“Aquest any sí, demà m’apunto al gimnàs“. Molt probablement aquesta és una de les promeses més escoltades en Any Nou. Ja han passat gairebé dos mesos i què queda d’aquella resolució? La feina, les presses, el poc temps lliure … són coneguts els problemes o les excuses per no fer exercici. I també com pesa en la consciència deixar-se portar per la mandra o la frustració que suposa no aconseguir els objectius. Què podem fer per mantenir la motivació?
L’empenta inicial està clara: fer esport és necessari per a la salut. L’esport no entén d’edats però estudis com el del British Journal of Sports Medicine relacionen la manca d’activitat física amb fins a un 9% de les causes de mort a nivell mundial. Aquesta institució britànica compta que gairebé la meitat de les persones majors de 60 anys no practiquen esport i que molts d’ells no creuen que sigui necessari exercitar-se. La publicació subratlla la seva resposta davant aquesta creença: la inactivitat física se situa entre els 10 principals orígens de moltes malalties.
Saps que el teu estalvi pot ser responsable?
Però de vegades, per molt clars que tinguem els beneficis de fer esport, la mandra ens guanya o, per qüestió de prioritats, acabem sense trobar el moment per fer-ho. Com podem acabar amb aquesta manca de motivació?
“Hi ha dos factors determinants: tenir clar l’objectiu i el nivell d’intensitat que tenim per a aconseguir-ho”, explica Diego Gutiérrez, Director del Títol Expert Universitari en Coaching Esportiu de la Universitat Camilo José Cela de Madrid. Segons aquest coach d’entrenadors i esportistes d’elit, la motivació més forta i duradora és la que sorgeix de l’interior de les persones. L’externa, diu, no sempre funciona: “Si en el nou any algú es va proposar fer exercici físic i no ha tornat a trepitjar el gimnàs és possible que les raons siguin externes a la persona, com per exemple: ‘vull tenir una millor imatge’, ‘vull que els altres em vegin fenomenal’ o ‘tindré un cos 10 com abans’ “.
Donar la volta a aquest enfocament és el que realment ens ajuda, segons Gutiérrez. “Les motivacions que sorgeixin de l’interior seran les efectives: ‘fer exercici em dóna energia i sóc més actiu’, ‘em sentiré com quan tenia 20 anys’ o ‘gaudeixo esforçant-me i veient els meus avenços'”. D’aquesta manera, s’evita la fatiga mental, molt més dura que la física. “És evident que si faig un esport extrem acabaré esgotat físicament, però en la majoria de la vegades es pot fer un últim esforç, una última sèrie, i això té a veure amb la ment”, explica Gutiérrez.
Per donar una empenta a la motivació interna, hi ha alguns trucs recomanats per molts entrenadors com deixar de comparar-se amb els altres, posar-se metes reals o entrenar amb un company.
La motivació també passa per petits propòsits i reptes en el dia a dia, ja que hi ha algunes activitats en la nostra rutina que es poden incorporar per fer exercici gairebé sense adonar-se i que ens afavoriran físicament.
Començar amb calma, clau per convertir la intenció en hàbit
Si mai hem practicat esport i volem començar a cuidar-nos, més val prendre-s’ho amb calma. “És convenient fer-se un reconeixement mèdic per assegurar la conveniència de practicar exercici físic”, apunta Gutiérrez. Cal començar de forma progressiva: “Si per exemple és una activitat aeròbica, caldrà començar amb poc temps, poca intensitat i pocs dies a la setmana i posteriorment anar augmentant el temps, la intensitat i el nombre de dies”.
A l’hora d’escollir el tipus d’activitat, les opcions són interminables i tampoc entenen d’edats. La clau, segons Gutiérrez, és escollir en funció de la nostra capacitat física. “Hi ha persones de 70 anys que corren maratons o neden cada dia i altres per a les quals sortir a passejar 20 minuts al dia és tot un repte. En funció dels seus hàbits i capacitats poden fer exercicis aeròbics lleugers com passejar, córrer, nedar, anar en bicicleta, així com gimnàstica de manteniment, ioga o tai-txi “.
Davant aquest ventall de possibilitats, podem reconvertir un conegut refrany en “per a gustos, ¡els esports!”.
