Per Patricia Ramírez
Setembre és el teu mes, el teu moment, el teu tret de sortida. Sincerament, pot ser setembre com pot ser octubre. No t’has d’atabalar tampoc pensant que és al setembre o no serà fins al gener. El que sí que és important és tenir un tret de sortida, una data clau, un abans i un ara. Alguna cosa que, en definitiva, et predisposi al canvi.
- Cal que et convencis que no hi ha un moment perfecte. Així doncs, de tots els moments imperfectes, aquest pot ser el teu.
- Assegura’t d’iniciar el canvi que desitges, no el que et demana la teva parella, els teus fills o els amics. Tots volen que facis coses com que deixis de fumar, que portis una vida menys sedentària, que t’alimentis millor o, els amics, que juguis amb ells el partidet de futbol. Però és el que a tu et ve de gust? Difícilment podràs involucrar-te en el teu moment si no és una cosa que tingui sentit per a tu. Respon de manera sincera la pregunta: què vull fer amb totes les ganes?, a què crec que podria dedicar-hi temps sense que em costi gaire esforç?
- El canvi depèn de tu? No pots involucrar-te en una cosa que depèn de la participació d’altres. Si vols que sigui el teu moment, busca alguna cosa que realment puguis gestionar tu.
- Prepara’t per gestionar l’error. Sí, compta-hi d’entrada. No es tracta que t’orientis al fracàs. Però les expectatives irreals i per sobre del que s’esperava et poden arribar a frustrar. En canvi, saber que necessitaràs uns quants intents, que quan comencis estaràs baldat, cansat, que no et sentiràs hàbil o amb la destresa suficient, t’ajudarà a pensar que això forma part del camí.
- No escoltis el tòxic. “A la teva edat començaràs a córrer?”, “Però no et fa mandra sortir ara després de la feina?” Al tòxic li encantaria haver trobat també el seu moment, però altres límits i barreres li ho impedeixen. Així doncs, intentarà que reneguis del teu, perquè així, tristament, se sentirà millor. Ja saps, mal de molts, consol de ximples.
- Gestiona bé les teves emocions. Sentiràs il·lusió, alegria, però també frustració, decepció, cansament, ràbia. No passa res, formen part del procés, igual que l’error.
- No et forcis. No estàs preparant les properes olimpíades, ni has de superar ningú. Estàs adquirint un hàbit nou, i com tot, costa. Així doncs, si un dia estàs cansat, et fa mandra o tens altres plans, sigues flexible. Si t’ho prens com si fos una obligació més, voldràs abandonar-la aviat.
- Sigues conscient dels teus progressos, felicita’t i celebra’ls: “Sóc un gran paio”. Atribueix-te la responsabilitat dels teus èxits. Tu vas decidir que era el teu moment i t’hi vas involucrar i comprometre. Per això, el que vas aconseguint és gràcies a tu. Mereixes un reconeixement.
- Esforç sí, patiment no. Procura que el teu objectiu et motivi, que tingui dificultat, que sigui ambiciós, però de manera que puguis gaudir-ne. Ens omple d’orgull allò que aconseguim a través de l’esforç, de la perseverança, de la feina. Però ens acaba traient la il·lusió la idea d’haver de patir per la fita. Realment estem parlant d’una activitat de lleure, un esport, iniciar-te en alguna cosa, no pas de vèncer patint una llarga malaltia.
- Persevera, ningú no aconsegueix un objectiu d’un dia per l’altre. I si pots, converteix-ho en filosofia de vida. És més fàcil comprometre’ns amb allò que formarà part de nosaltres que no pas amb canvis puntuals que persegueixen una fita concreta, com ara perdre pes. És preferible aprendre a menjar de manera sana que intentar aprimar-se. Al final acabes aconseguint perdre pes, però de manera natural.
Llegeix també: Meditar per canviar el cervell i… la vida
Sabies que el teu estalvi també pot ser responsable?
