Potser et cansa sentir que ser positiu és el teu aliat més gran. Que la positivitat treu el millor de tu, t’ajuda a afrontar la vida amb més confiança, reforça els teus vincles socials, permet ser més productiu o fins i tot allunya la malaltia. Tantes bondats han estat atribuïdes a la idea de ser positiu que, al final, s’ha banalitzat o desvirtuat la idea de l’optimisme. I no, per si en tenies cap dubte, no hi ha una relació directa demostrada científicament entre ser positiu i tenir una millor salut física. Fins i tot s’ha arribat a afirmar que si tens càncer, val més ser positiu per controlar positivament, valgui la redundància, el pronòstic de la teva malaltia. Fals!
De fet, molta gent se sent responsable de les seves desgràcies a la vida, fins i tot d’haver desenvolupat càncer, per no haver estat prou positives. Espero que un cop llegeixis aquest article et quedis tranquil pensant que ser positiu o estar positiu és un estat passatger, vinculat a emocions positives i moments agradables, feliços. Tens dret a estar trist si et donen una mala notícia, enutjat si discuteixes amb algú, decebut si t’han enganyat o nerviós si s’endarrereix un avió i havies d’arribar a un assumpte important. Les teves emocions són vàlides, totes. Una altra cosa diferent és com respons quan sents aquestes emocions incòmodes. Aquesta resposta sí que la pots gestionar per tenir una millor relació amb tu mateix, amb els altres i amb la vida en general.
A mi, que m’agrada tant la ment i els pensaments, prefereixo parlar de «ment útil» en lloc de «ment positiva». Potser la positivitat ven més, però parlar de la utilitat em sembla més assenyat, pràctic i honest. Jo definiria una ment útil com aquella que és capaç de focalitzar-se en el present i parlar-se en funció de les necessitats de cada situació. Si una situació requereix calma, ens parlarem o la resoldrem des de la calma. Si una situació requereix urgència, necessitem una ment ràpida, fàcil, resolutiva…
Sabies que el teu estalvi també pot ser responsable?
Podem educar la nostra ment per tenir-la d’aliada i que ens ajudi a sumar?
Hi ha vegades que la ment resta. Quan et diu que no pots, que no et sortirà bé, que podria ser perillós sabent que no ho és… la ment prova de prevenir-nos d’allò que nosaltres li advertim que és perillós. Ella no decideix que volar és un risc de mort, que parlar en públic és el pitjor que pot passar, que els teus fills seran uns desgraciats si no els va bé a la carrera o que la teva parella et deixarà perquè treballes molt i no li pares l’atenció que tu creus que necessita. La ment només respon amb emocions com la por, l’ansietat, la pena, la frustració quan nosaltres li donem aquests missatges. Ella no endevina pas res, només sent en funció dels missatges que li donem.
Modificar la nostra manera d’interpretar-nos a nosaltres mateixos i a l’entorn sí que és possible. No per viure en un món de color de rosa i fantasia. Només per ser més objectius, sincers i pràctics. No és gens pràctic anticipar que la teva xerrada en públic serà un desastre i que ho passaràs fatal, perquè la teva ment s’ho creurà i posarà tot el focus d’atenció en aquests estímuls i dades que confirmin allò que tu ja anticipes. Així doncs, fil a l’agulla! Vegem dues directrius que pots seguir perquè la teva ment sumi i no resti. És més senzill del que t’imagines.
Pren consciència del vocabulari que empres
Paraules o expressions com ara «ràpid, va, som-hi, tenim pressa», «és molt complicat», «no em sento segur», «no podré», «Déu meu, això és molt difícil», «per què? Al final mai no em surt res» … Tots aquests missatges són contaminants i els dius centenars de vegades al llarg del dia. Et proposo que cada vegada que et descobreixis expressant-te així, facis servir un traductor i converteixis aquest pensament, paraula o expressió en un idioma més serè o útil. Per exemple «ho podem intentar», «estic preparat, provem-ho, doncs», «fem-ho tranquil·lament», «a poc a poc hi arribarem igual», «i si fos més senzill del que em sembla?», «estic molt bé, som-hi», «va, va, va… que sí que podem». Només pronunciar aquestes paraules o expressions canvia la confiança i l’ànim. I el que és important és que converteixis aquesta opció, aquest idioma útil, en la teva manera d’expressar-te amb tu mateix. El derrotisme està bé una estoneta, però no et farà vibrar, ni confiar, ni posar fil a l’agulla.
Deixa estar el que no pots controlar
Les persones amb ansietat habitualment es dediquen a anticipar, rumiar, jutjar i embrancar-se amb preocupacions que no estan sota el seu control. Es tracta de temes relacionats amb el futur, sobre la seva parella, fills, malalties, possibles desgràcies, errors i fracassos personals, als quals els donen voltes, però amb què no poden fer res en aquest moment. En aquest cas, es tracta de deixar de parlar amb la nostra ment. Deixa d’embrancar-t’hi, de parlar amb idees que ara, avui, no tenen solució per part teva. Hi ha problemes que no necessiten solucions, només necessiten temps. Donar-los voltes no et converteix en una persona més responsable. Al contrari, estàs perdent energia en les preocupacions equivocades. Tu creus que donar voltes a tot això et fa sentir segur, però només et genera ansietat. Perquè, malgrat que aparentment creguis que tens controlada alguna cosa pel sol fet de pensar-hi, el més probable és que la vida, la sort o les circumstàncies que siguin facin amb aquest problema allò que els convingui. Deixa-ho estar. Et proposo que, en lloc de parlar amb la teva ment, raonar-hi, jutjar…, simplement li diguis a la teva ment alguna cosa així com: «Gràcies, ment, ara no puc resoldre aquest assumpte, ja parlem d’aquí a un temps si cal». I, automàticament, torna al que estiguis fent en aquell moment. És a dir, porta la teva atenció al present. Això sí és útil. Perquè el teu present és l’únic lloc on pots actuar, no a la teva ment futura.
La teva manera de pensar i interpretar les situacions condiciona com et sents i com actues. Tenim la possibilitat de canviar les nostres interpretacions i el nostre vocabulari. Només cal una mica d’atenció i d’entrenament.
