest sector de la població arribi a un màxim del 30,5% al voltant del 2055 si es mantenen les tendències demogràfiques actuals.
Paral·lelament, l’esperança de vida mitjana a Espanya en néixer és de 84 anys, una de les més altes de la Unió Europea. Segons el mateix INE, el 2068 hi haurà a Espanya més de 14 milions de pensionistes, és a dir, un de cada tres habitants.
Factors que expliquen l’augment a Espanya
- Envelliment poblacional: segons l’INE (2024), el 20,4% dels espanyols ja té més de 65 anys, i es preveu que el 2055 aquest percentatge arribi al 30,5%.
- Alta esperança de vida: amb 84 anys de mitjana en néixer, Espanya és el país amb més longevitat de la UE. El 2068 hi podria haver més de 14 milions de pensionistes, és a dir, un de cada tres habitants.
- Baixa natalitat: la taxa de fecunditat se situa al voltant d’1,2 fills per dona, molt lluny del nivell de reemplaçament generacional (2,1).
- Dèficit a la Seguretat Social: des de fa anys acumula desequilibris que obliguen a dur a terme reformes periòdiques per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions.
A Espanya, l’envelliment i la baixa natalitat provoquen que la taxa de dependència creixi més de pressa que en la mitjana europea.
Què es pot fer davant aquest escenari d’envelliment poblacional?
La resposta institucional passarà per efectuar noves reformes que ajustin el sistema públic de pensions i els serveis socials a la realitat demogràfica. Això no obstant, en l’àmbit individual, cada persona pot prendre mesures per assegurar el seu benestar futur:
- Estalviar amb temps per complementar la pensió pública mitjançant eines com els plans de pensions.
- Invertir en altres productes financers que permetin aprofitar l’interès compost al llarg del temps.
- Buscar assessorament professional per planificar una jubilació sense ensurts en funció dels objectius vitals i les necessitats personals.
Generació +: noves respostes als reptes de la longevitat
En aquest context, CaixaBank i VidaCaixa han posat en marxa Generació +, una iniciativa que va més enllà dels productes financers, ja que també aposta per la conscienciació social, la divulgació i l’acompanyament a les persones grans. Concretament, aquest ecosistema de solucions se sustenta en diversos pilars, entre els quals destaquen:
- Protecció i liquiditat adaptades: rendes vitalícies, fons d’inversió i solucions sobre habitatge, com ara la hipoteca inversa o la venda de la nua propietat.
- Suport integral i humà: serveis de gestió de la dependència, mobilitat reduïda i cures professionals.
- Coneixement i escolta activa: un grup d’experts i universitats (ESADE, Comillas i Deusto) analitzen les tendències de la població sènior per dissenyar solucions reals i actuals.
Generació + reflecteix aquest compromís: ajudar cada persona a planificar la seva jubilació i afrontar els nous desafiaments de la longevitat, amb la tranquil·litat de disposar de suport, flexibilitat i solucions adaptades al seu projecte vital.
Conclusió
La taxa de dependència és un dels principals reptes d’Espanya en les pròximes dècades. El seu augment reflecteix un país més envellit, amb menys naixements i un sistema públic sota pressió.
La bona notícia és que existeixen vies per anticipar-se: des de l’estalvi privat fins a iniciatives com Generació +, que posen el focus en la protecció, l’educació financera i l’acompanyament del segment sènior.
En definitiva: sí que hi haurà pensions en el futur, però la clau consistirà a complementar-les, diversificar ingressos i planificar la jubilació de manera flexible. Perquè la longevitat no és només un desafiament: també pot ser una oportunitat per viure més i millor.
