Per Miquel Antoja
Ja estem acostumats a tenir tota mena de verdures, fruites, carns i peix disponibles a les grans cadenes de supermercats els 365 dies de l’any. Ja no és estrany trobar productes que no són de temporada, com maduixes en ple hivern o kiwis abans de l’estiu, i això, encara que sigui molt convenient per al comprador, implica uns costos, un transport i una contaminació que no afavoreixen el futur sostenible.
El gener és el mes idoni per als alvocats, els kiwis, les bledes, les llimones o les taronges, mentre que productes com les pastanagues, la remolatxa o el bròquil ja estan fora de temporada. És pràcticament impossible que nosaltres com a compradors coneguem les temporades de cada producte, però sí que és fàcil llegir la informació de cada aliment per saber què estem comprant i d’on prové.
Sabies que el teu estalvi també pot ser responsable?
Es considera que un producte és de proximitat quan s’ha produït i consumit en un radi no superior als 100 quilòmetres. Són productes de temporada i, a més, productes ecològics, ja que s’ajusten a unes normes que garanteixen que són aliments naturals i als quals no se’ls ha afegit productes químics. A més, com que són propers, la contaminació en el transport i els residus d’embalatge són mínims.
Espanya posseeix una riquesa i varietat gastronòmica enorme, reconeguda a nivell mundial. Depenent de la zona on siguem i les seves característiques geogràfiques i meteorològiques, els productes autòctons poden variar força. La gran varietat de climes de la zona té com a denominador comú les baixes temperatures a l’hivern i les altes temperatures a l’estiu, que donen com a resultat les fruites més dolces de tot Europa.
LITORAL MEDITERRANI
La dieta mediterrània es considera com una de les formes d’alimentació més sanes i saludables del món, ja que es basa en un menor consum de carns i sucres i afavoreix el consum d’aliments com les verdures, els llegums, la fruita de tota mena, els cereals, fruita seca, peix i l’oli d’oliva verge extra. Alguns dels productes que podem trobar a la zona mediterrània de la Península són fruites i hortalisses com taronges, llimones, melons, peres, cebes, enciams o tomàquets; grans com arròs; carns com la porcina o d’aus, i peix com les sardines.
Catalunya produeix més del 50% de la poma i la pera de l’Estat espanyol. Respecte a Europa, és la segona zona productora de pera, amb un 13% del total. Una de cada dues peres que es produeixen a Espanya provenen de Lleida, on, gràcies a la seva proximitat al litoral mediterrani, l’orografia de la terra i l’estrès tèrmic a què està sotmesa, s’hi produeix un fruit que té una riquesa dolça i un color verd càlid. A les zones del sud de Catalunya i el País Valencià es concentren les principals produccions d’arròs del país, amb més de 300 tones anuals, mentre que a Múrcia, coneguda com una de les hortes més importants d’Europa, hi trobem una infinitat de varietats com tomàquets, bròquils, melons, carxofes, carbassons…
ZONA NORD
Les condicions de la costa gallega, que alterna els penya-segats més alts d’Europa amb les aigües plàcides de les ries, s’uneixen a la riquesa en nutrients que posseeix l’oceà Atlàntic en aquestes latituds. Tot això conforma un ecosistema únic que ha convertit la zona en una de les principals productores de peix i marisc com pops, cabres, llagostes, navalles, escopinyes, sípies… Per posar-ne un exemple, Galícia és el tercer país a nivell mundial que produeix més musclos cada any.
ANDALUSIA I INTERIOR
La regió andalusa ha estat, durant segles, terra d’oliveres. S’hi conreen moltes varietats amb característiques úniques en sabor, aroma i color, amb les quals es produeixen alguns dels millors olis d’oliva del món.
Andalusia posseeix també una riquesa hortofructícola que es distribueix al llarg de tot el seu territori, on es produeixen hortalisses com els espàrrecs, el tomàquet, les maduixes (Huelva és el segon nucli mundial de producció de maduixes, només per darrere de Califòrnia), préssecs i conreus subtropicals com les xirimoies i els alvocats a les costes de Granada i Màlaga.
La climatologia i les condicions dels sòls de l’interior de la Península garanteixen la qualitat òptima d’algunes hortalisses com la patata, la pastanaga, l’all, la ceba o el porro.
