Mans aguantant un cor
La ruta de la teva vida

Per què una dieta equilibrada i fer exercici regularment ens porta a un envelliment desaccelerat

Febrer 3, 2021 5 min

“Podem revertir l’edat de morir, però, per aconseguir-ho, és fonamental entendre què són l’epigenètica i el microbioma, i posar-nos a treballar per assolir aquest objectiu.” Així s’ha manifestat el doctor Climent Casals-Pascual, consultor i cap de secció de bacteriologia del Departament de Microbiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, durant una ponència al Longevity World Summit 2020, un esdeveniment online organitzat per la Universitat de Barcelona i el Longevity Institute.

En la seva intervenció, que ha dut per títol Dels microbis als macrobis. Genoma, microbioma i longevitat, ha destacat que “els éssers humans tenim aspiracions macrobiòtiques de viure molt temps” gairebé des dels inicis de la humanitat. No en va, el terme ‘macrobis’ va ser utilitzat per primera vegada per l’emperador persa Cambises II, l’any 530 abans de Crist, per referir-se a una tribu en la qual tots els membres eren gent vigorosa i longeva.

Des d’aleshores, ha indicat Casals-Pascual, “hi ha una obsessió evident per la joventut eterna”, que avui, tal com la ciència ja ha pogut constatar, està íntimament relacionada amb “dur a terme cada dia una rutina d’exercici, dieta sana i tasques per mantenir la ment ocupada”. En aquest sentit, ha esmentat els estudis del microbiòleg Ilià Métxnikov, guanyador del premi Nobel el 1908, el qual va descobrir el concepte de la immunitat innata a través d’unes cèl·lules immunitàries que tenim els humans i que poden fagocitar els bacteris.

Som més bacterians que humans

Segons Casals-Pascual, un dels elements més importants que va introduir Métxnikov va ser que, per primera vegada, va parlar dels probiòtics com a solució científica per millorar la salut, cosa que va atribuir, en el cas dels búlgars, al consum freqüent de iogurt i a l’efecte positiu que, gràcies a això, duia a terme en l’organisme un tipus de bacteris, el Lactobacillus. “La seva obsessió pel tema de la longevitat va ser tan gran que va arribar a atribuir el fet que uns animals visquessin més que altres a la mida del seu còlon.” D’acord amb Métxnikov, tenir un còlon llarg és una cosa dolenta perquè totes les toxines que conté poden passar a la sang i això, a la llarga, pot reduir la vida d’una persona.

Casals-Pascual ha destacat que, en els darrers anys, ha estat molt important el projecte Genoma Humà, que, des del 1990, ha pretès desxifrar tot el codi genètic dels éssers humans. “El 2003, es va completar el genoma humà i vam aprendre, per exemple, que el codi genètic de dues persones s’assembla en un 99,6% i que el 98% d’aquest ADN no codifica res, per la qual cosa es coneix com a ADN escombraries. També va ser molt important per saber que el fet de tenir més ADN no vol dir pas estar més evolucionat.”

En aquesta línia, el doctor ha indicat que la variabilitat genètica entre les espècies i entre els individus s’explica “perquè tenim la microbiota, que és el conjunt de microbis que conviuen en el nostre organisme sense infectar-nos, a vegades de manera simbiòtica i d’altres no”. Concretament, ha afirmat que per cada cèl·lula humana, disposem de 9 cèl·lules bacterianes, de manera que, segons ell, “som més bacterians que humans”.

De fet, ha subratllat que tota la microbiota intestinal que té una persona pesa prop d’1,5 quilograms, que és, aproximadament, el pes del cervell. “Però el que importa no és el nombre de bacteris o de comunitats microbianes que tenim sinó la seva diversitat.” Per això, per estudiar tota aquesta diversitat, es va iniciar el 2008 un programa per seqüenciar aquests microorganismes que viuen amb nosaltres. Casals-Pascual ha remarcat la rellevància de la feina que realitzen els bacteris en el nostre cos, ja que “segreguen àcids grassos de cadena curta, que tenen una importància clau en l’organisme i en la salut”.

L’obesitat, factor clau

Entre la informació més curiosa que ha aportat destaca l’efecte conegut en anglès com a gut-brain axis, i que diu, si fa no fa, que l’intestí és el segon cervell dels humans pel gran nombre de neurones que conté, i això s’hi suma que el 80% de les cèl·lules immunitàries es troben a l’intestí, el qual és responsable, a més, del 90% de la producció de serotonina. Tal com ha assenyalat, “el sistema immunitari intestinal aprèn del que mengem i l’intermediari o traductor són els bacteris del nostre intestí, la nostra microbiota”.

Com a conclusió, el doctor ha assegurat que “el Sant Greal de la investigació, actualment, és la longevitat. Podem revertir l’edat de morir, però només gràcies a l’exercici i a l’edat”. Segons la seva opinió, és possible optar a un envelliment desaccelerat, però sempre que treballem a favor del microbioma i de l’epigenètica, tenint present, per exemple, que l’obesitat és un factor clau de risc per a la nostra salut.

Temes relacionats