Listat de continguts
No hi són totes les que hi ha, però sí que són totes les que hi han de ser. Aquestes set pel·lícules ens ensenyen que el pas del temps no significa el final de res, sinó l’inici de noves possibilitats. El cinema, com a mirall emocional, ens pot acompanyar en etapes de canvi i convidar-nos a reconciliar-nos amb l’envelliment, a entendre la dependència des de la tendresa i a viure la vellesa com una etapa rica en emocions, decisions i descobriments. I tot plegat, sense dramatismes ni tòpics, sinó des d’una mirada lluminosa, empàtica i optimista.
Busca la comoditat a la teva butaca per gaudir d’aquestes set pel·lícules que aborden l’envelliment, la segona meitat de la vida o la cura des de diferents perspectives. Algunes et faran riure, d’altres t’emocionaran, però totes tenen una cosa en comú: una celebració de la vida, fins i tot quan aquesta es transforma.
1. El viatge d’en Harold (2023)
Una travessia cap al que és essencial
Vols saber com afrontar la ruta de la teva vida? Descobreix-ho!
Basada en la novel·la de Rachel Joyce, aquesta pel·lícula protagonitzada per Jim Broadbent ens explica la història d’en Harold, un home jubilat que, en rebre la notícia que una antiga amiga està greument malalta, decideix travessar Anglaterra a peu per veure-la. Al llarg del camí, més que quilòmetres, en Harold recorrerà records, culpes i desitjos que creia enterrats. Un viatge íntim i poderós sobre la redempció, la connexió humana i com mai és tard per reconciliar-nos amb el passat… i amb nosaltres mateixos.
2. El hijo de la novia (2001)
La tendresa com a acte de resistència
Tot i que no és recent, aquesta pel·lícula argentina dirigida per Juan José Campanella continua sent un referent emocional. Rafael, un home atrapat en la seva rutina, comença a qüestionar-se la seva vida quan la seva mare, malalta d’Alzheimer, es vol casar per l’Església amb el seu marit de tota la vida. Un relat entranyable sobre la memòria, la família, els vincles que perduren i la importància de prendre decisions que ens reconciliïn amb la nostra història. És impossible no emocionar-se amb el seu missatge.
3. El peor vecino del mundo (A Man Called Otto, 2022)
Quan la vida et dona una segona oportunitat… encara que no l’estiguis buscant
L’Otto és un home gran, vidu i malhumorat, que ha perdut la il·lusió per viure. La seva rutina es veu alterada quan una família es muda al seu veïnat. El que comença com una convivència forçada i plena de topades, s’acaba transformant en una història de redempció, amistat i nous començaments. Aquesta pel·lícula, basada en la novel·la Un hombre llamado Ove, demostra amb sensibilitat i sentit de l’humor que mai és tard per obrir el cor, ni tan sols quan creus que ja no queda res per viure. Una invitació a reconnectar amb els altres… i amb tu mateix.
4. El método Williams (King Richard, 2021)
Quan la motivació no entén d’edat
Will Smith interpreta Richard Williams, el pare de les tennistes Venus i Serena Williams. Més enllà de l’esport, aquesta història real ens parla de la constància, la planificació a llarg termini i la capacitat de guiar –fins i tot en plena maduresa– els somnis dels qui estimem. Una inspiració per als qui creuen que el pas del temps limita els projectes. La vida et pot sorprendre si continues apostant pel que creus.
5. El pare (The Father, 2020)
Entendre la dependència des de l’emoció i la humanitat
Guanyadora de l’Oscar al millor actor per a Anthony Hopkins i al millor guió adaptat, aquesta pel·lícula mostra amb una sensibilitat excepcional l’impacte del deteriorament cognitiu en la vida d’una persona gran i el seu entorn. Lluny del dramatisme, la narració s’endinsa en la ment d’un home que comença a perdre la memòria. Una obra que commou i obre la porta a comprendre la dependència des de l’empatia, el respecte i l’amor.
6. El viatge de les seves vides (The Leisure Seeker, 2017)
Quan l’amor no té data de caducitat
Helen Mirren i Donald Sutherland interpreten una parella que, després de tota una vida junts, decideix emprendre un últim viatge en la seva vella autocaravana abans que la malaltia els afecti del tot. És una road movie tendra, vitalista i profunda que celebra l’amor durador, la dignitat en la vellesa i la llibertat d’escollir com volem viure el final de la nostra història. Una oda a l’autonomia emocional, fins i tot quan el cos comença a donar senyals de fragilitat.
7. Nomadland (2020)
Reescriure la vida després dels 60
Guanyadora de l’Oscar a millor pel·lícula, millor direcció i millor actriu, aquesta història protagonitzada per Frances McDormand narra la vida de la Fern, una dona que, després de perdre-ho tot durant la recessió econòmica, decideix convertir-se en una nòmada moderna recorrent l’oest dels Estats Units en la seva furgoneta. Nomadland retrata una vellesa lliure, sense lligams, que trenca amb els convencionalismes sobre el que “hauria de ser” en aquesta etapa. Una pel·lícula sobre la resiliència, la comunitat i la bellesa de començar de nou.
Conclusió: viure el pas del temps amb uns altres ulls
Aquestes set pel·lícules, algunes recents, d’altres eternes, ens recorden que l’edat no és un límit, sinó una perspectiva. A través de les seves històries, descobrim que l’envelliment no és sinònim de declivi, sinó una oportunitat per reconnectar amb el que som, prendre decisions valentes i, sobretot, continuar gaudint del viatge.
Perquè, com bé saben els sèniors, la vida no s’atura amb els anys: es transforma. I el cinema, com a gran narrador d’emocions humanes, ens convida a abraçar aquesta transformació amb entusiasme, tendresa i un somriure.
Si vols aprofundir en el cinema i les emocions, el llibre Cineterapia, de Francesc Miralles, presenta 35 pel·lícules inspiradores i com poden influir en el nostre estat d’ànim.
A més del cinema hi ha moltes altres formes de canalitzar les emocions. La música n’és una. Per això, t’animem que busquis allò que et fa sentir millor, el que et transmet energia positiva, allò que fa que et sentis gran, i no vell (que és molt diferent!), i el que, en definitiva, fa que visquis el pas del temps com una manera de madurar i acumular experiències positives.