Llistat de contingut
La comunicació és present en totes les facetes de la nostra vida: som éssers socials i hem d’utilitzar el llenguatge per tenir contacte amb les persones del nostre entorn. Però no solament parla la nostra boca, també parlen les mans, els ulls i la postura corporal.
Segur que la major part del temps no ho tens en compte, però el teu llenguatge corporal diu a vegades més que les teves pròpies paraules. Com funciona? Què diuen de nosaltres les nostres expressions corporals? Si vols saber més sobre la comunicació no verbal i com pots treballar-la, continua llegint!
Què és la comunicació no verbal?
La comunicació no verbal és bàsicament un conjunt de gestos, postures i expressions facials que complementen (i a vegades fins i tot substitueixen) les nostres paraules. Normalment són inconscients, és a dir, el cos les fa sense pensar-ho, i per això cal cuidar-les tant. Avorriment, incomprensió, fàstic, desgana… Algunes vegades no podem evitar fer certes expressions facials que ens delaten.
Al cap i a la fi, el llenguatge corporal és més sincer que les paraules. Encara més, moltes vegades, el que diem conscientment contradiu els gestos que fem inconscientment.
Però la comunicació no verbal no sempre es veu; també el to, el fil de veu i les vacil·lacions poden dir molt del discurs d’una persona.
Fins i tot encara que no estiguem dins d’una conversa ni gesticulant, la nostra mirada, l’expressió facial i les expressions corporals envien una sèrie de senyals que poden ser interpretats per les persones que ens envolten.
Les diferents formes del llenguatge corporal
El llenguatge corporal es pot dividir en tres grans grups: les expressions facials, les postures corporals i el to de veu.
Les expressions facials
La nostra cara es compon d’un total de 43 músculs que formen les diferents expressions facials. Dins del nostre repertori de gestos en tenim alguns de més evidents, com el somriure, l’arrufament de nas, el moviment de celles… Però la nostra gran quantitat de músculs facials ens permet fer una infinitat de microexpressions més inconscients i ràpides, a vegades imperceptibles.
- El somriure: és un dels nostres instruments més potents per transmetre confiança, seguretat, intimitat i simpatia. Com a dada, les dones somriuen molt més que els homes, i els nens molt més que els adults. En aquest últim cas, la diferència és abismal, de 400 vegades diàries quan som nens a unes 50 quan arribem a adults.
- La mirada: és més difícil controlar-la, i per això pot ser més sincera. El parpelleig freqüent pot ser senyal de nervis, ansietat o distracció, i un pestanyeig més fix indica més atenció i concentració. A més, una mirada esquiva pot indicar incomoditat, vergonya, por, mentre que una mirada més fixa denota seguretat i desimboltura.
- Les celles: el moviment de celles pot dir un milió de coses. Podem alçar les celles en senyal de salutació, incredulitat, sorpresa o concentració.
La postura corporal
La nostra postura, asseguts o drets, caminant o aturats, diu molt sobre el nostre estat, la nostra personalitat, el nostre nivell de comoditat…
Per exemple, una postura ferma i recta denota seguretat en nosaltres mateixos, confiança, comoditat i autoestima. Girar-se i avançar-se cap a l’interlocutor transmet confiança, interès i receptivitat.
La manera com saludem, per exemple, en donar la mà, diu molt de la nostra seguretat i la relació amb l’altra persona. Una encaixada de mans ideal seria una de ferma però relaxada, vertical (mai inclinada), acompanyada de contacte visual i un somriure. Amable, segura i respectuosa alhora.
La veu
El to, el timbre, la intensitat, la velocitat, la projecció… La veu té un munt de variables que poden dir molt més que les mateixes paraules. La veu de cada persona és única i inimitable i pot ser un dels nostres trets més característics.
El teu to de veu pot donar pistes sobre la teva personalitat: pot indicar si ets una persona més introvertida o extravertida, si ets una persona amable o més tancada.
Si parles molt de pressa, pot ser un senyal de nerviosisme o senzillament que ets una persona inquieta. En canvi, un discurs més pausat i tranquil pot indicar que ets una persona més calmada i reflexiva.
La comunicació no verbal: conclusions
Hi ha una cosa que és evident: el nostre llenguatge corporal, aquells gestos inconscients que fem al llarg del dia, en converses, salutacions, en la nostra manera de caminar o de seure, pot moltes vegades comunicar més que un llarg discurs.
Les paraules van acompanyades d’una infinitat de detalls a la cara, el cos i la veu que poden canviar completament el nostre missatge. Un simple ‘hola’ pot sonar totalment diferent si el diem amb un to amable, acompanyat d’un somriure i un posat corporal obert i receptiu; el nostre interlocutor se sentirà còmode i rebrà un missatge positiu.
