Una part fonamental del Longevity World Summit 2020, un esdeveniment online organitzat per la Universitat de Barcelona i el Longevity Institute, ha estat estudiar l’evolució de la longevitat arreu del món al llarg de les últimes dècades, així com avaluar-ne les perspectives per al futur pròxim.
Entre les diverses exposicions que hi han tingut lloc, una de les més destacades ha estat a càrrec del doctor Xavier Varea, que ha presentat les conclusions de l’estudi Atles Mundial de la Longevitat, elaborat des de la Universitat de Barcelona. Com es recull en el document, tots els països analitzats entre el període que va del 1990 al 2030 veuran incrementada la probabilitat que els seus ciutadans arribin vius als 65 anys, amb l’única excepció de dos: Ucraïna i Sud-àfrica.
Tendència cap a la convergència
Varea, que ha assenyalat que la mortalitat és la base per estudiar la longevitat, ha destacat, també, que mentre que l’esperança de vida en néixer el 1990 marcava que hi havia 7 països on se situava per sota dels 50 anys, l’any 2030 ja no n’hi haurà cap, mentre que en 27 estats l’esperança de vida ja se situarà per damunt dels 80 anys. Precisament, el doctor Stéphane Loisel, de la Universitat de Lió, ha intentat explicar els mecanismes que permeten detectar de la manera més ràpida possible els canvis en les pautes evolutives de la longevitat, si bé de la seva exposició cal ressenyar que la longevitat és un fenomen heterogeni, tant entre homes i dones com entre els diferents països.
Sabies que el teu estalvi també pot ser responsable?
De fet, una altra de les conclusions que comparteixen les dues exposicions és que sembla que la longevitat és un fenomen que evoluciona amb el temps. Malgrat això, les velocitats anuals de canvi en els indicadors que la mesuren es redueixen en el període 2020 a 2030 respecte al que va del 1990 al 2030, cosa que reflecteix l’alentiment del fenomen de la longevitat. En definitiva, sembla clar que la longevitat és una realitat que tendeix a convergir, ja que les diferències entre homes i dones, així com entre els diferents països, tendeixen a reduir-se amb el pas el temps.
La clau està en l’estudi de la mortalitat
Analitzar la mortalitat és un dels mecanismes que contribueix a poder entendre com funciona el fenomen de la longevitat, amb totes les conseqüències demogràfiques, socials i econòmiques que comporta la seva millora per al futur. Com ha indicat David Atance, del Departament d’Economia i Direcció d’Empreses de la Universitat d’Alcalá, els diferents indicadors de mortalitat ens ajuden a tenir una perspectiva més global de com funciona aquest fenomen.
Això no obstant, aquest especialista ha subratllat que, a més de l’esperança de vida, hi ha una altra sèrie d’indicadors per comprendre el fenomen de la mortalitat i de la longevitat que “permeten mesurar paràmetres diferents però que, analitzats de manera conjunta, conformen una radiografia integral de la seva situació en un entorn determinat”. A més, ha assegurat que l’ús de la taula de mortalitat “és un instrument d’anàlisi demogràfica molt eficaç per analitzar la incidència de la mortalitat sobre els individus de diferents poblacions. És clau, per exemple, per mesurar la longevitat i el seu comportament en una població”.
Al llarg de les diverses sessions s’han avaluat diferents indicadors, com el de la probabilitat d’arribar viu a una determinada edat, el de l’esperança de vida (que ofereix el nombre d’anys de vida que ha de viure una persona d’una determinada edat), el de l’edat modal (que proporciona l’edat en què es produeix un nombre més alt de morts), el del coeficient de Gini (que és una mesura de la desigualtat entre els individus respecte a l’esperança de vida) o el de l’edat de preparació per a la vida.
Entre altres conclusions que s’han pogut extreure de les ponències d’aquests experts cal destacar-ne, per exemple, que les millores en la sanitat i en l’alimentació han contribuït decisivament al fet que les persones grans visquin més anys i en millors condicions, o que el sistema de pensions espanyol està una mica obsolet i necessita propers ajustos per poder suportar els canvis que es produiran en el futur.
Per entendre l’evolució de la longevitat a Espanya, n’hi ha prou de dir simplement que l’esperança de vida actual és de 80 anys per als homes i de 89 per a les dones, i que s’espera que el 94% de les dones i el 88% dels homes nascuts l’any 2018 arribin, almenys, als 65 anys de vida.
