Hi ha vegades que estem tan cecs dins d’una relació que no som capaços de detectar-hi senyals clars de manipulació. Estem tan enamorats de la parella, estimem de manera incondicional els fills, valorem moltíssim les relacions d’amistat o ens sentim summament agraïts amb els nostres pares, tant, que som incapaços de veure la relació amb objectivitat i ho justifiquem tot.
Fins i tot quan des de fora ens avisen i ens diuen que anem amb compte, que obrim els ulls, continuem buscant excuses per protegir l’altre. Un és lliure de triar el tipus de relació que té amb els altres. Però seria bo conèixer quins són aquests senyals fruit de la manipulació per poder decidir si la relació és sana o és abusiva. Reconèixer-la com a nociva no suposa pas haver de trencar-la en tots els casos. A vegades n’hi ha prou amb establir uns límits que mai no has posat i dir-li a l’altre què esperes d’ell o ella i de la relació.
Així doncs, obre els ulls i decideix:
Sabies que el teu estalvi també pot ser responsable?
-
Et demanen que facis coses en contra dels teus desitjos. Et demanen que els acompanyis a un sopar que no et ve de gust, que participis en aficions que a tu no t’agraden, que surtis a comprar quan no ho vols fer. Sabent que no t’agrada, et posen en un compromís.
-
Utilitzen el xantatge emocional. “Au, vinga, és que em fa mandra anar-hi sol”, “Sortiràs a córrer? És que no vols estar amb mi? Últimament no em dediques gens de temps”. Amb aquesta mena de comentaris busquen que et sentis malament, que dubtis de tu i pensis que estàs sent egoista o desconsiderat, de manera que decideixis abandonar i dedicar-los el temps que t’exigeixen.
-
Provoquen que desconfiïs de tu mateix i que et sentis insegur. “T’estàs equivocant, prendre aquesta decisió és un error.” Quan proves de prendre decisions que van en contra de les decisions que prendrien d’altres, les persones manipuladores busquen desacreditar-te, que tinguis por, que desconfiïs de la decisió que estàs prenent i que no vulguis responsabilitzar- te del teu fracàs. Quan les persones ens sentim insegures, acostumem a no prendre decisions. I així els manipuladors guanyen.
-
Aprofiten el seu talent verbal. Tenen una capacitat comunicativa per sobre del que és normal. Sempre tenen un argument millor que el teu per convèncer-te que el seu punt de vista és el correcte. Però fins i tot tenint millors arguments o tenint la raó, no tens per què cedir. A vegades necessites experimentar pel teu compte, fins i tot quan això et porti a cometre un error. Si els teus pares insisteixen i insisteixen que allò que vols estudiar no té sortides, que et moriràs de gana, que on aniràs fent belles arts, és possible que tinguin raó, és possible que sigui una sortida professional amb menys oportunitat de feina. Però tu pots ser un apassionat i ser brillant en allò que t’agrada fer, i voler tenir l’oportunitat de viure la teva passió. Ningú no et pot fer canviar d’opinió si estàs convençut del que vols.
-
Poden ser afectuosos, excessivament atents, tot, buscant els teus punts febles. Ens costa dir que no quan algú es desfà en elogis, quan ens reconeixen algun èxit o virtut, i aprofiten la situació per demanar-nos alguna cosa a canvi. Se’n diu elogi manipulador i és típic de fills a pares, de pares a fills i en la parella.
-
En nom de l’amor. “Si m’estimessis de veritat no agafaries aquesta feina.” Això ja ho diu tot. Condicionen l’amor i el fet d’estimar a les decisions que prens.
-
T’aïllen. La persona que vol alguna cosa de tu, però que en principi no ho aconsegueix, pot decidir estar de morros, no parlar-te i fer-te el buit. Amb això intenta mostrar-te el seu empipament i castigar-te per no haver accedit als seus desitjos. Moltes persones que no suporten els conflictes acaben en aquests casos cedint, perquè és l’única manera d’evitar l’empipament de l’altre. Però cada cop que fas aquesta mena de concessions, reforces la conducta manipuladora de l’altra persona. Estableix quin tipus de coses o decisions són innegociables, i per més empipada que estigui l’altra persona, no cedeixis.
La manipulació et fa sentir indefens, petit, sents que et subestimen i no et tenen en compte. Posar-hi fre és cosa teva més que de l’altre.
