Base reguladora de la pensió de jubilació: què és i com es calcula

El concepte de base reguladora es pot definir amb una idea: com més i millor s’hagi cotitzat al llarg de la carrera professional, més gran serà la pensió que es rebrà. D’aquesta manera, per calcular-la cal tenir en compte el salari percebut, les aportacions fetes a la Seguretat Social i l’edat de jubilació, entre altres factors.

En aquest article s’explica què és i com es calcula la base reguladora per a la jubilació, així qualsevol persona es pot fer una idea de la pensió que probablement rebrà quan arribi el moment.

Quina és la base reguladora d’una pensió?

Entendre quina és la base reguladora d’una pensió és el primer pas per planificar la jubilació amb criteri. Es tracta d’un càlcul que determina la quantitat mensual que rebrà el treballador quan es jubili, i s’obté a partir del salari percebut al llarg de la seva vida laboral i de les cotitzacions efectuades a la Seguretat Social.

La base reguladora és la xifra que determina quant es cobrarà cada mes un cop jubilat. Es calcula a partir de les bases de cotització dels anys treballats i sobre aquesta s’aplica un percentatge en funció del temps cotitzat. 

Com més elevada sigui la base reguladora, més alta serà la pensió. No és una xifra fixa: pot variar en funció de l’edat a què s’accedeixi a la jubilació, del tipus de jubilació sol·licitada o de les condicions de l’activitat laboral.

Per exemple, dues persones que es jubilen el mateix any poden tenir bases reguladores molt diferents si una ha cotitzat sempre per bases elevades i l’altra ha tingut períodes amb salaris més baixos o jornades reduïdes. La base reguladora recull precisament aquesta diferència i la trasllada a la pensió final.

Conèixer la base reguladora és clau per planificar adequadament aquesta etapa i avaluar si l’estratègia d’estalvi complementari és l’adequada.

Com es calcula la base reguladora per a la jubilació el 2026?

Per fer aquest càlcul, la Seguretat Social pren les bases de cotització de cada mes treballat i les combina segons una fórmula que determina quants mesos es tenen en compte i per quin divisor es divideix el resultat. Entendre com es calcula la base de cotització per a la jubilació és, per tant, inseparable d’entendre la mateixa base reguladora.

Fins a l’any 2025, el càlcul era únic: se sumaven les bases de cotització dels últims 300 mesos (25 anys) anteriors al mes previ a la jubilació i el resultat es dividia entre 350. A partir de l’any 2026, la Seguretat Social aplica el càlcul més favorable entre dues opcions:

• La primera manté la fórmula anterior (300 mesos dividits entre 350).
• La segona, que s’introdueix de manera gradual, no té en compte tots els mesos del període, sinó que selecciona les bases de cotització d’import més elevat dins d’una finestra temporal més àmplia.

Aquesta segona fórmula beneficia les persones que han tingut etapes amb salaris més baixos, ja que permet descartar els pitjors mesos i conservar els més favorables.

En aquest sentit, una persona que hagi tingut diversos anys amb jornada reduïda veurà com aquests mesos de cotització més baixa queden fora del càlcul. La Seguretat Social tindrà en compte només els 302 millors mesos dins dels últims 304, fet que pot comportar una diferència notable en la pensió final. Per a les persones que han tingut una trajectòria laboral lineal, sense grans variacions salarials, totes dues fórmules donaran resultats similars i s’aplicarà igualment la més beneficiosa.

La nova fórmula s’aplica de forma progressiva. La taula següent mostra l’evolució del càlcul any rere any fins a la consolidació definitiva:

A partir del 2044, només existirà aquesta fórmula.

L’any 2026, la nova fórmula de càlcul permet descartar els mesos amb bases de cotització més baixes i conservar els més favorables dins d’un període més ampli. 

Les bases de cotització dels últims dos anys es tindran en compte tal com són, sense cap ajust. Les de la resta del període s’actualitzaran d’acord amb l’IPC, perquè la inflació no distorsioni la comparació entre el que es va cotitzar fa vint anys i el que s’ha cotitzat recentment.

Quin percentatge s’aplica a la base reguladora?

Un cop calculada la base reguladora, no es cobra el 100 % d’aquesta xifra automàticament. S’hi aplica un percentatge que depèn dels anys cotitzats i que també varia segons l’any en què s’accedeixi a la jubilació.

L’any 2026, l’escala parteix del 50 % amb 15 anys cotitzats i va augmentant mes a mes: un 0,21 % per cada mes addicional entre els mesos 1 i 249, i un 0,19 % per cada mes a partir del 249. A partir de l’any 2027, els increments s’ajusten a un 0,19 % entre els mesos 1 i 248, i a un 0,18 % a partir del mes 248. En tots dos casos, el percentatge màxim és del 100 %.

Les persones que decideixin jubilar-se més tard de l’edat ordinària que els correspongui, i que en aquell moment ja hagin complert el període mínim de cotització, tenen dret a un complement econòmic addicional. Poden escollir entre un percentatge addicional del 4 % per cada any de demora, una quantitat a tant alçat o una combinació de totes opcions.

Integració de les llacunes de cotització

No sempre es cotitza de manera ininterrompuda. Hi ha períodes d’atur, excedències o altres situacions en què no hi ha l’obligació de cotitzar. Perquè aquests buits no penalitzin excessivament la pensió final, la Seguretat Social aplica el que es coneix com a integració de llacunes de cotització: omplir aquests mesos amb una base mínima de referència.

En aquest cas, una persona que hagi estat dos anys sense cotitzar a causa d’una excedència per tenir cura d’un familiar no veurà que aquests 24 mesos computin com a zero. Com que es troben dins de les primeres 48 mensualitats, s’integren amb la base mínima de cotització, fet que n’atenua l’impacte sobre la pensió final.

Des de l’1 de gener de 2026, per als treballadors per compte d’altri, la normativa estableix que les primeres 48 mensualitats sense cotització s’integren amb la base mínima de cotització. De la mensualitat 49 a la 60, s’integren amb el 100 % de la base mínima del Règim General. De la mensualitat 61 a la 84, s’integren amb el 80 % d’aquesta base mínima.

Com més llacunes de cotització acumuli una persona al llarg de la seva trajectòria laboral, més important és conèixer aquest mecanisme per entendre l’impacte real que poden tenir sobre la seva pensió.

Recapitulem: es pot saber quant es cobrarà a la jubilació?

És possible saber quina és la base reguladora de jubilació que correspon a cada persona abans de retirar-se. La Seguretat Social ofereix un simulador de jubilació que, a partir de les dades de la persona interessada, permet estimar la pensió que podria percebre.

És una eina útil per avaluar si amb l’estratègia d’estalvi actual n’hi ha prou o si convé reforçar-la amb solucions complementàries. Perquè la pensió pública és la base, però planificar amb temps marca la diferència entre arribar a la jubilació amb tranquil·litat o fer-ho amb incertesa.