La ruta de la teva vida

Els set punts que faran que canviï la teva opinió sobre la gent gran

març 9, 2017 7 min 8 veces compartido

Moltes vegades, quan pensem en la gent gran, tenim una imatge preconcebuda de com són i com es desenvolupa la seva vida. En un context en què cada vegada es tendeix a viure més anys i amb més qualitat de vida, Lucía Pardo, psicòloga i gerontòloga, aporta una nova visió sobre com és la tercera edat. Al blog de VidaCaixa hem parlat amb ella.

La imatge del vellet amb bastó i boina i de la velleta fent mitja asseguda al sofà és història. Amb una esperança de vida que se situa al voltant dels 82 anys de mitjana (85,6 per a les dones, 80,1 per als homes) i que es preveu que augmenti a raó de quatre anys per dècada, la manera com hem de mirar cap al nostre futur ha de canviar.

Lucía Pardo, autora del blog Sumando canas, sumando experiencias, fa temps que parla sobre totes les qüestions referents a la gent gran. Des de VidaCaixa li hem preguntat sobre els mites que ella considera falsos respecte a les persones grans. Són els següents:

1. Totes les persones grans no són iguals

Pardo considera fonamental “fomentar la qualitat de vida en la vellesa” i afegeix que, atès que les persones grans “seran un sector cada vegada més gran dins de la població”, cal tenir en compte que la seva participació i la seva capacitat de decisió en la societat aniran en augment. “Les persones grans trencaran el mite clàssic del vell en segon terme que espera l’arribada del final de la seva vida. Ara viuen la vellesa com una altra etapa vital més, que pot durar fins a 20 o 30 anys”, apunta la psicòloga.

2. Sempre estan malaltes, les persones grans?

La resposta és un no rotund. “Les persones grans no sempre estan malaltes. Això és real. El que passa és que certes malalties es produeixen amb més probabilitat i freqüència després dels 60 anys. Això ha fet que l’estereotip de la persona gran malalta s’estengui”, assenyala Pardo, que afegeix que “altres malalties apareixen amb més probabilitat en la mitjana edat, per exemple, i no per això considerem que les persones de 40 o 50 anys estan totes malaltes”.

Per a la gerontòloga és molt important preparar-se “tant físicament com mentalment per a l’envelliment”. “I és que, com diu la catedràtica Rocío Fernández-Ballesteros, des que naixem envellim. Per tant, tots els hàbits saludables que puguem establir al llarg de la nostra vida tindran un gran impacte en com serà la nostra vellesa”, explica.

En el pla físic, la psicòloga considera que és molt important practicar esport i tenir una alimentació saludable. En el terreny mental, Pardo recomana implicar-se en activitats que requereixin “atenció, concentració, presa de decisions i raonament”. “No ens hem d’oblidar, a més, de l’esfera social. Conservar cercles socials satisfactoris també contribuirà a mantenir-nos actius i a preparar-nos per a un envelliment actiu”, assegura.

3. Les persones grans tenen mal geni

És un altre fals mite, segons el parer de Pardo. La seva explicació s’argumenta de la manera següent: “L’origen de la nostra personalitat és una barreja de genètica i ambient. Al llarg dels anys, aquesta manera de ser evoluciona i canvia, però sempre dins de la mateixa línia, per dir-ho d’alguna manera. Per tant, quan envellim, serem igual que abans: si hem estat rondinaires, ho continuarem sent; si hem estat alegres, ho serem igualment…”, explica la psicòloga.

Ara bé, assenyala Pardo, sí que hi ha canvis físics, en aquest cas cerebrals, que afecten la capacitat de “raonament, planificació, velocitat de processament i control inhibitori”. Es produeixen als lòbuls frontals del cervell a mesura que passen els anys. En general, això fa que el pensament de les persones grans “sigui més lent, o que tinguin més dificultat per dur a terme tasques que requereixin la capacitat de pensament abstracte”. “El control inhibitori, per la seva banda, és el que ens permet inhibir aquelles respostes que no volem emetre. Això no obstant, és important tenir en compte que aquesta és la tendència, no pas una regla general inapel·lable”, afirma Pardo.

4. Les persones grans no aporten res

Fals. “Hem de reconèixer el valor de les persones grans, pel que fa a l’experiència i coneixement acumulats, sobre temes en els quals hagin estat experts, o sobre la vida en general. Reconèixer aquest valor implica apoderar la gent gran, un tema que està molt d’actualitat”, explica la psicòloga. “En aquest sentit, algunes iniciatives que s’estan duent a terme són aquelles que utilitzen les persones grans com a recurs valuós per conèixer costums del passat o històries dels pobles i ciutats, per exemple”, afegeix sobre aquest punt.

5. Una persona gran ja no vol/pot aprendre

Un altre fals mite. “Diferents estudis han demostrat que les persones grans conserven capacitat d’aprenentatge, a nivell cerebral”, explica la gerontòloga. “Això vol dir que sempre és possible aprendre coses noves. N’és un exemple molt actual el d’aquelles persones grans que aprenen a fer servir les noves tecnologies. No han utilitzat mai un mòbil o un ordinador, però volen aprendre a fer-ho i, de fet, ho fan. Persones grans que aprenen a fer servir el whatsapp, el correu electrònic o les xarxes socials. Requereix el seu procés d’aprenentatge, però ho aconsegueixen”, detalla la psicòloga.

6. La vellesa és sinònim de saviesa

“Els estudis realitzats fins ara sobre la saviesa coincideixen a afirmar que no qualsevol persona, pel fet de ser gran, és sàvia”, explica Pardo. Segons la seva opinió, una persona sàvia és aquella “que acumula una gran quantitat de coneixement pràctic de la vida, adquirit a través de l’experiència, i l’aplica a resoldre problemes reals de la vida”. Per aquesta raó, vincular el pas del temps amb la saviesa no té gaire sentit. “I és per això que no qualsevol persona, pel sol fet de complir anys, és més sàvia. En definitiva, una persona sàvia no és aquella que sap molt sobre algun tema en concret, si no aquella que és ‘experta en la vida’”, conclou.

7. Les persones grans no gaudeixen de la sexualitat

Pardo considera falsa aquesta afirmació. Segons la seva opinió, “la sexualitat és una expressió emocional més, sense data de caducitat. El desig sexual i l’atracció per una altra persona es mantenen actius durant tot el nostre cicle vital, incloent-hi la vellesa, juntament amb tot un seguit d’emocions positives, com la plenitud, la intimitat, l’amor o l’atracció”, explica.

La psicòloga assenyala que al llarg dels anys les relacions de parella i sexuals evolucionen i que això és diferent en cada persona. “La sexualitat es pot viure de moltes maneres –no solament a través del coit–, com els petons, les carícies o la masturbació”, detalla Pardo. “En el cas de les persones grans, tenen un gran pes els estereotips sobre la seva sexualitat, com considerar que les persones grans no senten desig sexual, o que aquelles que s’interessen pel sexe són unes pervertides. Aquests estereotips poden condicionar molt la manera de pensar, sentir i actuar de la gent gran. El que es considera com a correcte socialment pot portar-les a actuar d’una determinada manera, amb el patiment que això genera, i prohibir que se sentin lliures per viure la seva sexualitat de manera plena i satisfactòria”, explica la psicòloga. “Des d’aquesta perspectiva, la societat hauria de deslliurar-se d’aquests estereotips i permetre que siguin les persones grans les qui decideixin com volen gaudir de la seva sexualitat”, apunta.

També et pot interessar:

Costa més trobar amics o parella en l’edat adulta?

Com afronta el nou any una persona d’èxit (i què és el que en puc aprendre)

Temas relacionados