Mai no s’és prou gran per deixar d’aprendre

Març 16, 2017 5 min 5 vegades compartit

Escrit per patri_psicologa

Ets dels qui pel fet de complir anys t’acomplexes, penses que et deteriores, que la societat et deixa de banda, que ja no ets capaç d’aprendre res més, que fer anys és arrepapar-se en una butaca i esperar que vinguin els néts a veure’t? Doncs llavors aquest article t’anirà com l’anell al dit.

Deixa’m dir-te que avui dia sabem que mantenir el cervell jove depèn en gran manera de l’activitat a què el sotmets. Així doncs, com més passiu et tornis, més gran serà l’envelliment neuronal. Les teves neurones estan desitjant que els donis una bona dosi de marxa, que les exercitis, que les estimules i els donis vida. Les teves neurones també es volen mantenir joves.

Sabies que el teu estalvi també pot ser responsable?

Fer-se gran vol dir complir anys. L’edat és un concepte numèric, com el pes, però no determina la teva actitud ni la joventut. Hi ha persones amb cinquanta anys que estan mortes en vida i d’altres amb vuitanta que es mengen el món.

Necessites exercitar-te per estar actiu. Aquí et proposo un seguit d’activitats que ajudaran les teves neurones a mantenir la seva capacitat de concentració, d’estar atentes, d’aprendre, de memoritzar, de relacionar, etc. Pots entrenar les teves funcions cognitives per sentir-te millor mentalment.

Envelleix les nostres neurones la vida sedentària, estar trist, quedar-se a la zona de confort o la pràctica d’hàbits poc saludables relacionats amb l’alcohol, el tabac o la mala alimentació. En canvi, les nostres neurones i les connexions que estableixen entre si s’enforteixen quan un:

Practica exercici físic, del tipus que sigui i sota la recomanació del seu metge: nedar, jugar a la petanca, fer llargues passejades, tai-txi, balls de tota mena, treball de força. Sabem que hi ha una relació directa entre la pràctica d’exercici físic i la neurogènesi. La neurogènesi és la producció de noves neurones i noves ramificacions. Això farà que el cervell es mantingui en un bon estat de forma. Entrenar el cos per entrenar la ment.
Llegeix, el que sigui. Revistes, llibres, Internet, fullets de supermercats que tiren a la bústia, cartes antigues d’amics… Llegir estimula la teva fantasia, la capacitat de relacionar, i entrena la teva atenció i concentració, a més de ser una font de coneixement.
Juga. A les cartes, al solitari, amb les aplicacions del mòbil. Jugar és una font de plaer, et relaxa i et proposa reptes.
Continua aprenent. Què vas deixar d’estudiar quan no tenies temps? Moltes persones renuncien a aprendre coses interessants com un idioma, la cultura egípcia, la metafísica, informàtica… Cadascú té interessos diferents. Ara pots aprendre pel sol fet d’aprendre, i en aquestes condicions, en les quals no hi ha pressió més que el simple fet de satisfer la teva necessitat, s’aprèn amb molta facilitat. Hi ha una universitat per a gent gran, informa-te’n al teu ajuntament. I si no, tens cursos, classes, Internet, tutorials… Tant se val la modalitat, l’important és treure el teu cervell de la zona de confort i ensenyar-li nous aprenentatges.
Calcula i fes treballar la ment. Quan vagis al supermercat a comprar, calcula el preu total del carro abans d’arribar a la caixa. Fes sudokus, números, multiplica matrícules, resta cap enrere de set en set…
Parla molt amb la gent. No solament amb la família. Truca també als amics, parla amb el taxista, amb el fruiter, amb el teu metge. Parlar, a més de ser una cosa gratificant perquè permet relacionar-nos, activa el nostre vocabulari.
Aprèn cada dia una paraula nova. Busca a Internet o en un diccionari paraules que no coneguis, crea frases amb elles i utilitza-les al llarg del dia.
Dorm i descansa. El son és reparador per a qualsevol òrgan del cos.
Sigues curiós. Pregunta, investiga, mira de conèixer l’ou i qui l’ha post. Ser curiós no és ser tafaner.
Participa en algun voluntariat. Et permetrà sentir-te pletòric pel fet de compartir, empatitzar i ser generós. A més, t’ajuda a relacionar-te i no sentir-te sol.
Canvia el camí per anar a casa. Solem conduir o caminar sempre pel lloc que coneixem. Si canvies la manera d’arribar o de sortir de casa, o de la dels teus fills, també obligues el cervell a planificar i recalcular.
Treballa la mà i el peu no dominants. Intenta jugar a la petanca amb l’esquerra si ets dretà, de cordar-te la roba amb la mà no dominant, de raspallar-te les dents, etc. Així exercitaràs no solament la musculatura, sinó la lateralitat.