Per Patricia Ramírez
“Per l’amor de Déu, mama, mira que t’ho he dit mil vegades, deixa de parlar amb la Conxita; sempre et fa posar nerviosa i t’explica penes. La teva germana Conxita té setanta anys i és tòxica, mama: tot ho veu negre a la seva edat i mai no t’explica res de bo.” Aquest podria ser un fragment de conversa que podem sentir a qualsevol fill que visita els seus pares o parla amb ells diàriament quan els truca per preguntar com els ha anat el dia. Els fills, ara mares i pares, treballadors, amb el seu estrès i el seu ritme de vida, volen atendre els seus pares, saber com han passat el dia, però moltes vegades no escolten, només aconsellen. Donar consells forma part del control que exerceixen amb tot, per tal que tot estigui controlat, fins i tot els seus pares. Mentre que ells, que no han demanat consell, tan sols comenten què han fet durant el dia, amb qui han parlat o com s’han sentit. La major part de les vegades no volen consells; ja saben que la Conxita és molt pesada…, però és la seva germana. Només volen parlar i ser escoltats, encara que repeteixin sempre el mateix.
Sabies que el teu estalvi també pot ser responsable?
Sabem què necessita la nostra gent gran? No. Intuïm que quan ens expliquen un problema és que necessiten una solució, quan és possible que l’única cosa que necessitin és ser escoltats. Les persones grans es posen nervioses quan estem contínuament donant-los consells i dient-los el que han de fer. Minem la seva autoestima, la seva autonomia i la seva seguretat. Quan et corregeixen, t’aconsellen i, sobretot, et manen, acabes pensant que a la teva edat, tot i tenir tanta experiència a la vida, ho fas tot malament, i aquesta inseguretat et porta fins i tot a cometre més errors. La persona gran que vulgui un consell te’l demanarà, no en donis a tort i a dret. Els atabales i dirigeixes la seva vida com si fossin titelles. No ho són. Són persones amb experiència, coneixement i autonomia. I saben molt més que tu, d’altres temes i amb altres vivències, però més que tu. No els anul·lis amb tants consells.
- Truca quan de veritat puguis estar pel que et diuen. És preferible no trucar que trucar per cridar, renyar o no estar per ells.
- Escolta amb atenció, interès i curiositat. El més probable és que repeteixin molts dels temes, i és normal. El seu món és menys ric en estímuls que el teu. Moltes vegades es limita a una veïna, a una coneguda, al que veuen a la tele, i poca cosa més.
- Si ets amb el teu familiar, mira de mantenir-hi el contacte ocular. No és el mateix escoltar revisant els teus missatges de WhatsApp que mirant als ulls i somrient a qui et parla.
- Tu què creus que és millor? Si creus que necessita ajuda, abans d’oferir-li’n tu, pregunta què se li acut fer a ell o a ella. Així els ajudes a pensar pel seu compte, a fer que busquin idees, a fer que el seu cervell treballi. Valora qualsevol aportació encara que no sigui la millor per a tu. “Aquesta és una bona idea, mama, m’encanta. A mi també se m’ha acudit això. Fes el que més et convenci.”
- Demana’ls tu també algun consell. Així els faràs sentir que són una part important de la teva vida. Veuran que comptes amb ells, que els necessites, i això farà que se sentin importants i amb una funció a la vida.
- Intenta comprendre les seves emocions en lloc de menystenir-les. Amb preguntes tan senzilles com “què et fa sentir?”, “estàs bé?”. No menystinguis les seves emocions amb frases del tipus “però com pots estar preocupat per això, papa? Quina bestiesa. Si tinguessis la quantitat de feina i els problemes que tinc jo, això et semblaria una ximpleria”. Els teus pares ja van bregar amb problemes com els que tu tens ara. Per a ells, amb la seva inseguretat i feblesa, tot ara és un món.
- Interessa’t per la persona, pel que ha fet, pel seu dia a dia. Malgrat la seva edat tenen les seves activitats, les seves trucades a parents, el que han cuinat per dinar, el que han vist en un programa de televisió. A les persones ens agrada que s’interessin per nosaltres i pel que fem.
- Parla’ls de les coses que els agrada sentir. Els agrada saber què has fet a la feina, com estan els seus néts, si t’has comprat alguna cosa nova, amb qui t’has trobat (sobretot si ells també el coneixen). Les teves novetats també són les seves. Ells han viscut la teva vida des que vas néixer. Així doncs, quan els tens al corrent de les novetats, segueixen participant del projecte.
No es tracta de parlar per quedar bé, es tracta que sentin que estem al seu costat, que els donem suport i que els estimem, i si podem ser útils, millor.
