Dona preocupada per l'angoixa
La ruta de la teva vida

Angoixa… desfés-te’n tan aviat com puguis!

Maig 27, 2020 6 min 11 vegades compartit

La paraula angoixa és d’ús habitual. La fem servir com qui pronuncia un aliment bàsic. Hem normalitzat tant l’angoixa que, per a alguns, s’ha convertit en un “ni amb tu ni sense tu”. I és que hi ha persones que prefereixen fins i tot no desprendre-se’n perquè, si no en tenen, senten inseguretat.

Com?!! Ara molts s’hauran posat les mans al cap. Com no he de voler desprendre’m de l’angoixa si em limita la vida? Per la senzilla raó que, per a moltes persones, s’ha convertit en una espècie de zona incòmoda però coneguda i predictible. I això dona seguretat.

Què es la angoixa?

Quan parlem d’angoixa parlem sempre a la lleugera. L’angoixa és una resposta que donen cos i ment quan interpreten que ens trobem davant d’una situació de perill. Compte, de perill de supervivència! Fa anys i panys, a les cavernes, els perills existents posaven en risc la nostra vida. Es tractava de feres o de canvis climàtics que ens podien matar. Per això, la nostra ment i cos, molt intel·ligents, van desenvolupar una forma de fugir, d’evitar o de paralitzar-nos per preservar la vida. Per això, estimat lector i estimada lectora, esteu avui aquí, llegint en aquest moment aquest article. Perquè els vostres avantpassats, a través de l’angoixa, van burlar perills i es van posar fora de perill. Van aconseguir escapar, van aconseguir vèncer les inclemències i els perills. I ho van fer perquè el seu cos i ment entraven en pànic: acceleraven la resposta cardíaca, la respiració, la sang es distribuïa a músculs perifèrics, els entraven ganes d’anar al bany i evacuar, començaven a suar, es quedaven pàl·lids (perquè la sang arribava més als braços i cames per poder córrer i fugir), el focus d’atenció es convertia en visió en túnel… i aconseguien posar-se fora de perill.

Però avui, senyors i senyores, avui no convivim diàriament amb aquesta classe de perills. Tenim incomoditats, tenim pors que anticipem i que la majoria de les vegades no passen, tenim un estat de benestar que ens protegeix (això del coronavirus ens ha desconcertat, però patir una pandèmia és una situació poc habitual). I tot i aquest estat de benestar, la nostra ment crea perills que ens alarmen. Tenim por que la nostra parella ens deixi, por al nostre cap, por de tenir càncer, por que als fills els passi alguna cosa, por d’ennuegar-nos, de parlar en públic, de viatjar en avió, en cotxe, de no ser acceptat…

L’angoixa té nom de dona. Casualment, les dones en edat adulta som les més vulnerables a patir-la. Perquè, no ens enganyem, l’angoixa també té la seva part genètica. Hi ha persones que són més vulnerables que d’altres. I, en general, els homes estan més protegits. Que una persona sigui vulnerable no vol dir que els seus gens hagin d’expressar la resposta d’angoixa. La vulnerabilitat ens avisa que en som propensos, però la psicologia ofereix eines a tort i a dret per mantenir l’angoixa a ratlla. Fins i tot sent vulnerable.

Situacions que ens generen angoixa

Al marge de la vulnerabilitat genètica, què més ajuda a desencadenar la resposta d’angoixa?

1. L’experiència que tenim amb situacions estressants

Com poden ser una experiència negativa amb un examen, amb una relació o haver patit un contratemps de trànsit. Les persones quedem més enganxades a les emocions de les experiències que a les experiències en si. És el record emocional del que s’ha viscut el que ens porta a anticipar que tornarem a patir en la mateixa situació.

2. El ritme de vida

La immediatesa, la rapidesa, la pressa… voler estar en tot quan és impossible.

3. La mala gestió del temps

Si en la llista de tasques i responsabilitats diàries proves d’abastar més del que dona un dia de 24 hores, és normal que pateixis angoixa. És importantíssim aprendre a diferenciar el que és urgent i important del que no ho és. I establir prioritats.

4. Falses creences

Aquestes falses creences relacionen l’exigència, la perfecció i la superació contínua amb la idea de ser millor i de ser més valuós.

5. Les interpretacions exagerades, irracionals o negatives

Creiem erròniament que interpretar de manera negativa, anticipar el pitjor, ens protegirà emocionalment en el cas que passi. Però no hi ha evidència científica que això sigui així. T’anticipis o no, patiràs de la mateixa manera si acabes vivint el pitjor dels escenaris.

6. La incertesa

Ens encanta tenir el control de la nostra vida! Ens dona seguretat. I la seguretat, serenitat i pau.

Què pots fer per evitar i combatre l’angoixa?

Si et sents identificat en alguna d’aquestes situacions, hauries de començar a plantejar-te reduir el nivell d’activitat del sistema nerviós. Ni la pressa, ni l’exigència, ni anticipar et portaran gens de pau. Aquí tens 5 consells que poden ajudar-te a viure amb menys angoixa:

  • Medita. La meditació et donarà pau i serenitat mental. Tens moltes aplicacions al mòbil que et poden facilitar l’entrenament per meditar.
  • Viu a un altre ritme. Es pot caminar, parlar, menjar, treballar a un ritme més a poc a poc, més amable.
  • Estigues en el present, el futur només genera inquietud. Aprèn a parlar amb tu mateix i amb els altres utilitzant expressions i paraules serenes en lloc de alarmants.
  • Relativitza. Tria les teves batalles. No pots deixar-te ofendre per tot. No tot pot ser igual d’important. Pensa si el que avui et treu la pau serà important demà.
  • Controla el que sí és controlable. I aprèn a prendre distància amb el que no ho és.

L’angoixa sempre estarà present a la nostra vida. Si en aquests moments de confinament, desescalada i de coronavirus no tinguéssim por i angoixa, segur que ens comportaríem amb molta més imprudència. L’angoixa compleix una funció. Però no la malgastis en allò que no la necessita.

Temes relacionats