VidaCaixa Listat de continguts
Al llarg de la vida anem construint un patrimoni, que volem protegir en cas d’imprevistos. Per aquest motiu és habitual contractar assegurances que vagin més enllà de la cobertura mínima: assegurances de cotxe més completes, pòlisses de llar davant de robatoris o incendis, o assegurances de viatge per evitar contratemps durant les vacances.
No obstant això, no totes les assegurances estan pensades per protegir béns materials. Hi ha productes que tenen l’objectiu de salvaguardar el més important: l’estabilitat econòmica dels nostres éssers estimats. En aquest context, l’assegurança de vida esdevé una eina clau dins de la planificació financera. Un dels dubtes més habituals és la relació amb l’herència i la fiscalitat. Tot seguit, resolem totes les qüestions relacionades amb l’assegurança de vida, l’herència i la tributació.
En què consisteix una assegurança de vida?
Una assegurança de vida és un contracte entre una persona i una companyia asseguradora mitjançant el qual el prenedor abona una quantitat periòdica —coneguda com a prima— i, a canvi, l’entitat garanteix una compensació econòmica als beneficiaris designats en cas de defunció o de determinades situacions d’invalidesa recollides a la pòlissa.
Vols protegir-te a tu i a les persones que més estimes? Descobreix els beneficis d’una assegurança de vida!
Una assegurança de vida és un acord pel qual una persona paga una quantitat periòdica a una asseguradora per garantir una compensació econòmica als beneficiaris en cas de mort o invalidesa coberta.
La prima és l’import que s’abona per mantenir l’assegurança en vigor i el cost varia en funció de diferents factors, com l’edat de l’assegurat, l’estat de salut, els hàbits de vida, les cobertures contractades i el capital assegurat.
Pel que fa a la forma de pagament, hi ha dues modalitats principals. D’una banda, la prima única, que se sol exigir quan l’assegurat supera una certa edat, habitualment a partir dels 65 anys. De l’altra, la prima periòdica, que permet fraccionar el pagament de manera mensual, trimestral, semestral o anual, segons el que es pacti amb l’asseguradora.
Calcula el preu de la teva assegurança
Qui rep els diners de l’assegurança de vida com a herència?
Quan mor una persona, els seus béns es reparteixen entre els hereus d’acord amb el que estableix el testament o, si no, segons el que marqui la llei. Tot i això, l’assegurança de vida no segueix aquest mateix esquema.
La indemnització derivada d’una assegurança de vida correspon exclusivament als beneficiaris que figuren a la pòlissa, amb independència de qui siguin els hereus. A més, l’assegurat pot haver previst que aquesta indemnització es destini al pagament de deutes pendents, sigui amb entitats bancàries o amb l’Administració.
L’assegurança de vida és part de l’herència?
La resposta és clara: no. L’assegurança de vida queda fora de la massa hereditària, ja que el capital que es percep no formava part del patrimoni del difunt, sinó que neix d’un contracte subscrit amb l’asseguradora a favor de tercers.
Encara que l’herència i l’assegurança de vida tinguin un mateix origen, la defunció de l’assegurat, la transmissió és diferent. L’herència es transmet per via successòria, mentre que el cobrament de l’assegurança respon a una relació contractual. Per aquest motiu, hereus i beneficiaris no han de coincidir necessàriament.
L’herència es rep per via successòria, mentre que el cobrament de l’assegurança respon a una relació contractual.
Assegurança de vida, herència i testament
Durant anys era habitual reflectir al testament l’existència d’una assegurança de vida. No obstant això, des del 2005 hi ha el Registre de contractes d’assegurances de cobertura de defunció, gestionat pel Ministeri de Justícia, que permet comprovar si una persona tenia una assegurança de vida en vigor en el moment de morir.
Aquest registre facilita que els beneficiaris puguin conèixer l’existència de l’assegurança de vida, fins i tot si no se’n parlava expressament al testament.
Poden coincidir hereu i beneficiari?
Sí, és possible que una mateixa persona figuri com a hereva i, alhora, com a beneficiària de l’assegurança de vida. En aquest cas, rebrà tant la part de l’herència que li correspongui com la indemnització de l’assegurança.
Quan hi ha diversos beneficiaris, el repartiment del capital assegurat s’ha de fer segons el que indica la pòlissa o, si no, a parts iguals. Si no s’ha designat cap beneficiari, són els hereus legals els que poden reclamar la indemnització, seguint l’ordre de parentiu establert per la llei o pel testament.
Assegurança de vida i herència: tributació
Una de les qüestions més rellevants és la fiscalitat i, per tant, les qüestions sobre assegurança de vida, herència i tributació.
Si el prenedor de l’assegurança cobra una prestació per invalidesa absoluta, aquesta quantitat tributa com a rendiment del capital mobiliari a l’IRPF. Els tipus impositius aplicables són progressius:
- Fins a 6.000 euros: 19 %
- De 6.001 a 50.000 euros: 21 %
- Més de 50.001 euros: 23 %
En canvi, quan l’assegurança es cobra per mort de l’assegurat, els beneficiaris han de liquidar l’assegurança de vida a l’impost de successions i donacions, no a l’IRPF.
Com tributen les assegurances de vida en successions
Entendre com tributen les assegurances de vida en successions és fonamental per evitar errors. La tributació es fa a través de l’impost sobre successions i donacions, la quantitat del qual varia en funció de la comunitat autònoma i de les circumstàncies personals del beneficiari, com ara el grau de parentiu, l’edat o l’existència d’una discapacitat.
En algunes comunitats autònomes, com ara Navarra o Cantàbria, el beneficiari pot quedar exempt del pagament si és un familiar directe. En altres regions, hi ha una exempció general si la indemnització no supera certes quantitats.
A més, s’apliquen reduccions específiques segons el parentiu, i es fa una diferenciació si es tracta de fills menors de 21 anys o, d’altra banda, de cònjuges o fills de més de 21 anys, en aquest cas, la reducció és menor, però també se suma l’exempció addicional. Quan el beneficiari presenta una discapacitat, les reduccions augmenten.
