El paradigma del sistema de pensions suec

La qüestió del sistema de pensions a Espanya ha ocupat grans espais als mitjans de comunicació durant aquests últims dies. La situació econòmica actual i l’evolució demogràfica del país fan que es posi entredit la viabilitat d’aquest sistema.
Altres països europeus van tenir en el seu moment problemes similars i com a conseqüència van remodelar el seu sistema de pensions amb un resultat favorable. És el cas de Suècia, que segons l’indicador per mesurar la gestió de l’envelliment considerant a les persones majors de l’ONU, se situa al capdavant amb 89,9 punts.

Als anys 90, aquest país del nord d’Europa va realitzar una reforma radical a causa de la insostenibilitat del seu sistema de pensions (situació que actualment viu Espanya), en la qual es va establir que un 2,5% del salari anés a parar a una guardiola personal de pensions, que es destinaria a fons triats pel propi treballador.

Segons Global Age Watch, que elabora l’Organització de Nacions Unides, entre les diferencies més accentuades del sistema de pensions a Espanya enfront al sistema de pensions suec, destaca que:

• La pensió arriba a un major número de persones a Suècia (116,1%) que a Espanya. Al nostre país, la pensió cobreix a un 89,9% enfront al 116,1% de Suècia (el percentatge és més gran de 100 perquè la jubilació arriba a persones menors de 65 anys).
• Hi ha un major índex de pobresa entre les persones grans a Espanya (12,5%) que a Suècia (9,3%).
• Un 70,5€ de les persones entre 55 i 64 anys treballa a Suècia. A Espanya, només treballa el 43,6% de les persones d’aquesta franja d’edat.

En què consisteix el model de pensions suec?

Es tracta d’un sistema de comptes denominats nocionals, pel qual cada treballador rep una pensió segons el que ha cotitzat (el que ha aportat al sistema). D’aquesta forma, dos cotitzadors que aportin el mateix encara que tinguin diferents carreres laborals, tindran la mateixa prestació.

El model suec té un sistema de revaloració constant mitjançant el qual l’increment anual en les pensions s’estableix en relació amb la pujada dels salaris. Els treballadors suecs tenen un compte en el qual es registren totes les aportacions que fan amb un rendiment. Aquesta rendibilitat està lligada als factors de sostenibilitat: per exemple, en el cas que la taxa de mortalitat creixés, la pensió serà més gran que si el factor que augmenta és el de l’esperança de vida, que reduiria la prestació. Existeix un mecanisme d’ajust automàtic mitjançant el qual es calcula quant deu el sistema i es compara amb els seus actius (en cas que aquesta relació sigui negativa, s’ajusten les pensions immediatament a aquesta circumstàncies amb retallades en les prestacions. No obstant això, aquesta circumstància només ha ocorregut dues vegades des de 2001 i en tots dos casos, el Govern va aprovar mecanismes extraordinaris de compensació.

Finalment existeix a més un mecanisme d’ajust automàtic mitjançant el qual es calcula quant deu el sistema i es compara amb els seus actius (en cas que aquesta relació sigui negativa, s’ajusten les pensions immediatament a aquesta circumstàncies amb retallades en les prestacions. No obstant això, aquesta circumstància només ha ocorregut dues vegades al 2001 i en tots dos casos, el Govern va aprovar mecanismes extraordinaris de compensació.

Des de Fedea, Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada, s’insta al fet que es prenguin mesures urgents en el curt termini per retardar l’entrada en pèrdues del sistema i aposten per tenir en compte tota la vida laboral per calcular la prestació i no els últims 15 anys, com es fa a l’actualitat; allargar fins als 40 anys cotitzats el mínim per cobrar la pensió completa i perllongar l’edat legal de jubilació fins als 67 anys.